12 de maig 2008

Coulant de xocolata

M'he adonat que feia un munt de posts que no penjava una recepta dolça. No em reconec! No pot ser, així que avui, per fi, us tempto amb un fantàstic coulant de xocolata, recepta imprescindible per a qualsevol xocoaddicte, com ara jo. Mai no agrairé prou a la Marta M. que me'n passés la recepta! Martona, són taaaan bons! Gràcies de xocolata (que valen per dos)!




Ingredients (per a 10-12 peces)
  • 250 g de mantega
  • 250 g de xocolata per fondre
  • 113 g de farina
  • 150 g de sucre
  • 5 clares d’ou
  • 6 rovells d’ou
  • motlles de paper de plata mida flam

Preparació

Pirmer desfem la xocolata i la mantega al bany maria o al microones per separat i després ho barregem fins que quedi ben homogeni (i intentem no menjar-nos-ho encara!). Tot seguit batem les clares a punt de neu i, en un bol a part, batem els rovells amb el sucre fins que quedi una crema de color claret. Barregem la xocolata fosa (quan ja no estigui calenta) amb els rovells batuts i després hi afegim les clares amb compte que no baixin. En acabat, hi afegim la farina a poc a poc.

Ara ja només ens cal repartir la barreja en els motllos que haurem untat generosament amb mantega i cacau en pols (o farina) i coure'ls al forn a temperatura alta, en el meu cas són uns 230º durant 8 minuts. Cada forn és un món, per això us recomano que feu alguna prova abans de coure els coulants que vulgueu servir. Heu de pensar que ha de quedar ben cuit de fora i cru de dins. El truc per saber que estan al punt és que desaparegui el foradet que es forma quan es comencen a coure, al mig del coulant.

Quan ja estan cuits, els desemmotllem amb molt de compte i els decorem amb el que més ens agradi. Al de la foto només hi vaig afegir sucre llustre i un polsim de canyella. Sublim!

Un consell: Podem guardar els coulants al congelador, així sempre tindrem aquestes postres espectaculars a mà. Quan els vulguem fer, els traurem una mitja horeta abans perquè es descongelin.

A gaudir-ne!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Después de haber probado este extrordinario postre, como colofón de una incomparable cena, hemos decidido otorgarle una de nuestras estrellas!

Eso sí: si no quiere que contemos públicamente lo que usted ya sabe, tendrá que darnos más.

la divina ha dit...

Señora michelín! Muchas gracias por la estrella, pero me parece muy feo esto de chantajear a la anfitriona de la incomparable cena. Homeee!
No sé si tindrà més coulants, vostè, miri què li dic. A més, igual un dia d'aquests em planto a la biblio de l'EOI amb un coulant i parlo amb certa persona, ehem...

Anònim ha dit...

Tampoco es muy bonito que usted critique algo y haga lo mismo...

De paso, aprovechamos la ocasión para reiterar la delicia que es este postre.

Anònim ha dit...

jo també agraeixo a la marta m. que et passés aquesta recepta! em van agradar molt quan en vam menjar!

bon dia!

Gemma ha dit...

T'han quedat al punt!
M'encanten els coulants, tot i que sempre pateixo per si els trobaré el punt just de cocció...
El teu té un pinta espectacular, no m'estranya que et donguin una estrella michelin ;)

la divina ha dit...

Hola, Laura, sevillana! Ara en torno a tenir uns quants al congelador... :)

Gemma! Em fa molta gràcia que de tant en tant passis per aquí. A mi també em fa patir que els coulants no em surtin al punt, per això estic controlant tota l'estona amb un temporitzador :P És que a la que et distreus, pifiada! I bé, l'estrella michelin em sembla que la tinc una mica comprada ;)

Anònim ha dit...

Ei! Si al final seran coneguts arreu, els teus coulants, eh?
Aquest temporitzador ja pot ser que ajudés, però me'l dones a mi, i de ben segur que no m'haurien sortit com a tu.
Jo també dono gràcies, a la marta m. Bé, a la marta m. per haver-te passat la recepta, a tu, divina per deixar-me tastar una cosa tan sumament deliciosa (i preparar-la, evidentment), a la guia michelin pel seu bon gust atorgant estrelles, a mi pel mateix bon gust que ens caracteritza a totes, a la xocolata que alegra la vida i està sempre taaaaaaaaan bona...
I ja que hi som, als nois guapus.
:DDD!
;)
Felicitats, divina!

la divina ha dit...

Digues que sí, libelula! Viscaaaa!

No tot són postres ha dit...

divina, jo quan en faig per a congelar els congelo crus i quan els necessito els enforno al començar el dinar i sempre estan a punt. També m'han dit de congelar-los cuits i una vegada descongelats posar-los un parell de minuts al microones perquè quedin tebis i la xocolata regalimi.
Em sembla que tants coulants es fan tantes maneres diferents hi ha de fer-los.
Ah! jo a vegades hi poso xocolata blanca i negra al mig i quan s'obren queden superguapos, si els vols veure passeja't pel meu blog.
PTNTS
Dolça

la divina ha dit...

Oh! Amb xocolata blanca! No se m'hauria acudit. Però llavors hauria de fer servir una recepta diferent... Em passaré pel teu bloc i hi faré un cop d'ull. Gràcies per la visita, Dolça!