26 de juny 2008

Cocafòrum


Avui trairé el propòsit general del bloc i en comptes d'explicar-vos una recepta que em surt bé, us n'explicaré una que m'ha sortit malament. :)

Dilluns vaig fer el meu primer intent de coca de Sant Joan. Em feia molta il·lusió, però també em feia força respecte, així que vaig buscar alguna recepta que em fes confiança i em vaig decidir per la recepta de coca de brioix i fruites confitades del bloc La cuina de casa (només la foto ja fa venir salivera). Com que la recepta de la Gemma està feta amb la Termomix, vaig pensar que podria fer la massa amb la panificadora. Mira tu que fàcil.

Doncs no, no deu ser tan fàcil perquè la coca em va sortir una mica llufa. Em va quedar molt maca, l'olor era boníssima i el gust també (prova que la recepta, en efecte, és molt bona) però la massa no va fermentar bé i em va quedar un totxo fantàstic.


Tan bona pinta que feia... i tan atapeïda que em va sortir!

No sé ben bé on la vaig pifiar, però quan la vaig deixar reposar no va pujar gens. Vaig pensar que potser al forn acabaria d'agafar impuls, però res de res. Com que vull tornar a provar de fer-la, he pensat que potser entre totes i tots els que visiteu de tant en tant el bloc em podríeu ajudar a esbrinar què carai vaig fer malament. Què us sembla, fem un "cocafòrum"?

Us explico com vaig fer la coca:

Ingredients (els de la recepta de la Gemma, amb aromes diferents)
  • 125ml de llet
  • 300g de farina de força
  • 75g de mantega
  • 1 i ½ sobres de llevat de forner liofilitzat
  • pell de llimona ratllada
  • 1 ou
  • 125g de sucre
  • 1 pessic de sal
  • ½ baina de vainilla (les llavors)
  • 1 ½ culleradetes d'aigua de flor de taronger
  • Per adornar: sucre, ou, crema pastissera, pinyons i ametlla laminada
Preparació

Vaig posar els ingredients per fer la massa a la màquina del pa; primer els líquids (ou, llet, aigua de taronger) i després els sòlids (en aquest ordre: sucre, una part de la mantega, llimona, vainilla, sal, farina, resta de la mantega i llevat). Vaig posar la màquina en marxa amb el programa de masses llevades. Quan la màquina va acabar la feina, vaig treure la massa de la cubeta i la vaig posar en una safata amb paper de forn, li vaig donar forma de coca i la vaig deixar reposar 1 hora. Després la vaig pintar amb l'ou batut i la vaig guarnir amb la crema, la fruita seca i el sucre. Tot seguit la vaig posar a coure a 180º fins que va ser daurada.

Com ho veieu? Heu detectat la pífia? Jo tinc algunes teories:

1. Vaig posar la llet freda i hauria d'haver estat calenta?
2. No hauria d'haver fet servir la panificadora?
3. Hauria d'haver treballat la massa a mà després que ho fes la màquina?
4. M'hauria d'haver dedicat a encendre bengales perquè sóc una cocaire negada?

17 de juny 2008

Panna cotta


Un dia en Davide em va confessar que s'enyorava de la panna cotta i de seguida em vaig posar a la recerca i captura d'una recepta que em fes el pes per fer-li una sorpresa. Ja no recordo on la vaig trobar, però
funciona de meravella i és facilíssima.



Ingredients (per a 6 unitats o un motllo gran)
  • 1/2 l de nata líquida
  • 75 gr de sucre blanc
  • 4 fulls de gelatina
  • 1 baina de vainilla

Preparació


Comencem posant els fulls de gelatina en remull amb aigua freda perquè s'estovin. Tot seguit posem la nata líquida i el sucre en un cassó al foc, molt baixet. Hi afegim la gelatina ben escorreguda i les llavors de la baina de vainilla (l'obrim longitudinalment i rasquem l'interior amb un ganivet), remenem i ho deixem coure tot durant 15 minuts. Passat aquest quart d'hora ja podem apagar el foc i abocar la barreja en un motllo allargat o uns motllos individuals i la deixem refredar a la nevera com més temps millor.
Podem servir la panna cotta amb melmelada de fruita, mel, xocolata... Per a la de la foto jo vaig fer servir una salsa de maduixa que em va quedar boníssima gràcies a les instruccions de la Gemma de La cuina de casa (si encara no heu visitat aquest bloc, us el recomano molt enèrgicament!).

Que tingueu una dolça setmana!

09 de juny 2008

Pasta burro e salvia (pasta amb mantega i sàlvia)


Uf! Això de treballar no pot ser bo de cap manera. No em deixa escriure res al bloc! Però avui ja me n'he atipat i he decidit que era hora de tornar a treure el nas per aquí.
I per fi...., una de pasta! :)

Es tracta d'una recepta italiana popular però que aquí no sé si es coneix gaire. El primer cop que vaig tastar la pasta amb sàlvia a casa els sogres em va xocar molt, suposo que és perquè relacionava el gust de la sàlvia amb les infusions i no l'havia tastada mai en un plat salat. Ara ja m'hi he acostumat i la trobo boníssima. De fet, des de fa uns tres anyets tenim una fantàstica planteta de sàlvia al balcó que no falla cap estiu i que ens permet fer aquest burro e salvia tan sovint com volem.

Aquesta recepta la fem sempre amb pasta farcida. Com que la sàlvia té un sabor força fort no us recomano que la combineu amb farcits massa potents de gust, podria quedar una mica estrany. Amb tot resulta un plat força calòric, però de tant en tant bé que ens podem donar una alegria, oi? :)


Ingredients (per a 2 persones)
  • 1 paquet de pasta fresca farcida (uns 100 gr. per persona)
  • sal
  • 2 cullerades de mantega
  • 4 fulles de sàlvia fresca
  • parmesà ratllat
Preparació

Posem l'aigua per fer la pasta al foc i, mentre esperem que bulli, preparem el condiment. En un cassó posem les fulles de sàlvia netes i a sobre hi tirem la mantega. Remenem la mantega perquè es vagi desfent i s'amari del sabor de la sàlvia amb el foc baixet. Quan ja estigui la mantega desfeta apaguem el foc i reservem. Quan l'aigua de l'olla ja bulli hi tirem un parell de grapats de sal gruixuda i la pasta. Fem coure la pasta el temps que ens indica el fabricant (molt important!) remenant de tant en tant i l'escorrem bé. Servim la pasta amb la mantega fosa per sobre i una mica de parmesà ratllat.

Bon profit!

02 de juny 2008

Pa de pita

Aquest cap de setmana ha estat mogudet i fins avui no he pogut publicar res de nou. Però ja sóc aquí amb el pa de pita que vaig fer dissabte passat per acompanyar l'hummus eurovisiu.

Va quedar la mar de bé! Vaig fer servir una recepta que vaig trobar a Internet, mot ben explicada pas a pas i amb fotos del procediment. Em va agradar molt fer-la, és molt divertit veure com els pans s'inflen dins el forn. A més com que es couen en un moment és força ràpida de fer (tenint en compte que es tracta de fer pa). La repetiré segur, i us animo a provar-la, triomfareu!


Ingredients (per a 8 peces)
  • 250 ml d'aigua
  • 3 gots de farina normal
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta i mitja de sucre
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 1 culleradeta i mitja de llevat sec per a pa

Preparació

Si fem servir la màquina del pa, posarem tots els ingredients dins la cubeta en l'ordre següent: aigua, oli, farina, llevat, sucre i sal (procurant que la sal i el llevat quedin ben separats i no es toquin). Posem la màquina en marxa amb el programa de masses llevades i esperem que acabi.

Si ho fem a mà, haurem de fer un volcà amb la farina i anar afegint l'aigua al mig i incorporant la resta d'ingredients a poc a poc mentre amassem. Quan ja tinguem la massa llesta, la deixem reposar tapada am un drap fins que hagi doblat el volum (calculo que deu ser 1 hora).

Quan la massa ja hagi llevat, la treballem una mica sobre el marbre enfarinat i li donem forma de cilindre allargat. Si veiem que està molt humida (a mi em va passar), hi podem afegir més farina. Tallem la massa en vuit parts iguals i amb cada tros de massa en fem una bola i l'estirem amb el corró. Deixem reposar els panets tapats amb un drap durant uns 30 minuts i posem a escalfar el forn a uns 250 graus (amb l'escalfor de dalt i de baix).

Un cop passat aquest temps, ja podem coure les pites. Han d'estar al forn molt poca estona, 5 minutets. Veurem que de seguida es van inflant i es torren lleugerament. Hem d'anar amb compte que no quedin massa torrades perquè llavors es poden trencar quan les obrim.

Les deixem refredar i ja estan llestes per sucar a l'hummus o farcir-les amb el que vulguem!