30 d’abril 2008

Pollastre amb poma i salsa de soja

Si us pensàveu que havia abandonat la blocosfera catalana i m'havia quedat a Santiago per dedicar-me a la contemplació meditativa del polbo à feira, us equivocàveu! He tornat, i encantada, com sempre que vaig per terres gallegues.
Per celebrar-ho, us deixo una recepta que a casa ens agrada molt i que vaig pescar un dia a la tele, en un dels programes de l'Isma Prados. Aquell dia tenia de convidada la cantant del grup Pastora, que va explicar que havia treballat en un bar i que feia sovint aquest pollastre amb poma. Som-hi!



Ingredients (per a 4 persones)
  • 3 pits de pollastre
  • 1 ceba
  • 2 pomes (millor d'alguna varietat dolça)
  • 1/2 tasseta de salsa de soja
  • 1/2 tasseta d'aigua
Preparació

Primer de tot fem el pollastre a trossets i el coem amb una mica d'oli a la cassola. No el salarem perquè la salsa de soja ja és prou salada. Mentre el pollastre es cou, piquem la ceba i pelem i tallem les pomes a dauets.
Quan el pollastre ja estigui cuit (no cal que sigui daurat), el traiem de la cassola i el reservem. Si ens ha quedat massa oli, en traiem el que calgui i hi sofregim la ceba fins que sigui dauradeta. Tot seguit hi afegim la poma i ho deixem coure tot junt un parell de minuts. En acabat, hi incorporem el pollastre, ho remenem una mica i ja hi podem tirar la salsa de soja i l'aigua. Deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts perquè la salsa es vagi reduïnt. Si veiem que la salsa queda molt líquida,hi podem tirar una miqueta de farina i remenar-ho bé, per espessir-la.
Passats els deu minuts, ja podem apagar el foc, i a menjar!

Per acompanyar el pollastre a casa sempre fem una mica d'arròs basmati, que hi va molt bé. Si poseu a bullir l'aigua en el moment que incorporeu la poma al sofregit, l'arròs i el pollastre estaran llestos més o menys alhora.

Bon profit!

23 d’abril 2008

Pastís de ricotta i porro

Un cop més, una recepta d'importació italiana. Aix, és que en saben molt per allí! Aquest cop he d'agrair a la Roberta que me la passés, l'he feta un munt de vegades i sempre ha tingut molt d'èxit. A més, és molt fàcil de fer.


Ingredients
  • 1 ou
  • 2 porros
  • 250 g de ricotta (una terrina, vaja)
  • 1 làmina de pasta de full
  • una mica de formatge parmesà o grana padano ratllat
  • nous per decorar
  • sal
Preparació

Primer de tot coem els porros tallats petits en una paella amb una mica d'oli i un polsim de sal. per una altra banda, barregem l'ou batut amb la ricotta i el formatge ratllat. Quan el porro ja sigui cuit, esprem que es refredi una mica i l'afegim a la barreja.
Folrem un motlle de quiche amb la pasta de full. Punxem una mica el fons amb una forquilla, la cobrim amb un paper d'enfornar i la posem al forn, preescalfat a 180 graus, 5 minutets, que s'infli una miqueta. Traiem la pasta de full del forn, li traiem el paper de sobre i la farcim amb la barreja dels formatges i els porros. Decorem el pastís amb unes quantes nous i el coem al forn a 180 graus fins que veiem que la superfície ha agafat una mica de color. Desemmotllem i llestos!

Tot i que es pot menjar calent, jo trobo que aquest pastís és molt més bo tebi o fred, així que haureu de tenir la precaució de fer-lo amb una miqueta de temps ; )


Nyaaam! I bona diada de Sant Jordi a tothom!




18 d’abril 2008

Crema de carabassa

Verdurita buena, sí!

Avui recepta i musiqueta, què més es pot demanar? Aquesta cançó m'encanta, em dóna molt bon rotllo. No veia l'hora de poder-la posar al bloc! :P Trobo que és una cançó ideal per escoltar mentre fem aquesta crema de carabassa, dolceta i suau.


Ingredients (per a 4 persones)
  • mitja carabassa
  • 1 patata mitjana
  • 1 porro (o mitja ceba)
  • un dauet petit de mantega
  • sal
  • pebre
  • aigua
Preparació

Per fer la crema faig servir la fantàstica olla a pressió que em va regalar la meva mare fa un parell d'anys per Reis. En el seu dia vaig pensar "I jo què en faig, d'això?". Doncs mira, una cremeta ben bona, entre altres coses. Si no teniu olla a pressió, haureu de tenir una mica més de paciència, no passa res.

Primer de tot hem de pelar la carabassa. No és una tasca fàcil (sense perdre cap dit), però trobarem que fem més via si anem tallant la carabassa a trossos petits i, a partir d'aquí, traiem la closca. Després pelem la patata i la fem a daus, i netegem el porro i el tallem a rodanxes.

Hi ha qui prefereix sofregir una mica el porro o la ceba a l'olla abans de fer bullir les verdures. Jo, com que hi poso una miqueta de mantega al final, prefereixo evitar afegir més greixos a la crema, així que posem totes les verdures tallades dins de l'olla a pressió, les cobrim amb aigua i hi tirem un polsim de sal i un polsim de pebre. Tanquem l'olla i la posem al foc. Quan comenci a sortir el vapor, esperem 5 minuts, i l'apaguem. Quan ja puguem obrir l'olla en traiem l'aigua que sobra (amb la precaució de reservar-ne una mica en un bol per si ens cal afegir-ne) i ho triturem tot amb una punteta de mantega. Corregim de sal i pebre i llestos!

L'últim dia que la vaig fer la vaig servir amb unes engrunetes del formatge feta que em va sobrar del pa d'olives del post anterior. Va quedar molt bo, tot i que la propera vegada reprimiré el ratolí que porto dins i hi posaré menys formatge :P

Nota tàper: Has vist com penso en tu, Laura? ;) La crema aguanta bé un parell de dies a la nevera, no pas més. Així que si la voleu guardar per menjar-la durant la setmana, millor congeleu-la (però, llavors no hi poseu patata, que fa grumolls).


13 d’abril 2008

La màquina del pa

Avui m'ha vingut de gust explicar-vos com funciona la panificadora, la nostra adorada maquineta de fer pa. N'hi ha de moltes marques i preus diferents, la nostra és aquesta:
Ocupa força espai, però la vam trobar bé de preu i, fins ara, ens ha funcionat la mar de bé. La vam comprar després de Reis, i des de llavors hem comprat pa molt poques vegades. El funcionament és molt senzill: poses els ingredients dins la cubeta, una pala que hi ha dins els amassa, i una resistència que hi ha al voltant de la cubeta escalfa la massa per fer-la llevar i coure-la. Màgia! Obres la maquineta i et surt un pa!

Els pans que cou la màquina tenen sempre forma de pa de motllo, clar, però heu de pensar que ni el gust ni la consistència tenen res a veure amb el pa de motllo que podem comprar a qualsevol lloc. A més, hi podem posar el que vulguem: olives, orenga, tomàquet assecat, nous, pipes... Imaginació al poder.

La maquineta té diferents programes per fer diferents tipus de pa, fer pastissos, amassar i, fins i tot fer melmelada (a mi això em fa por). El millor, però, és fer servir el programa d'amassat, que treballa i fa llevar la massa, i coure el pa al forn amb la forma que vulguem.Nosaltres estem molt contents de com ens han sortit la majoria de pans fins ara. També ens fa molta il·lusió poder fer coses com ara croissants casolans, que de no ser per la maquineta no ens hauríem atrevit a fer mai. La gràcia de la màquina és que la massa sempre puja bé, perquè el llevat no depèn de la temperatura ambient que hi hagi en aquell moment a la cuina per fermentar.

Us deixo unes "afotos" i la recepta de l'últim pa que hem fet: pa d'olives negres i formatge feta. Brutaaaaal!
La recepta és d'un llibre que ens ha deixat la Mònica. Gràcies!


Ingredients

210 ml d'aigua tèbia
375 g de farina de força
1 cullerada de llet en pols
1,5 culleradetes de sucre
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de llevat de pa liofilitzat
55 g d'olives negres sense pinyol
55 g de feta fet engrunes
oli d'oliva
orenga

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina l'aigua barrejada amb la llet, ho cobrim amb la farina i a sobre, sense que es toquin, hi posem el sucre, la sal i el llevat. Posem el programa d'amassat i llevat i esperem que faci el senyal per afegir ingredients (si no en tenim, esperem que el procés d'amassat ja estigui per la meitat), llavors hi incorporem les olives picades, el feta i una mica d'orenga.

Quan ja s'hagi acabat el programa, retirem la massa de la cubeta i la posem a sobre d'una superfície enfarinada. L'amassem una mica i formem un cercle (com si fos una pizza gruixuda). Posem la massa sobre un paper vegetal, la passem a la safata del forn on la courem i la tapem amb una mica de film untat amb oli. La deixem reposar així uns 40 minuts.

Passats els 40 minuts, quan la massa ja hagi tornat a pujar, la pinzellem amb oli, la decorem amb unes olives i un polsim d'orenga i la coem al forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Traiem el pa del forn, el deixem refredar sobre una reixeta i a menjar!


08 d’abril 2008

Pizza!

A casa hi va haver un abans i un després de començar a fer pizza casolana. Bé, potser ara he exagerat una mica, però és que no té res a veure amb les pizzes precuinades del súper, encara que vagin molt bé per improvisar quan tens poc temps i la nevera deserta. Evidentment, sense un forn de llenya no quedarà mai com una pizza de pizzeria, però nosaltres trobem que amb aquesta recepta queda prou bona (ha passat la prova de foc de l'italià de la casa) i és molt fàcil de fer.

Només heu de tenir una mica de previsió i començar a fer la massa unes tres hores abans de menjar-la. Amb la màquina de fer pa, el temps es redueix a la meitat (a la nostra el programa d'amassat i llevat dura una hora i mitja).


La foto és molt dolenta, però la pizza era molt bona!

Ingredients

Per a la massa
  • 250 gr de farina
  • 125 ml d'aigua tèbia
  • 1 culleradeta rasa de sal
  • 2,5 gr de llevat fresc premsat
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
Per al "farcit"
  • 3-4 cullerades de tomàquet natural triturat o tamisat
  • 1 mozzarella fresca
  • un rajolí d'oli d'oliva
  • orenga
  • ingredients al gust
Preparació

Primer mesurem l'aigua i dels 125 ml en separem un gotet. Al gotet hi dissolem la sal i a la resta hi dissolem el llevat. Fem un volcà de farina sobre el marbre i hi anem afegint l'aigua amb el llevat dissolt, primer, i l'aigua amb la sal dissolta, després. Ho amassem una miqueta. Tot seguit hi afegim l'oli. Hem d'anar treballant la massa i, si veiem que queda massa humida i enganxosa hi afegim una mica de farina. Trigarem una estoneta a tenir una massa tova, llisa, uniforme i que no s'enganxi gens a les mans. Quan ja tinguem la massa llesta, fem una bola, la posem dins un bol cobert amb un drap i la deixem reposar unes 3 hores.

Passat el temps de fermentació del llevat, veurem que la massa ha pujat. Llavors, empolvorem el marbre amb un mica de farina i ja la podem estirar amb un corró (o donant-li voltes en l'aire, això ja dependrà de les habilitats pizzeres de cadascú !) fins a donar-li la forma que vulguem. A nosaltres ens agrada la massa ben fineta, però això ja va al gust del consumidor.
Un cop ja la tinguem a la safata del forn o al motllo de pizza, hi escampem una capa fineta de tomàquet per sobre, repartim una mica de sal a sobre del tomàquet, i hi posem la mozzarella talladeta a trossets més tot els ingredients que vulguem. Ho rematem amb un polsim d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva ben bo, i cap al forn! L'hem de coure a temperatura màxima (220-250 graus) i en uns 15 minutets o menys ja estarà llesta. El temps de cocció dependrà una mica de l'espessor de la massa.

Un consell: podeu fer el doble de massa i congelar-ne la meitat per a un altre dia. Un cop descongelada, aquesta massa funciona igual de bé.

04 d’abril 2008

Tonyina en semiescabetx

Em fa molta il·lusió penjar avui una recepta original del meu pare, el xef Cesc :). Li agrada molt fer experiments a la cuina i, de vegades, li surten coses tan bones com aquesta tonyina, que molt amablement m'ha explicat per poder-la compartir amb tothom. Dono fe que queda molt bona i molt gustosa. Som-hi, doncs!

Ingredients (per a 2 persones)
  • 4 talls de tonyina fresca
  • 4 alls (sense pelar)
  • 3 fulles de llorer
  • 1 branqueta de farigola
  • 8 cullerades de tomàquet triturat
  • 1 polsim d'all i julivert
  • 2 cullerades de vinagre de vi
  • oli
  • farina
  • sal
  • sucre


Preparació

En una paella amb oli generós posem a fregir els alls, sense pelar, després de haver-los esberlat donant-los un cop.

Un cop ben dauradets (amb compte que no es cremin) hi tirem les fulles de llorer i les hi deixem només uns segons perquè no es cremin. Retirem els alls i el llorer i ho reservem en un plat.

Salem i enfarinem els talls de tonyina i els fregim lleugerament en el mateix oli. Un cop cuits, els traiem i els reservem.

En la mateixa paella, i amb el foc suau, hi tirem el tomàquet amb un polsim de sucre (per matar l'acidesa del tomàquet), all i julivert, la branqueta de farigola i els alls fregits i les fulles de llorer que teníem reservats. Esperem que es cogui tot plegat una mica i ja hi podem afegir els talls de tonyina i el vinagre. Donem una volta als talls de tonyina perquè s'amarin de la salsa i... a servir.
Es pot presentar en una safata amb una branqueta de farigola al mig.

El xef recomana acompanyar el plat amb un vi rosat d'agulla. :)