09 de juliol 2008

Papas arrugás


Aquest és l'últim post que escric abans de marxar de vacances. En tinc moooltes ganes! Espero tornar carregada d'energia positiva i de ganes de cuinar cosetes bones :)

Abans d'explicar-vos la recepta de les patates, però, us he de confessar que he tornat a intentar de fer la coca de brioix i que m'ha tornat a sortir una galeta. Sigh! Aquest cop l'he amassada a mà, però ni així. Crec que hauré de buscar una recepta que estigui pensada per fer a mà directament. Potser després de les vacances...

Ara sí, passem a les papas!



Fa poc els meus pares van fer una escapada a Lanzarote i ens en van portar uns pots de
mojo: un de mojo de cilantre i un de mojo picón.

Encara no els havíem tastat i ahir, per fi, vam decidir fer-ho com cal, amb unes papas arrugás típiques canàries. Són molt fàcils de fer i queden arrugadetes de veritat!
Les salses eren totes dues molt bones. A mi m'agrada especialment la de cilantre, mentre que al Davide li agrada més la vermella. No ens barallarem, tu. :)


Com no, mentre les feia em va venir al cap aquella cançó...: "Mojo picón, mojo picón. La rica salsa canaria se llama mojo picón". Uea!

Ingredients
  • patates petites (totes de la mateixa mida)
  • sal grossa (una cullerada per patata + 2 de propina)
  • aigua
Preparació

Primer de tot rentarem bé les patates. La gràcia és menjar-se-les amb pell, així que han de quedar ben netes! Després posem a bullir les patates en una olla amb la sal gruixuda i esperem uns 10 minuts a que siguin cuites (comprovarem que ho estan punxant-les).

Quan ja tinguem les patates al punt traiem l'aigua de l'olla. Tornem a posar-hi les patates i posem l'olla de nou al foc i remenem uns minuts les patates perquè s'acabin d'amarar de la sal que queda al fons del recipient. Tot seguit apaguem el foc i deixem reposar les patates una mica amb l'olla tapada amb un drap. En uns minuts veurem que les patates s'hauran arrugat i que tindran una capa blanca de sal. Ja les podem treure de l'olla i servir-les amb el mojo que més ens agradi.

Bon profit! I fins a la tornadaaaa!

02 de juliol 2008

Quiche lorraine


A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!

Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.


Ingredients

Per a la pasta brisa:
  • 200 gr de farina
  • 100 gr de mantega
  • 1 ou
  • una punteta de sal
Per al farcit:
  • 150 gr de bacó
  • 200 gr de formatge emmental ratllat
  • 1 ampolleta de crema de llet
  • 4 ous sencers
  • perbre i sal
Preparació

Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.

Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!

Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P