Uf! Això de treballar no pot ser bo de cap manera. No em deixa escriure res al bloc! Però avui ja me n'he atipat i he decidit que era hora de tornar a treure el nas per aquí. I per fi...., una de pasta! :)
Es tracta d'una recepta italiana popular però que aquí no sé si es coneix gaire. El primer cop que vaig tastar la pasta amb sàlvia a casa els sogres em va xocar molt, suposo que és perquè relacionava el gust de la sàlvia amb les infusions i no l'havia tastada mai en un plat salat. Ara ja m'hi he acostumat i la trobo boníssima. De fet, des de fa uns tres anyets tenim una fantàstica planteta de sàlvia al balcó que no falla cap estiu i que ens permet fer aquest burro e salvia tan sovint com volem.
Aquesta recepta la fem sempre amb pasta farcida. Com que la sàlvia té un sabor força fort no us recomano que la combineu amb farcits massa potents de gust, podria quedar una mica estrany. Amb tot resulta un plat força calòric, però de tant en tant bé que ens podem donar una alegria, oi? :)
Ingredients (per a 2 persones)
- 1 paquet de pasta fresca farcida (uns 100 gr. per persona)
- sal
- 2 cullerades de mantega
- 4 fulles de sàlvia fresca
- parmesà ratllat
Posem l'aigua per fer la pasta al foc i, mentre esperem que bulli, preparem el condiment. En un cassó posem les fulles de sàlvia netes i a sobre hi tirem la mantega. Remenem la mantega perquè es vagi desfent i s'amari del sabor de la sàlvia amb el foc baixet. Quan ja estigui la mantega desfeta apaguem el foc i reservem. Quan l'aigua de l'olla ja bulli hi tirem un parell de grapats de sal gruixuda i la pasta. Fem coure la pasta el temps que ens indica el fabricant (molt important!) remenant de tant en tant i l'escorrem bé. Servim la pasta amb la mantega fosa per sobre i una mica de parmesà ratllat.
Bon profit!
12 comentaris:
Divineta! m'has donat una idea fantàstica per aprofitar l'últim test que tinc a la finestra: hi plantarem salvia. Aquesta pasta que has fet m'ha emocionar perquè té una pinta estupenda! T'asseguro que farem la teva recepta.
Mil petons.
a mi la sàlvia m'ha fet pensar en les flors dels madrilenyus! :-P
bon dia, divina!
Hola parella! Sí, sí, la sàlvia no pot faltar en aquesta finestra florida que teniu. És una de les plantes remeieres per excel·lència i, fins i tot, els druides celtes la consideraven una planta sagrada amb propietats màgiques. A més fa molt de goig plantar-ne perquè creix molt ràpid i és molt resistent.
Em fa molt contenta que us hagi agradat la recepta :) Una abraçada!!
Neska, quan vaig penjar la recepta de seguida vaig pensar que tu també recordaries els madrilenyos :))
mmmmmm!!!...Me l'apunto!!!...Jo tb tinc un test de sàlvia, i a part d'aromatitzar els plats té moltsnbeneficis, com per exemple ajudar a fer la digestió. Jo tb la faré segur!
Petunets,
Eva.
Hola Eva!
On més la fas servir, la sàlvia? Amb la carn, potser? Nosaltres, la veritat és que la tenim una mica desaprofitada a la cuina.
A casa les plantes "culinàries" (menta especialment) sempre ens agafen pugó. No sé si és un malefici o és que fem alguna cosa malament...
Doncs a casa devem tenir el mateix malefici, perquè la menta no ens dura ni dos dies, i la sàlvia enguany també ens ha agafat pugó (el dia que vaig fer la pasta de la foto encara no en tenia, però ara està bastant plena i no sabem què fer). Iñigo Segurola, un briconsejo, por favort!
Hola sóc, Iñigo Segurola,
La salvia, de la mateixa família que la menta, es veuen sovint afectades per pugó. Rercordeu que aquestes plantes no volen sol directe, volen ombra i ambient fresc. Podeu pulvoritzar-les amb aigua de tant en tant i regar-les un cop per setmana o més. Respecte al pugó, haureu de treure'l o aplicar algun espray tipus bio per pugó.
Agur.
Kaixo, Iñigo!
Tinc un dubte: què és un espray bio? I encara una altra consulta: l'alfàbrega on l'hem de posar? A l'ombra, també? Enguany ens vam despistar una mica i la plantació encara està molt poc desenvolupada, però meno, espero que un dia o altre puguem fer pesto!
Esprai tipus bio deu ser que no sigui insecticida químic, que si no la menta/sàlvia o el que sigui ja no serà un cultiu macrobiòtic (?). Tirar-hi coses a casa ens feia una mica d'angúnia per després menjar-s'ho...
Sí, això ho pillo, però de quina marca ho he de demanar? Han de dur algun segell específic que certifiqui que és bio? O si hi poso una família de marietes ja n'hi haurà prou? :P
Hola s�c en Segurola,
Intentar� fer un resum que val per les tres plantes aromatiques (menta, salvia i alfabrega):
1. Es molt important tenir un test gros, ja que aquestes plantes tenen arrels molt invasives que necesiten de molt espai per no ofegar-se, especialment la menta.
2. Volen molta llum, molta llum i no sol. Es a dir el millor lloc seria amb claror pero sombrejat. A excepci� de l'alfabrega que podia estar parcialment al sol.
3. Volen humitat, especialment la menta, per tant s'ha de regar amb abundacia o pulveritzar amb aigua.
4. El m�s important: Cal regar bastant, minim un cop per setmana, pero heu de tenir un bon drenatje, es a dir, l'aigua no us pot quedar enbasada a la torratxa ni amb una terra amb aspecte fangos, m'explico ? Seria ideal si poguessiu barrejar la terra actual amb sorra. No posar plats sota el test.
Aquest �s el meu briconsejo d'avui.
Publica un comentari a l'entrada