24 de desembre 2008

Panettone de taronja confitada i xocolata


Per fi uns dies de vacances! Ja em tocava, la veritat. Ara a celebrar aquestes festes amb tranquil·litat, bona companyia i bona teca! També anirem de visita a Itàlia, a veure com tornem de carregats, aquest cop... :)

Ahir a la nit vaig regalar aquest panettone a uns bons amics. La recepta és fantàstica, l'he extreta del bloc de La Zuccheriera i està pensada per fer-la amb màquina del pa. L'he seguida pas a pas (només hi he afegit unes aromes i he canviat el farcit) i m'ha quedat fantàstic. Grazie mille, Cannella! Avui he tingut l'oportunitat de tastar-lo i era boníssim.

Abans de posar-vos la recepta, però voldria desitjar als amics i les amigues que em visiten de tant en tant que acabeu de passar un bon Nadal i que tingueu un feliç any 2009!

Ara sí, el panettone:




És una recepta que requereix certa previsió i tenir massa mare de pa (si soleu fer pa casa segurament ja en tindreu), però no és gens difícil.

Ingredients

1a massa:
  • 100 g d'aigua tèbia
  • 75 g de massa mare (o llevat Kaiser) acabada de refrescar
  • 1 rovell d'ou
  • 50 g de mantega en pomada
  • 90 g de sucre
  • 110 g de farina de força
  • 110 g de farina de rebosteria tamisad
  • 3 g de llevat fresc (o 1/4 de culleradeta de cafè de llevat de pa liofilitzat)
2a massa:
  • taronja confitada
  • gotes de xocolata
  • una culleradeta d'aigua de flors de taronger
  • una mica vainilla natural (les llavors)
  • 10 g d'aigua tèbia
  • 2 rovells d'ou
  • 35 g de mantega pomada
  • 55 g de sucre
  • 1 culleradeta de cafè de sal
  • 75 g de farina de força
  • 75 g de farina de rebosteria
Preparació

Comencem posant tots els ingredients de la primera massa a la cubeta de la màquina del pa. Posem en marxa el programa d'amassat i procurem que la massa es barregi bé ajudant-la amb una espàtula de goma. Quan acabi desendollem la màquina i deixem llevar la massa 12 hores (tota la nit).

Passades les 12 hores, la massa haurà pujat. Ara afegim a la cubeta els ingredients de la segona massa, i tornem a posar en marxa la màquina amb el programa d'amassat. Quan acabi d'amassar, desendollem i deixem reposar la massa 4 hores.

Tot seguit posem la massa dins el motllo i preescalfem el forn a 50º. Quan el forn hagi assolit la temperatura, posem el panettone dins, apaguem el forn i l'hi deixem entre 3 i 6 hores, fins que veiem que la massa a triplicat el volum.

Llavors, sense treure el panettone del forn, apugem la temperatura a 190º i el deixem coure durant 1 hora. Ens assegurem que estigui cuit del tot punxant-lo amb un escuradents o un ganivet que haurà de sortir net.
Deixem refredar el panettone i, a gaudir-ne!!


02 de desembre 2008

Pastís Sacher


Dissabte vam celebrar els trenta de la Laura en un restaurant navarrès de Gràcia. Va ser una celebració molt divertida, en bona companyia i amb molta teca. Una de les sorpreses que teníem preparades per a l'homenatjada van ser dos pastissos "xocolatosos" que vam fer en Javi i jo, perquè la Laura pogués bufar espelmes, com cal.


En el meu cas el pastís va ser una Sachertorte que ja feia temps que tenia ganes de provar. Amb els consells de la Marta i la recepta del bloc Cuina amb compte, va quedar un pastís per llepar-se'n els dits. És força entretingut de fer perquè té diferents "fases", però l'esforç val molt la pena!





Ingredients

Per al pa de pessic:
  • 100 g de xocolata amb el 70% de cacau
  • 60 g de farina
  • 80 g de sucre
  • 4 ous
  • 25 g de mantega
  • 1 sobre de llevat de rebosteria

Per al farcit:
  • unes cullerades de melmelada al gust (la meva preferida: la d'albercoc)
  • un rajolí de rom negre o d'un altre licor
  • un raig d'aigua
  • 50 g de sucre
Per a la cobertura:
  • 100 g de xocolata de cobertura
  • 50 ml de nata líquida per muntar
  • 50 g de mantega

Preparació

Primer de tot preparem el pa de pessic. Desfem la xocolata amb la mantega, remenant-ho bé per homogeneïtzar-ho, i ho deixem refredar. En un bol a part batem els rovells dels 4 ous amb la meitat del sucre i hi incorporem la xocolata desfeta. Tot seguit barregem la farina i el llevat i l'anem afegint a la massa tot tamisant-la amb un colador o un tamisador. Per acabar, en un altre recipient muntem les clares a punt de neu amb la meitat del sucre que queda i ho barregem amb la massa anterior amb molt de compte. Ja ho pdem posar a coure al forn a 180 graus durant uns 30 minuts. Comprovarem que el pa de pessic és cuit punxant-lo amb un escuradents.

Mentre el pa de pessic es refreda, passem a preparar l'almívar per banyar-lo. Posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i un rajolí de licor. Ho deixem bullir una estona fins que veiem que hagi agafat una mica de cos. Quan ja tinguem l'almívar a punt, el deixem refredar una estoneta.

Per farcir el pastís, l'obrim, banyem les dues meitats amb almívar, escampem la melmelada per una de les meitats (millor si passeu la melmelada per la batedora una mica, per afinar-la) i el tanquem.

Ara només queda fer la cobertura: posem al foc un cassó amb la nata líquida i esperem que bulli, llavors abaixem el foc hi tirem la xocolata a trocets i la mantega. Ho remenem bé i cobrim el pastís.

Deixem refredar el pastís 2 o 3 hores a la nevera perquè la xocolata s'endureixi i "voilà"! Quedareu la mar de bé!

Nota de fan: Dedico aquest post a la Marta, l'única persona del món mundial capaç de fer 10 Sacher en un dia. Una reverència, Martona!! ;)

20 de novembre 2008

Baclaua


La Kelitxi reclamava una recepta importada de la visita que vam fer a Marràqueix pel meu aniversari, doncs aquí la teniu!

Bé, he de dir que he fet una mica de trampa perquè, encara que al Marroc també es mengi, la baclaua és originària de la zona de Grècia i Turquia. El que passa és que jo volia fer baclaua i uns dolços típicament marroquins que es diuen "banyes de gasela", però a mig picar les ametlles per fer les banyes, l'accessori de la batedora va dir prou, o sigui que no les vaig poder fer i em vaig quedar només amb la baclaua (encara sort!). La vam menjar en família diumenge passat i la vam trobar la mar de bona, tot i que potser hauria d'haver picat l'ametlla més fineta perquè no es desmuntés tant.

Per fer la baclaua he barrejat dues receptes diferents, la que ens expliquen la parella de La cuina vermella ("xúcran" i una abraçada!) i la que surt en aquest llibret de la Rachida Amhaouche que vaig comprar a Marràqueix:




Ingredients
  • 175 g d’ametlles crues sense pell, escaldades
  • 175 g de nous pelades
  • 50 g de sucre moreno
  • 1 culleradeta de canyella mòlta
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger .
  • 50 g de mantega desfeta i una mica més per engreixar
  • 11 làmines de pasta filo (cal treure-les de la nevera 3 hores abans)
Per a l'almívar
  • 250 g de mel
  • un rajolí d'aigua
  • 2-3 cullerades d'aigua de flors de taronger

Preparació


Primer preparem l'almívar: posem en un cassó la mel, un rajolí d'aigua i l'aigua de flor de taronger, i ho deixem coure una estona a foc suau, remenant bé. Quan veiem que arrenca el bull, el deixem un parell de minutets, apaguem el foc i reservem.

Tot seguit triturem els fruits secs i, en un bol, els barregem amb el sucre, la canyella i l'aigua de tarongina. Preescalfem el forn a 180 graus i folrem un motlle amb paper de forn (ens anirà molt bé per treure després la baclaua del motlle). Ara ja podem començar a muntar el pastís: comencem amb una capa de quatre làmines de pasta filo, untades una per una amb mantega, i a sobre hi posem la meitat de fruits secs procurant aconseguir una capa uniforme i plana; fem una altra capa de tres làmines de filo untades amb mantega una per una, i seguim amb la resta dels fruits secs. Acabarem amb una última capa de quatre làmines de pasta filo untades amb mantega. En acabat, tallem a quadrets la part superior de la baclaua i la posem al forn durant uns 30-40 minuts, fins que veiem que la capa superficial estigui dauradeta.

Quan traiem la baclaua del forn, i encara calenta, la ruixem amb l'almívar que hem preparat abans (pareu l'orella, fa un "crec-crec" fantàstic!). Finalment, quan s'hagi refredat, acabem de tallar la baclaua seguint els talls que hem fet anteriorment.

Som-hi, a preparar un bon te a la menta i a menjar!

12 de novembre 2008

Porc aromàtic


Després d'un intens i feliç aniversari, per fi una altra recepta! No, no és que hagi dedicat aquests dies a acceptar que ja en van trenta, n'estic molt contenta de fer anys! Com sempre ha estat la feina la que no m'ha deixat actualitzar el bloc abans. Aix, "si yo fuera rica"...


Avui, una manera de fer la carn de porc ben gustosa sense haver de trencar-s'hi el cap. Queda molt bo i és molt ràpid de fer. La recepta original és de la mare d'en Davide, la Marcella. Ella la fa amb filet de porc, tot i que nosaltres la solem fer amb llom. La crisi, ja se sap... Jo us reprodueixo la recepta original, i vosaltres ja triareu amb què la voleu fer.


Ingredients (per a 4 persones)
  • 1 filet de porc
  • 1 tomàquet (o un grapat de tomaquets cherry)
  • pebre verd en gra al gust
  • oli
  • sal
  • vinagre balsàmic

Preparació


Tallem el filet a talls gruixuts i l'enrossim pels dos costats amb una mica d'oli. Quan ja tenim la carn rossa, hi afegim els grans de pebre verd i un raig de vinagre (amb compte que no ens quedi massa fort). Remenem una mica i hi tirem un rajolí d'aigua (que no cobreixi la carn). Ara apugem una mica el foc i ho fem coure fins que la major part del líquid s'hagi evaporat. En els últims moments de la cocció hi afegim el tomàquet tallat a trocets i ho corregim de sal. Apaguem el foc i, a servir!


24 d’octubre 2008

Pastís de pastanaga i ametlla

Com estan els refredats? Sembla que ja han anat passant, oi? Perquè no ens torni a enganxar, podríem cantar tots junts aquesta fantàstica cançó de l'Estanislau Verdet, a veure si serveix per espantar el virus!




I després d'aquests bonics moments musicals, la teca: el pastís de pastanaga que us explico avui és una mica diferent del pastís humit i especiat que es menja a Anglaterra i als EUA, té un sabor molt suau i queda molt i molt flonjo. A mi em va agradar molt. Vaig trobar la recepta en aquest web italià. Us hi animeu??




Ingredients
  • 5 ous
  • 250 g de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 250 g de sucre avainillat (jo vaig fer servir sucre normal i les llavors de mitja beina de vainilla)
  • 250 g pastanaga
  • 100 g d'ametlla mòlta
  • 80 g d'oli
  • 80 g de llet
  • ametlles a làmines per decorar

Preparació


Engeguem el fon a 180 graus perquè es vagi escalfant. Comencem el pastís triturant la pastanaga amb el minipímer, quan la tinguem ben triturada, hi afegim 50 g de sucre i seguim triturant una mica. Tot seguit hi afegim la llet i ho seguim batent fins aconseguir una crema.

A part, batem els ous amb els 200 g de sucre restants fins aconseguir una crema de color clar. Hi incorporem l'oli, l'ametla mòlta i la crema de pastanaga que hem fet anteriorment. Quan tinguem una massa homogènia, barregem el llevat amb la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc amb una espàtula.

Finalment, posem la massa al motllo, prèviament enfarinat, i la posem al forn amb l'escalfor de dalt i de baix a 180 graus durant mitja hora, aproximadament (comproveu que sigui cuit abans de treure'l del forn!).


A "merenar"!


12 d’octubre 2008

Patates farcides de carn amb alls tendres confitats

La setmana passada vam reprendre les nostres activitats extraescolars: esgrima, futbol, dansa, cursos..., cal molta energia per fer front al canvi d'estació enmig de tant de moviment! Així que ens toca cuidar-nos força i menjar bé! L'altre dia, per exemple, vam fer aquest plat amb unes patates boníssimes que ens van regalar els meus pares, importades directament de Torelló. Són com cocos energètics!

Vam fer servir una recepta senzilla i boníssma del llibre
La cuina que no amoïna de la Mireia Carbó, que us recomano un cop més.




Ingredients (per a 4 persones)
  • 4 patates grosses (semblants de forma i mida)
  • 150 g de carn de vedella picada
  • 50 g de pernil salat (com més bo, millor)
  • 4 làmines de formatge per fondre
  • 1 ceba petita
  • 1/2 l de llet, aprox.
  • oli d'oliva
  • sal
  • pebre
Per als alls tendres:
  • 1 manat d'alls tendres
  • oli d'oliva
  • sal
Preparació

Per començar, preparem els alls tendres confitats. Netegem els alls i els tallem a rodanxes, els posem en una paella amb oli fins cobrir-los i deixem que es vagin coent a foc molt lent fins que estiguin ben tendres. Quan ja els tinguem llestos, els reservem.

Tot seguit coem les patates al microones (o bullides) fins que siguin tendres (comprovarem que estan al punt punxant-les amb un ganivet) i les deixem refredar. Després les tallem per la meitat longitudinalment i les buidem amb una cullereta amb compte de deixar una mica de carn perquè mantinguin la forma. Guardem la polpa de la patata per fer-la servir més tard i disposem les patates sobre una safata de forn amb 1/2 làmina de formatge al fons de cada meitat.

A part, en una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba picada ben fina fins que comenci a agafar color. A continuació hi afegim la carn picada, la salpebrem i la fem coure durant uns minuts fins que agafi color. Hi agreguem el pernil tallat a tiretes i ho fem cure un minutet més.
Mentre la carn i el pernil es couen, aixafem la polpa de la patata que havíem reservat i l'afegim a a la carn juntament amb la llet. Remenem bé per aconseguir una pasta homogènia i cremosa. Rectifiquem de sal i de pebre. Ara ja podem farcir les patates i gratinar-les durant un parell de minuts abans de servir-les.

A l'hora de dur-les a taula, les amanim amb una cullerada d'alls tendres confitats.


Bon profit!

07 d’octubre 2008

Pollastre amb taronja

El Sr. Refredat ha envaït casa nostra. La setmana passada em va tocar a mi, i aquesta sembla que "l'afortunat" és en Davide. En fi..., paciència, infusions calentones... i taronges! :)

Aprofitant que havia comprat tarongetes per fer suc, vaig fer aquest pollastre amb taronja deliciós i facilíssim que ens va ensenyar a fer la Lis, a mi i a mig col·lectiu terminològic de Catalunya! :P




Ingredients (per a 4 persones)

• 3 o 4 pits de pollastre tallats a daus
• 8 tires de bacó tallades a trocets (a mi m'agrada a tiretes fines)
• suc de taronja (3 o 4 taronges)
• oli i sal

Preparació

Comencem enrossint el pollastre en una cassola amb oli. Quan ja comença a agafar color de cuit hi afegim les tiretes de bacó i remenem una miqueta i deixem que tot plegat s'acabi d'enrossir. Quan el bacó i el pollastre ja han agafat un bon color, afegim a la cassola el suc de taronja fins que quedi tot cobert. Ho deixem coure a foc lent que vagi fent xup-xup fins que el suc de taronja es redueixi i llestos!

Si voleu que la salsa quedi espesseta, hi podeu afegir un polsimet de fècula de blat de moro (Maizena) barrejant-la bé amb el suc, que no quedin grumolls, i sacsejar la cassola de tant en tant fent moviments circulars (com si féssim "pil-pil").

Com en el cas del pollastre amb poma, podem acompanyar aquest plat amb una mica d'arròs basmati (en aquest cas, amb 3 pits de pollastre per a 4 persones n'hi haurà prou).

Nota de la xef Lis: Si ho fem un dia per sopar, per exemple, i no tenim gaire temps de cuinar, podem coure la carn el dia abans i així per sopar només ho hem de posar tot a la cassola juntament amb el suc de taronja!

20 de setembre 2008

Pastís màgic


Aquesta recepta va dedicada a totes les futures "tietes" d'en Martí i a la seva mama estupenda, la Marina! Quina panxona taaan bonica i rodoneta! :D

És una recepta popularíssima entre els blocaires gastronòmics de mig món i es compon de dues capes diferents: una de flam i una de coca de xocolata de l'estil d'un brownie. Ja d'entrada sona bé, eh? I la màgia està en que, tot i que durant la preparació aboquem al motllo primer la capa de brownie i després la de flam, durant la cocció les masses s'inverteixen i queda el brownie a sobre i el flam a sota. Màgia! :) I, com ja us podeu imaginar, a part de màgic, és boníssim!




Ingredients


Per al caramel
  • 4 cullerades de sucre
  • 2-3 cullerades d'aigua
Per al flam
  • 600ml de llet
  • 1 beina de vainilla
  • 4 ous
  • 150g de sucre

Per al brownie

  • 200g de xocolata de postres
  • 150g de mantega
  • 150g de sucre
  • 3 ous
  • 100g de farina
  • 1 pessic de sal
  • 1 culleradeta de llevat
Preparació

Per començar fem el caramel posant el sucre al foc amb una mica d'aigua i remenant fins que agafi un color torrat, i el distribuïm uniformement pel fons del motllo.

Tot seguit comencem a fer el flam. Aboquem la llet en un cassó juntament amb la beina de vainilla oberta i ho deixem coure a foc lent. Quan arrenqui el bull, apaguem el foc i deixem que es refredi.

Mentre la llet es refreda, fem el
brownie. Trossegem la xocolata i la mantega i ho posem en un bol. Posem el bol dins el microones a baixa potència un parell de minuts perquè es desfaci i ho barregem bé. Aboquem la xocolata en un bol més gros i hi afegim el sucre i l'ou batut, i ho batem bé. A continuació, hi anem incorporant a poc a poc la farina tamisada i el llevat. Quan ja tenim la massa llesta, la posem dins el motllo.

Ara toca acabar de fer el flam. Batem els ous dins un bol juntament amb el sucre. Després hi afegim la llet, colant-la amb un colador fi, ho remenem i aboquem el flam dins el motllo amb compte.

Per acabar, tapem el motllo amb paper de plata, el posem dins un recipient amb aigua i el coem al bany maria al forn preescalfat a 200 graus durant 20 minuts. Passat aquest temps, destapem el motllo, abaixem la temperatura del forn fins a 180 graus i seguim la cocció durant uns 40 minuts més. Traiem el pastís del forn, el deixem refredar i ja el podem desemmotllar.

Bon profit!

11 de setembre 2008

Trofie al pesto

Aquí teniu les trofie que vam portar d'Itàlia, gentilesa del germà d'en Davide, en Sergio. Les hem fet avui, amb pesto, com cal. Han quedat molt bones!


L'expert en
pesto de la casa és el Davide, així que mentre l'anava fent, jo m'hi he fixat molt bé per poder explicar-vos bé la recepta. Crec que s'ha sentit una mica observat, pobric... :)

Ingredients ( per a 4 persones)
  • 40 fulles d'alfàbrega (les he comptades, eh?)
  • 1 pessic de sal
  • 20 gr de pinyons
  • 1 punteta d'all (molt poquet)
  • 15 o 20 gr de formatge parmesà o de grana padano
  • un bon raig d'oli
  • 250 gr de trofie

Preparació

Posem tots els ingredients del pesto (alfàbrega, sal, pinyons, all, formatge i oli) al got de la batedora i ho triturem. Si veiem que queda una mica massa sec, hi afegim oli sense por. Quan ja tinguem la salsa lligada, hi tirem un raig d'oli per sobre perquè la salsa no s'oxidi mentre esperem que es faci la pasta.

Bullim la pasta en aigua amb sal durant el temps que ens indiqui el fabricant, l'escorrem i servim les trofie amb la salsa a sobre i, si volem, una mica de parmesà ratllat.

Llestos!

09 de setembre 2008

Itàlia!


Ai, mireu, abans de tornar a publicar una altra recepta, em feia gràcia ensenyar-vos això:





Fa goig, eh? Sembla el contingut d'una panera de Nadal, però no ho és! Són, res, "quatre coses" que hem dut d'Itàlia. :)


Resulta que ens hem escapat una setmana al Piemonte, a casa els pares del Davide. Sempre venim carregats de menjar, però crec que aquest cop ens hem superat! Per poc no hem de pagar per sobrepès a l'avió!

Hi ha: galetes Mulino Bianco de dues varietats, un paquet de pasta De Cecco, un paquet de trofie, crema d'avellanes Novi, dos tipus de xocolata Novi diferents (Nocciolato i Gianduja), un tros de parmesà, una cunya de fontina, gorgonzola de dos tipus diferents, polenta (en total 2 quilos) i un salame! I a la foto encara hi falten una safateta de baci di dama fets amb avellanes piemonteses de cultiu ecològic i un paquet de cafè Lavazza, que se m'han oblidat. Tenim provisions per a un quant temps!

Crec que no cal que digui que la propera recepta serà italiana, oi? ;)

24 d’agost 2008

Muffins de préssec i raïm


Ja veieu que aquest mes d'agost m'ha envaït una maaaandra terrible. Deu ser la calor, o que m'enyoro de les vacances, o totes dues coses alhora!
Ahir, però, gràcies a la pluja, la calor ens va donar una treva i jo vaig aprofitar l'avinentesa per cuinar alguna coseta al forn i inaugurar oficialment el meu souvenir d'Edimburg:


Això que fos una guia "amb sentit comú" em va agradar molt. :) El fet és que els dies que vam passar a Escòcia el Davide i jo ens vam fer addictes als blueberry muffins, aquesta mena de magdalenes gegants farcidetes de nabius, que ens cruspíem en un tres i no res per esmorzar; i que em vaig marcar com a objectiu aconseguir un llibre amb receptes de muffins per poder fer-ne a casa. I aquí tenim la primera!


Ingredients (per a unes 12 peces)
  • 375 gr de farina
  • 1 cullerada sopera de llevat Royal
  • 180 gr de sucre morè
  • 125 gr de mantega desfeta
  • 2 ous
  • 250 ml de llet
  • 185 gr de fruita (nabius, préssec, poma...), en aquest cas préssec i raïm
Preparació

Preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i de baix, i preparem els motllos de magdalena amb els papers o untant-los amb mantega. Posem la farina en un bol, juntament amb el llevat, i ho remenem una mica. Hi afegim el sucre, ho barregem bé i fem un pouet al mig.

En un bol a part, batem els ous (com per fer truita), hi afegim la mantega desfeta i la llet i ho barregem. Quan ho tenim més o menys lligat ho aboquem dins el bol de la farina i ho treballem fins que la massa quedi lligada, no pas més (si ho treballem massa els muffins no sortiran bé).

Tot seguit, afegim la fruita a la barreja i, amb l'ajuda d'un parell de culleres, posem la massa dins els motllos de magdalena, amb compte de no omplir-los fins dalt (n'ompliren uns 3/4), i ja podem posar-los al forn. Els hi deixarem uns 20-25 minuts, fins que estiguin daurats i cuits.

Enjoy!

05 d’agost 2008

Copa dues llimones


Ja torno a ser aquí, família!!

Les vacances, com sempre, fantàstiques però cuuurtes! Vam anar a desconnectar uns dies a Escòcia. Aquells prats verds, infinits i emboirats ens hi van ajudar força :) I la fresca que hi feia! No com aquí, que vaig que m'arrossego... Solució? Una d'aquestes copetes dues llimones que em vaig empescar per al dinar que vam tenir diumenge amb en Jordi i la Marta. Uns convidats així es mereixien unes postres boniques i refrescants com aquestes, i tant que sí!


Per fer-les, vaig barrejar dues receptes diferents: una de sorbet de llimona que vaig trobar a molts blocs i a la qual vaig afegir una mica de menta, i una de crema de llimona a l'estil anglès (allà en diuen lemon curd) que vaig trobar al bloc La cocina de Auro (fantàstic, per cert. Aquesta dona en sap un niu!).

Som-hi?

Ingredients (per a unes 6 o 8 copes)

Per a la crema de llimona:
  • 215 g. de sucre
  • 100 g. de mantega
  • la pell ratllada d'1 llimona
  • 150 ml. de suc de llimona
  • 3 ous
Per al sorbet:
  • el suc de 4 llimones
  • la pell ratllada d'1 llimona
  • 1/2 l d'aigua
  • 200 gr. de sucre
  • 2 clares d'ou
  • un pessic de sal
  • menta fresca
Preparació

Primer prepararem la crema de llimona. S'ha de fer amb 1 dia d'antelació per assegurar-nos que serà ben freda el dia que la servim.
Triturem el sucre amb la batedora, hi afegim la pell de la llimona i triturem una miqueta més. Ho avoquem en un bol i hi afegim el suc i la mantega. Posem el bol en un cassó amb aigua i ho coem al bany Maria a foc ben suau. Anem remenant fins que el sucre i la mantega s'hagin desfet del tot, sense deixar que bulli.
A part, batem els ous i els afegim a la barreja anterior passant-los per un colador. Acabem de coure la crema, sempre amb el foc baix i sense deixar de remenar, fins que espesseixi. Ho retirem del foc, deixem qu es refredi i guardem la crema en un pot de vidre a la nevera.


Ara anem pel sorbet. Fem bullir l'aigua amb el sucre, i exprimim les llimones. Quan l'aigua ja s'hagi refredat una mica, hi afegim el suc i la pell de llimona ratllada i ho posem al congelador. Tot seguit, muntem les clares d'ou a punt de neu amb un pessic de sal. Quan el sorbet ja estigui mig congelat, el batem per trencar els cristalls, juntament amb unes fulles de menta. Tot seguit, hi afegim les clares d'ou a poc a poc i ho tornem al congelador fins a l'hora de muntar la copa. És possible que abans de servir haguem de donar-li una altre cop de batedora.

Quan arribi l'hora de servir les postres, posem al fons de la copa unes cullerades de crema i, a sobre, força sorbet. Ho decorem amb una fulla de menta i... a menjar!

Nota cítrica: Amb les quantitats de sucre que us indico, aquestes postres queden força àcides (mmmm!). Tant amb la crema, com amb el sorbet, comproveu-ne la dolçor durant la preparació i, si cal, afegiu-hi més sucre. Sense complexos, tu!

09 de juliol 2008

Papas arrugás


Aquest és l'últim post que escric abans de marxar de vacances. En tinc moooltes ganes! Espero tornar carregada d'energia positiva i de ganes de cuinar cosetes bones :)

Abans d'explicar-vos la recepta de les patates, però, us he de confessar que he tornat a intentar de fer la coca de brioix i que m'ha tornat a sortir una galeta. Sigh! Aquest cop l'he amassada a mà, però ni així. Crec que hauré de buscar una recepta que estigui pensada per fer a mà directament. Potser després de les vacances...

Ara sí, passem a les papas!



Fa poc els meus pares van fer una escapada a Lanzarote i ens en van portar uns pots de
mojo: un de mojo de cilantre i un de mojo picón.

Encara no els havíem tastat i ahir, per fi, vam decidir fer-ho com cal, amb unes papas arrugás típiques canàries. Són molt fàcils de fer i queden arrugadetes de veritat!
Les salses eren totes dues molt bones. A mi m'agrada especialment la de cilantre, mentre que al Davide li agrada més la vermella. No ens barallarem, tu. :)


Com no, mentre les feia em va venir al cap aquella cançó...: "Mojo picón, mojo picón. La rica salsa canaria se llama mojo picón". Uea!

Ingredients
  • patates petites (totes de la mateixa mida)
  • sal grossa (una cullerada per patata + 2 de propina)
  • aigua
Preparació

Primer de tot rentarem bé les patates. La gràcia és menjar-se-les amb pell, així que han de quedar ben netes! Després posem a bullir les patates en una olla amb la sal gruixuda i esperem uns 10 minuts a que siguin cuites (comprovarem que ho estan punxant-les).

Quan ja tinguem les patates al punt traiem l'aigua de l'olla. Tornem a posar-hi les patates i posem l'olla de nou al foc i remenem uns minuts les patates perquè s'acabin d'amarar de la sal que queda al fons del recipient. Tot seguit apaguem el foc i deixem reposar les patates una mica amb l'olla tapada amb un drap. En uns minuts veurem que les patates s'hauran arrugat i que tindran una capa blanca de sal. Ja les podem treure de l'olla i servir-les amb el mojo que més ens agradi.

Bon profit! I fins a la tornadaaaa!

02 de juliol 2008

Quiche lorraine


A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!

Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.


Ingredients

Per a la pasta brisa:
  • 200 gr de farina
  • 100 gr de mantega
  • 1 ou
  • una punteta de sal
Per al farcit:
  • 150 gr de bacó
  • 200 gr de formatge emmental ratllat
  • 1 ampolleta de crema de llet
  • 4 ous sencers
  • perbre i sal
Preparació

Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.

Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!

Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P

26 de juny 2008

Cocafòrum


Avui trairé el propòsit general del bloc i en comptes d'explicar-vos una recepta que em surt bé, us n'explicaré una que m'ha sortit malament. :)

Dilluns vaig fer el meu primer intent de coca de Sant Joan. Em feia molta il·lusió, però també em feia força respecte, així que vaig buscar alguna recepta que em fes confiança i em vaig decidir per la recepta de coca de brioix i fruites confitades del bloc La cuina de casa (només la foto ja fa venir salivera). Com que la recepta de la Gemma està feta amb la Termomix, vaig pensar que podria fer la massa amb la panificadora. Mira tu que fàcil.

Doncs no, no deu ser tan fàcil perquè la coca em va sortir una mica llufa. Em va quedar molt maca, l'olor era boníssima i el gust també (prova que la recepta, en efecte, és molt bona) però la massa no va fermentar bé i em va quedar un totxo fantàstic.


Tan bona pinta que feia... i tan atapeïda que em va sortir!

No sé ben bé on la vaig pifiar, però quan la vaig deixar reposar no va pujar gens. Vaig pensar que potser al forn acabaria d'agafar impuls, però res de res. Com que vull tornar a provar de fer-la, he pensat que potser entre totes i tots els que visiteu de tant en tant el bloc em podríeu ajudar a esbrinar què carai vaig fer malament. Què us sembla, fem un "cocafòrum"?

Us explico com vaig fer la coca:

Ingredients (els de la recepta de la Gemma, amb aromes diferents)
  • 125ml de llet
  • 300g de farina de força
  • 75g de mantega
  • 1 i ½ sobres de llevat de forner liofilitzat
  • pell de llimona ratllada
  • 1 ou
  • 125g de sucre
  • 1 pessic de sal
  • ½ baina de vainilla (les llavors)
  • 1 ½ culleradetes d'aigua de flor de taronger
  • Per adornar: sucre, ou, crema pastissera, pinyons i ametlla laminada
Preparació

Vaig posar els ingredients per fer la massa a la màquina del pa; primer els líquids (ou, llet, aigua de taronger) i després els sòlids (en aquest ordre: sucre, una part de la mantega, llimona, vainilla, sal, farina, resta de la mantega i llevat). Vaig posar la màquina en marxa amb el programa de masses llevades. Quan la màquina va acabar la feina, vaig treure la massa de la cubeta i la vaig posar en una safata amb paper de forn, li vaig donar forma de coca i la vaig deixar reposar 1 hora. Després la vaig pintar amb l'ou batut i la vaig guarnir amb la crema, la fruita seca i el sucre. Tot seguit la vaig posar a coure a 180º fins que va ser daurada.

Com ho veieu? Heu detectat la pífia? Jo tinc algunes teories:

1. Vaig posar la llet freda i hauria d'haver estat calenta?
2. No hauria d'haver fet servir la panificadora?
3. Hauria d'haver treballat la massa a mà després que ho fes la màquina?
4. M'hauria d'haver dedicat a encendre bengales perquè sóc una cocaire negada?

17 de juny 2008

Panna cotta


Un dia en Davide em va confessar que s'enyorava de la panna cotta i de seguida em vaig posar a la recerca i captura d'una recepta que em fes el pes per fer-li una sorpresa. Ja no recordo on la vaig trobar, però
funciona de meravella i és facilíssima.



Ingredients (per a 6 unitats o un motllo gran)
  • 1/2 l de nata líquida
  • 75 gr de sucre blanc
  • 4 fulls de gelatina
  • 1 baina de vainilla

Preparació


Comencem posant els fulls de gelatina en remull amb aigua freda perquè s'estovin. Tot seguit posem la nata líquida i el sucre en un cassó al foc, molt baixet. Hi afegim la gelatina ben escorreguda i les llavors de la baina de vainilla (l'obrim longitudinalment i rasquem l'interior amb un ganivet), remenem i ho deixem coure tot durant 15 minuts. Passat aquest quart d'hora ja podem apagar el foc i abocar la barreja en un motllo allargat o uns motllos individuals i la deixem refredar a la nevera com més temps millor.
Podem servir la panna cotta amb melmelada de fruita, mel, xocolata... Per a la de la foto jo vaig fer servir una salsa de maduixa que em va quedar boníssima gràcies a les instruccions de la Gemma de La cuina de casa (si encara no heu visitat aquest bloc, us el recomano molt enèrgicament!).

Que tingueu una dolça setmana!

09 de juny 2008

Pasta burro e salvia (pasta amb mantega i sàlvia)


Uf! Això de treballar no pot ser bo de cap manera. No em deixa escriure res al bloc! Però avui ja me n'he atipat i he decidit que era hora de tornar a treure el nas per aquí.
I per fi...., una de pasta! :)

Es tracta d'una recepta italiana popular però que aquí no sé si es coneix gaire. El primer cop que vaig tastar la pasta amb sàlvia a casa els sogres em va xocar molt, suposo que és perquè relacionava el gust de la sàlvia amb les infusions i no l'havia tastada mai en un plat salat. Ara ja m'hi he acostumat i la trobo boníssima. De fet, des de fa uns tres anyets tenim una fantàstica planteta de sàlvia al balcó que no falla cap estiu i que ens permet fer aquest burro e salvia tan sovint com volem.

Aquesta recepta la fem sempre amb pasta farcida. Com que la sàlvia té un sabor força fort no us recomano que la combineu amb farcits massa potents de gust, podria quedar una mica estrany. Amb tot resulta un plat força calòric, però de tant en tant bé que ens podem donar una alegria, oi? :)


Ingredients (per a 2 persones)
  • 1 paquet de pasta fresca farcida (uns 100 gr. per persona)
  • sal
  • 2 cullerades de mantega
  • 4 fulles de sàlvia fresca
  • parmesà ratllat
Preparació

Posem l'aigua per fer la pasta al foc i, mentre esperem que bulli, preparem el condiment. En un cassó posem les fulles de sàlvia netes i a sobre hi tirem la mantega. Remenem la mantega perquè es vagi desfent i s'amari del sabor de la sàlvia amb el foc baixet. Quan ja estigui la mantega desfeta apaguem el foc i reservem. Quan l'aigua de l'olla ja bulli hi tirem un parell de grapats de sal gruixuda i la pasta. Fem coure la pasta el temps que ens indica el fabricant (molt important!) remenant de tant en tant i l'escorrem bé. Servim la pasta amb la mantega fosa per sobre i una mica de parmesà ratllat.

Bon profit!

02 de juny 2008

Pa de pita

Aquest cap de setmana ha estat mogudet i fins avui no he pogut publicar res de nou. Però ja sóc aquí amb el pa de pita que vaig fer dissabte passat per acompanyar l'hummus eurovisiu.

Va quedar la mar de bé! Vaig fer servir una recepta que vaig trobar a Internet, mot ben explicada pas a pas i amb fotos del procediment. Em va agradar molt fer-la, és molt divertit veure com els pans s'inflen dins el forn. A més com que es couen en un moment és força ràpida de fer (tenint en compte que es tracta de fer pa). La repetiré segur, i us animo a provar-la, triomfareu!


Ingredients (per a 8 peces)
  • 250 ml d'aigua
  • 3 gots de farina normal
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta i mitja de sucre
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 1 culleradeta i mitja de llevat sec per a pa

Preparació

Si fem servir la màquina del pa, posarem tots els ingredients dins la cubeta en l'ordre següent: aigua, oli, farina, llevat, sucre i sal (procurant que la sal i el llevat quedin ben separats i no es toquin). Posem la màquina en marxa amb el programa de masses llevades i esperem que acabi.

Si ho fem a mà, haurem de fer un volcà amb la farina i anar afegint l'aigua al mig i incorporant la resta d'ingredients a poc a poc mentre amassem. Quan ja tinguem la massa llesta, la deixem reposar tapada am un drap fins que hagi doblat el volum (calculo que deu ser 1 hora).

Quan la massa ja hagi llevat, la treballem una mica sobre el marbre enfarinat i li donem forma de cilindre allargat. Si veiem que està molt humida (a mi em va passar), hi podem afegir més farina. Tallem la massa en vuit parts iguals i amb cada tros de massa en fem una bola i l'estirem amb el corró. Deixem reposar els panets tapats amb un drap durant uns 30 minuts i posem a escalfar el forn a uns 250 graus (amb l'escalfor de dalt i de baix).

Un cop passat aquest temps, ja podem coure les pites. Han d'estar al forn molt poca estona, 5 minutets. Veurem que de seguida es van inflant i es torren lleugerament. Hem d'anar amb compte que no quedin massa torrades perquè llavors es poden trencar quan les obrim.

Les deixem refredar i ja estan llestes per sucar a l'hummus o farcir-les amb el que vulguem!

24 de maig 2008

Hummus

Avui toca sopar eurovisiu! Sóc conscient que això de l'Eurovisió ja no és el que era i que ara sembla un concurs per veure qui fa la proposta més friqui. Però, bé, qualsevol excusa per reunir-se amb els amics i fer un soparet divertit em sembla fantàstica. Així doncs... visca el friquisme!

Com que els anfitrions, la Cris i l'Àlex, ens han dit que la idea era fer un sopar tipus pica-pica, he pensat de contribuir-hi amb un hummus i una mica de pa de pita (que intentaré fer aquesta tarda i que, si em surt bé, ja veureu aquí).

Per fer l'hummus segueixo, més o menys, la recepta que en Salah Jamal proposa al llibre Aroma àrab. Us el recomano moltíssim, a més de receptes força assequibles hi trobareu anècdotes i històries curioses explicades per l'autor amb molta gràcia.

Les quantitats dels ingredients que us indico són força aproximatives, la gràcia és adaptar la recepta als gustos de cadascú. Jo us recomano que comenceu amb aquestes quantitats i que aneu tastant i adaptant la recepta al vostre gust. Per exemple, segons la recepta d'en Salah Jamal s'hi han de posar 2 grans d'all, i jo només n'hi poso mig. :)


Ingredients

1/4 kg de cigrons cuits
1 culleradeta rasa de sal
1/2 gra d'all
un raig de suc de llimona (al gust)
1 tasseta de cafè d'aigua
2-3 cullerades de tahina (mantega de sèsam)
1-2 cullerades de iogurt natural

Preparació

Posem tots els ingredients al got de la batedora i els triturem fins obtenir un puré cremós però força sòlid. A l'hora de servir-lo, el posem en un plat i el decorem amb un rajolí d'oli d'oliva i pebre vermell. També s'hi pot posar una mica de sèsam o unes fulles de julivert..., com més us agradi!

19 de maig 2008

Coca de iogurt

I algú dirà: "Apa, nena! Si això ja ho sap fer tothom!". Doncs jo crec que ningú no neix ensenyat, oi? A més, aquesta mena de receptes tan populars sempre tenen moltíssimes versions diferents, i he pensat que estaria bé que tothom expliqués la seva manera de fer-la. Sempre s'aprenen coses noves! :)

També voldria aprofitar l'ocasió per dir que no sé qui es va inventar aquest sistema de mesurar els ingredients amb el vaset de iogurt, però que em sembla una bellíssima persona. Se m'ha gastat la pila de la balança digital de la cuina i ahir, que vaig estar treballant i em va venir de gust cuinar alguna coseta dolça per distreure'm, gràcies al sistema del iogurt no em vaig quedar sense coca. La vida moderna ja les té, aquestes coses...



Ingredients
  • 2 ous
  • 1 iogurt natural (farem servir el vaset com a mesura)
  • 1,5 vasets de sucre (blanc o de canya, com us agradi més)
  • 1 vaset d'oli de girasol
  • 3 vasets de farina (podem barrejar farina blanca amb farina integral)
  • 1 sobre de llevat
  • canyella en pols
  • pell de llimona ratllada

Preparació

Separem els rovells d'ou de la clara. En un bol batem els rovells, el iogurt, el sucre i l'oli. Hi afegim també les aromes que haguem triat, en aquest cas jo proposo pell de llimona ratllada i un polsim generós de canyella. A part, batem les clares a punt de neu i les afegim a poc a poc a la barreja anterior. (He de dir, però que si us fa mandra batre les clares a part, podeu passar tranquil·lament d'això i posar-hi els ous sencers, la coca quedarà bona igualment.)

Tot seguit, barregem el llevat a la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc procurant que no quedin grumolls.

Aboquem la barreja en un motlle que haurem enfarinat prèviament perquè la coca no s'enganxi, i el posarem al forn preescalfat a 180º durant uns 45 minuts, aproximadament. Sabrem que la coca ja està cuita quan punxant-la amb un ganivet, aquest surti net. Deixem refredar la coca i ja la podem desemmotllar.

Un consell:
Hi ha qui fa servir iogurts de sabors per aromatitzar la coca. Jo, però, us recomano fer servir aromes naturals. Hi podem afegir tot el que ens passi pel cap (pell de llimona, pell de taronja, canyella, vainilla, coco ratllat, anís...) i també queda fantàstica amb trossets de fruita dins (a mi m'agrada molt amb poma, per exemple) o perletes de xocolata. Imaginació al poder!

Us animo a que recupereu aquesta recepta. A l'hora d'esmorzar, és una manera ben sana i dolça de començar el dia. :)

12 de maig 2008

Coulant de xocolata

M'he adonat que feia un munt de posts que no penjava una recepta dolça. No em reconec! No pot ser, així que avui, per fi, us tempto amb un fantàstic coulant de xocolata, recepta imprescindible per a qualsevol xocoaddicte, com ara jo. Mai no agrairé prou a la Marta M. que me'n passés la recepta! Martona, són taaaan bons! Gràcies de xocolata (que valen per dos)!




Ingredients (per a 10-12 peces)
  • 250 g de mantega
  • 250 g de xocolata per fondre
  • 113 g de farina
  • 150 g de sucre
  • 5 clares d’ou
  • 6 rovells d’ou
  • motlles de paper de plata mida flam

Preparació

Pirmer desfem la xocolata i la mantega al bany maria o al microones per separat i després ho barregem fins que quedi ben homogeni (i intentem no menjar-nos-ho encara!). Tot seguit batem les clares a punt de neu i, en un bol a part, batem els rovells amb el sucre fins que quedi una crema de color claret. Barregem la xocolata fosa (quan ja no estigui calenta) amb els rovells batuts i després hi afegim les clares amb compte que no baixin. En acabat, hi afegim la farina a poc a poc.

Ara ja només ens cal repartir la barreja en els motllos que haurem untat generosament amb mantega i cacau en pols (o farina) i coure'ls al forn a temperatura alta, en el meu cas són uns 230º durant 8 minuts. Cada forn és un món, per això us recomano que feu alguna prova abans de coure els coulants que vulgueu servir. Heu de pensar que ha de quedar ben cuit de fora i cru de dins. El truc per saber que estan al punt és que desaparegui el foradet que es forma quan es comencen a coure, al mig del coulant.

Quan ja estan cuits, els desemmotllem amb molt de compte i els decorem amb el que més ens agradi. Al de la foto només hi vaig afegir sucre llustre i un polsim de canyella. Sublim!

Un consell: Podem guardar els coulants al congelador, així sempre tindrem aquestes postres espectaculars a mà. Quan els vulguem fer, els traurem una mitja horeta abans perquè es descongelin.

A gaudir-ne!

08 de maig 2008

Lluç mariner de la meva mare

Aquesta és una de les primeres receptes que em va ensenyar la meva mare, la Montse. Queda boníssima, i més fàcil, impossible! A més, es pot fer amb el peix que us agradi més o que us vagi millor en aquell moment. La meva mare normalment ho fa amb lluç o rap. Jo aquest cop he fet servir lluç.

Ha passat molt de temps des de l'ultim cop que vaig fer aquesta recepta (anys!) i, ara que l'he recuperada, la repetiré tan sovint com pugui!



Ingredients (per a 4 persones)
  • 8 rodanxes de lluç (a la foto hi ha una ració de 4 rodanxes perquè eren molt menudes, no us penseu!)
  • 1/2 ceba
  • 4 cullerades de tomàquet triturat
  • 2 fulles de llorer
  • 2 grans d'all
  • un grapat de rossellones
  • 1 gotet de vi blanc
  • una mica de farina
  • oli
  • sal
  • pebre
  • julivert picat
Preparació

Comencem salpebrant el peix i enfarinant-lo lleugerament. Tot seguit posem una mica d'oli a la cassola i, amb el foc encara apagat, posem el peix a sobre. Piquem la ceba ben petita i la hi afegim. Posem també dins la cassola el tomàquet triturat, el llorer, els grans d'all esberlats i les rossellones. Ho rematem tot plegat amb un gotet de vi i el julivert picat. Ara ja podem engegar el foc, ben suau.

Mentre va fent xup-xup anem sacsejant al cassola perquè la salsa s'espesseixi. A la meitat de la cocció donarem la volta als talls de peix perquè es facin bé de l'altra banda. Mentre es cou, podem tapar uns minuts la cassola perquè, amb el vapor, s'acabin d'obrir les rossellones; les que no s'obrin, les llençarem. No hem de deixar-ho massa estona al foc, amb uns 15 min. ja n'hi haurà prou. Abans d'apagar el foc comprovarem que estigui bé de sal, i llestos!

No oblideu una bona llesca de pa per sucar a la salseta, mmmm!

Nota mama: si disposem de temps per cuinar amb calma, podem sofregir la ceba amb l'oli abans de posar-hi tots els altres ingredients. Quedarà encara més bo!

30 d’abril 2008

Pollastre amb poma i salsa de soja

Si us pensàveu que havia abandonat la blocosfera catalana i m'havia quedat a Santiago per dedicar-me a la contemplació meditativa del polbo à feira, us equivocàveu! He tornat, i encantada, com sempre que vaig per terres gallegues.
Per celebrar-ho, us deixo una recepta que a casa ens agrada molt i que vaig pescar un dia a la tele, en un dels programes de l'Isma Prados. Aquell dia tenia de convidada la cantant del grup Pastora, que va explicar que havia treballat en un bar i que feia sovint aquest pollastre amb poma. Som-hi!



Ingredients (per a 4 persones)
  • 3 pits de pollastre
  • 1 ceba
  • 2 pomes (millor d'alguna varietat dolça)
  • 1/2 tasseta de salsa de soja
  • 1/2 tasseta d'aigua
Preparació

Primer de tot fem el pollastre a trossets i el coem amb una mica d'oli a la cassola. No el salarem perquè la salsa de soja ja és prou salada. Mentre el pollastre es cou, piquem la ceba i pelem i tallem les pomes a dauets.
Quan el pollastre ja estigui cuit (no cal que sigui daurat), el traiem de la cassola i el reservem. Si ens ha quedat massa oli, en traiem el que calgui i hi sofregim la ceba fins que sigui dauradeta. Tot seguit hi afegim la poma i ho deixem coure tot junt un parell de minuts. En acabat, hi incorporem el pollastre, ho remenem una mica i ja hi podem tirar la salsa de soja i l'aigua. Deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts perquè la salsa es vagi reduïnt. Si veiem que la salsa queda molt líquida,hi podem tirar una miqueta de farina i remenar-ho bé, per espessir-la.
Passats els deu minuts, ja podem apagar el foc, i a menjar!

Per acompanyar el pollastre a casa sempre fem una mica d'arròs basmati, que hi va molt bé. Si poseu a bullir l'aigua en el moment que incorporeu la poma al sofregit, l'arròs i el pollastre estaran llestos més o menys alhora.

Bon profit!

23 d’abril 2008

Pastís de ricotta i porro

Un cop més, una recepta d'importació italiana. Aix, és que en saben molt per allí! Aquest cop he d'agrair a la Roberta que me la passés, l'he feta un munt de vegades i sempre ha tingut molt d'èxit. A més, és molt fàcil de fer.


Ingredients
  • 1 ou
  • 2 porros
  • 250 g de ricotta (una terrina, vaja)
  • 1 làmina de pasta de full
  • una mica de formatge parmesà o grana padano ratllat
  • nous per decorar
  • sal
Preparació

Primer de tot coem els porros tallats petits en una paella amb una mica d'oli i un polsim de sal. per una altra banda, barregem l'ou batut amb la ricotta i el formatge ratllat. Quan el porro ja sigui cuit, esprem que es refredi una mica i l'afegim a la barreja.
Folrem un motlle de quiche amb la pasta de full. Punxem una mica el fons amb una forquilla, la cobrim amb un paper d'enfornar i la posem al forn, preescalfat a 180 graus, 5 minutets, que s'infli una miqueta. Traiem la pasta de full del forn, li traiem el paper de sobre i la farcim amb la barreja dels formatges i els porros. Decorem el pastís amb unes quantes nous i el coem al forn a 180 graus fins que veiem que la superfície ha agafat una mica de color. Desemmotllem i llestos!

Tot i que es pot menjar calent, jo trobo que aquest pastís és molt més bo tebi o fred, així que haureu de tenir la precaució de fer-lo amb una miqueta de temps ; )


Nyaaam! I bona diada de Sant Jordi a tothom!




18 d’abril 2008

Crema de carabassa

Verdurita buena, sí!

Avui recepta i musiqueta, què més es pot demanar? Aquesta cançó m'encanta, em dóna molt bon rotllo. No veia l'hora de poder-la posar al bloc! :P Trobo que és una cançó ideal per escoltar mentre fem aquesta crema de carabassa, dolceta i suau.


Ingredients (per a 4 persones)
  • mitja carabassa
  • 1 patata mitjana
  • 1 porro (o mitja ceba)
  • un dauet petit de mantega
  • sal
  • pebre
  • aigua
Preparació

Per fer la crema faig servir la fantàstica olla a pressió que em va regalar la meva mare fa un parell d'anys per Reis. En el seu dia vaig pensar "I jo què en faig, d'això?". Doncs mira, una cremeta ben bona, entre altres coses. Si no teniu olla a pressió, haureu de tenir una mica més de paciència, no passa res.

Primer de tot hem de pelar la carabassa. No és una tasca fàcil (sense perdre cap dit), però trobarem que fem més via si anem tallant la carabassa a trossos petits i, a partir d'aquí, traiem la closca. Després pelem la patata i la fem a daus, i netegem el porro i el tallem a rodanxes.

Hi ha qui prefereix sofregir una mica el porro o la ceba a l'olla abans de fer bullir les verdures. Jo, com que hi poso una miqueta de mantega al final, prefereixo evitar afegir més greixos a la crema, així que posem totes les verdures tallades dins de l'olla a pressió, les cobrim amb aigua i hi tirem un polsim de sal i un polsim de pebre. Tanquem l'olla i la posem al foc. Quan comenci a sortir el vapor, esperem 5 minuts, i l'apaguem. Quan ja puguem obrir l'olla en traiem l'aigua que sobra (amb la precaució de reservar-ne una mica en un bol per si ens cal afegir-ne) i ho triturem tot amb una punteta de mantega. Corregim de sal i pebre i llestos!

L'últim dia que la vaig fer la vaig servir amb unes engrunetes del formatge feta que em va sobrar del pa d'olives del post anterior. Va quedar molt bo, tot i que la propera vegada reprimiré el ratolí que porto dins i hi posaré menys formatge :P

Nota tàper: Has vist com penso en tu, Laura? ;) La crema aguanta bé un parell de dies a la nevera, no pas més. Així que si la voleu guardar per menjar-la durant la setmana, millor congeleu-la (però, llavors no hi poseu patata, que fa grumolls).


13 d’abril 2008

La màquina del pa

Avui m'ha vingut de gust explicar-vos com funciona la panificadora, la nostra adorada maquineta de fer pa. N'hi ha de moltes marques i preus diferents, la nostra és aquesta:
Ocupa força espai, però la vam trobar bé de preu i, fins ara, ens ha funcionat la mar de bé. La vam comprar després de Reis, i des de llavors hem comprat pa molt poques vegades. El funcionament és molt senzill: poses els ingredients dins la cubeta, una pala que hi ha dins els amassa, i una resistència que hi ha al voltant de la cubeta escalfa la massa per fer-la llevar i coure-la. Màgia! Obres la maquineta i et surt un pa!

Els pans que cou la màquina tenen sempre forma de pa de motllo, clar, però heu de pensar que ni el gust ni la consistència tenen res a veure amb el pa de motllo que podem comprar a qualsevol lloc. A més, hi podem posar el que vulguem: olives, orenga, tomàquet assecat, nous, pipes... Imaginació al poder.

La maquineta té diferents programes per fer diferents tipus de pa, fer pastissos, amassar i, fins i tot fer melmelada (a mi això em fa por). El millor, però, és fer servir el programa d'amassat, que treballa i fa llevar la massa, i coure el pa al forn amb la forma que vulguem.Nosaltres estem molt contents de com ens han sortit la majoria de pans fins ara. També ens fa molta il·lusió poder fer coses com ara croissants casolans, que de no ser per la maquineta no ens hauríem atrevit a fer mai. La gràcia de la màquina és que la massa sempre puja bé, perquè el llevat no depèn de la temperatura ambient que hi hagi en aquell moment a la cuina per fermentar.

Us deixo unes "afotos" i la recepta de l'últim pa que hem fet: pa d'olives negres i formatge feta. Brutaaaaal!
La recepta és d'un llibre que ens ha deixat la Mònica. Gràcies!


Ingredients

210 ml d'aigua tèbia
375 g de farina de força
1 cullerada de llet en pols
1,5 culleradetes de sucre
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de llevat de pa liofilitzat
55 g d'olives negres sense pinyol
55 g de feta fet engrunes
oli d'oliva
orenga

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina l'aigua barrejada amb la llet, ho cobrim amb la farina i a sobre, sense que es toquin, hi posem el sucre, la sal i el llevat. Posem el programa d'amassat i llevat i esperem que faci el senyal per afegir ingredients (si no en tenim, esperem que el procés d'amassat ja estigui per la meitat), llavors hi incorporem les olives picades, el feta i una mica d'orenga.

Quan ja s'hagi acabat el programa, retirem la massa de la cubeta i la posem a sobre d'una superfície enfarinada. L'amassem una mica i formem un cercle (com si fos una pizza gruixuda). Posem la massa sobre un paper vegetal, la passem a la safata del forn on la courem i la tapem amb una mica de film untat amb oli. La deixem reposar així uns 40 minuts.

Passats els 40 minuts, quan la massa ja hagi tornat a pujar, la pinzellem amb oli, la decorem amb unes olives i un polsim d'orenga i la coem al forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Traiem el pa del forn, el deixem refredar sobre una reixeta i a menjar!