Panellets

Dissabte a la tarda vaig estar fent panellets per fer una bona Castanyada al vespre. Feia un parell d'anys que no en feia i em va fer il·lusió.

Vam passar una nit divertida i tant les castanyes, els moniatos com els panellets van ser molt bons. Gràcies a totes  (i tot ;)) per venir!

En vaig fer de pinyons, de xocolata, de canyella, de llimona i de taronja. La recepta, la que sempre ha fet la meva mare però amb una mica més de sucre, per compensar l'acidesa de la llimona i la taronja i l'amargor del cacau. També vaig posar en pràctica un parell de consells de la Marta M., que em van anar de meravella. Gràcies!

Ingredients

• 500 g d'ametlla mòlta
• 500 g de sucre blanc (vaig fer la meitat de sucre glas i la meitat de sucre en gra)
• 1 patata petita
• 1 moniato petit
• 200 g de pinyons
• 1 ou
  
• ratlladura de llimona
• un rajolí de suc de llimona
• ratlladura de taronja
• un rajolí de suc de taronja
• sucre llustre
  
• canyella
• sucre moreno
• cacau en pols
• xocolata negra de cobertura

Preparació

Per fer la massa base barregem l'ametlla, el sucre i la patata i el moniato bullits i triturats. Ho amassem bé i, si pot ser, ho deixem reposar a la nevera un dia, així podrem treballar millor la massa. Si no ens és possible deixar reposar la massa, no passa res.

Després és qüestió de dividir la massa en diferents parts, depenent de les varietats de panellet que vulguem fer.

De pinyons: Fem les boletes, les passem per la clara d'ou batuda a punt de neu, hi enganxem els pinyons i els pintem amb el rovell perquè quedin daurats al forn.

De xocolata: Afegim cacau a la massa i, un cop cuits i freds, els suquem a la xocolata fosa i els deixem refredar perquè la cobertura de xocolata s'endureix.

De llimona: Afegim a la massa ratlladura de llimona i un rajolí de suc de llimona (el que admeti la massa perquè hem de procurar que no quedi massa tova).Fem les boletes, les arrebossem amb sucre llustre i els coem.

De taronja: El mateix que amb els de llimona.

De canyella: Afegim canyella al gust a la massa, fem les boletes, les arrebossem amb sucre morè i  els coem.

El forn ha d'estar alt, a uns 250 graus. Els deixarem fins que estiguin dauradets. Jo els vaig donar un cop de gratinador al final perquè quedéssim més torrats.

Bona Castanyada!

Amanida tricolor

Només us diré una cosa: mudança en ple agost. Crec que ara entendreu i disculpareu la meva absència estival al bloc, oi?

Amb el pis habitable i els ànims reposats us porto una recepta que tenia pendent des de l'estiu i que va quedar arraconada per culpa de les caixes de cartró: una amanida de cuscús, mozzarella, tomàquet i pesto que ens vam inventar un dia d'agost, i que el Davide va batejar com a "amanida tricolor".

Ja sé que ara ja no fan tant de goig les amanides com a plat únic, però així ja teniu una idea per a l'estiu vinent :P.

Som-hi!

Ingredients (per a 4 persones)

• una tasseta de cuscús precuit per persona
• un parell de mozzarelles
• dos o tres tomàquets madurs
• mig cogombre
  
• alfàbrega
• pinyons
• oli d'oliva
• sal
• formatge parmesà

Preparació

Com qualsevol amanida, és ben fàcil de preparar, només hem de tenir la precaució de fer el cuscús amb una mica d'antel·lació perquè estigui fresquet a l'hora de barrejar-lo amb la resta d'ingredients.

Primer de tot, doncs, coem el cuscús seguint les instruccions del paquet. Jo ja vaig explicar un cop que, com que no tinc vaporera, faig servir cuscús precuit i el poso en un tàper amb una mica d'aigua bullint (que no l'arribi a cobrir), remeno i el deixo una estona tapat perquè es vagi coent amb el vapor que es genera dins del recipient.

Després tallem el tomàquet, el cogombre i la mozarella a daus i fem el pesto. Podeu trobar la nostra recepta de pesto aquí. Ho barregem tot en un bol, i ja ho tenim!

Espero que us agradi!

Flam d'espàrrecs verds i gambetes

Ja torno a ser aquí! Amb una recepta fresqueta per combatre les calors de l'estiu, que Déu n'hi do aquesta setmana com ens han fet patir!

Es tracta d'un flam d'espàrrecs verds i gambetes, que de fet es pot fer amb el que vulgueu. El primer cop que el vaig fer hi vaig posar salmó en comptes de gambetes i va quedar molt fi també.



Ingredients

• 1 manat d'espàrrecs verds
• 200 gr da gambetes pelades
• 250 ml de nata líquida
• 5 ous
• sal
• pebre

Preparació

Primer de tot rentem els espàrrecs, en tallem la part més dura i els fem a rodanxetes. Tot seguit, bullim els espàrrecs i les gambetes sense que cap de les dues coses quedi massa cuita perquè després ja s'acabaran de coure al forn.

Mentre deixem que els espàrrecs i les gambetes perdin una mica d'escalfor, preparem la base del flam batent els ous amb la crema de llet, un polsim de sal i una punteta de pebre. Hi afegim els espàrrecs i les gambetes i ho barregem bé.

Preparem el motllo de flam al bany maria (dins d'un recipient amb aigua) i hi aboquem la preparació anterior. El posem al forn preescalfat a uns 180 graus i el deixem coure durant 1 hora aproximadament.

Quan ja el tenim cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. El podem servir amb alguna salseta; en aquesta ocasió el vaig acompanyar d'una mica de reducció de Pedro Ximénez, simulant el caramel del flam :)

Què? Fàcil fàcil, eh?? Bon profiiiit!

Cuscús amb verdures ràpid de la Laura

I ara una recepta que tenia pendent de fa un parell de setmanes. Com que aquests dies tinc una mica més de temps, aprofito!

La Laura ens va convidar a sopar a casa seva per la Segona Pasqua per celebrar la visita d'en Matteo i ens va fer aquest cuscús la mar de gustós i fàcil de fer. Som-hi!



Ingredients (per a 4 persones)

• 1 carbassó
• 1 albergínia
• 1 pebrot verd
• 1 pebrot vermell
• 4 tasses de cuscús
• salsa de soja
  
• 2 i 1/2 tasses d'aigua

Preparació

Tallem les verdures a daus i les coem amb una mica d'oli. Quan ja les tenim fetes, aboquem el cuscús a l'olla, hi afegim un rajolí de salsa de soja i li donem un parell de voltes.

Tot seguit, incorporem l'aigua a l'olla (la meitat de la quantitat de cuscús i una mica més) i ho remenem perquè el cuscús quedi ben solt. Tapem l'olla, deixem que s'acabi de coure amb el vapor, i a taula!

Gràcies, Laura, era mooolt bo! :D

Frescots de maduixa

Quina calor! Segurament dissabte no era el millor dia per fer un sopar amb la colla al nostre minimenjador. Però, vaja, la bona companyia va fer que la calorada fos molt més suportable. :)

Últimament li estic traient molt de suc als llibres de la Mireia Carbó, no em cansaré mai de recomanar-los a tothom. En aquest sopar vaig fer servir dues receptes seves i les dues van ser un èxit. Una va ser un flam d'espàrrecs i salmó fumat, que encara no penjaré, tot i que era boníssim, perquè en desemmotllar-lo va patir un petit accident i no va quedar amb gaire bona presència; l'altra van ser uns pastissets de maduixes naturals que jo he rebatejat com a "frescots de maduixa" en honor als convidats ;)


Ingredients (per a 10 persones, aprox.)

• 1/2 kg de maduixes
• 150 g de sucre
• 1 llimona
• 5 fulls de gelatina neutra
• 200 ml de nata per muntar (35% de matèria grassa)

Preparació

Comencem rentant i netejant les maduixes. Després les triturem juntament amb el sucre i el suc de la llimona.

A continuació, posem els fulls de gelatina en remull amb aigua freda durant uns minuts fins que s'estovin. Mentrestant batem la nata amb les varetes de la batedora elèctrica, sense arribar a muntar-la del tot, i la reservem a la nevera.

Un cop estovats els fulls de gelatina, escalfem una petita part del puré de maduixes (que no bulli), hi desfem els fulls de gelatina i ho incorporem al puré. Tot seguit, hi anem incorporant també la nata a poc a poc, sense que perdi consistència.

Repartim la crema en copes o en un motlle de pastís (dels d'aro) i la deixem refredat a la nevera com a mínim un parell d'horetes. Abans de servir, només cal decorar els pastissets amb salseta de maduixa, nata muntada, gelat..., el que més us agradi!

En el meu cas, com que vaig fer servir uns motlles de silicona tipus flam, els vaig posar al congelador perquè fos fàcil desemmotllar-los i els vaig treure uns moments abans de servir perquè no estiguessin massa durs. I la vaig encertar! Els pastissets mig gelats van agradar molt a tothom. Van resultar unes postres ben... frescotes.

Bon profit!

Gaspatxo de síndria

Com diria aquell, ja la tornem a tenir aquí!! ;)

Com passa el temps! Amb l'última recepta celebràvem l'arribada de la primavera, i ara ja passem a celebrar que aviat arribarà l'estiu. Un cop superat el període d'aptació a la feina nova i als nous horaris, i superada també l'astènia primaveral que cada any em deixa feta una coca, ja tocava recepta nova, oi? Aquí la teniu: un gaspatxo ben refrescant.

L'última síndria que vam comprar no va sortir tan dolça com esperàvem i vaig pensar que era una bona oportunitat de provar aquesta recepta de gaspatxo de síndria que fa temps que tenia a la llista de pendents. L'he extreta del llibre La cuina et dóna joc de la Mireia Carbó, un llibre fantàstic, ple de simpatia i bones idees, com tots els de la Carbó (mama te'l tornaré aviat, de "viritat"! :P).




Ingredients

• 1/2 síndria (millor sense llavors)
  
• 4 tomàquets madurs
• 1 ceba tendra
• 1/2 pebrot vermell
• oli
• vinagre
• sal

Preparació

Pelem els tomàquets, la ceba i els pebrots i procurem treure'n totes les llavors. Fem les verdures a trocets i les triturem amb la batedora elèctrica. Tot seguit tallem a dauets la síndria i, en el cas que tingui llavors, les hi treiem. S'ha de tenir paciència!
Afegim la síndria al gaspatxo i ho triturem tot plegat. Si veiem que ens han quedat trocets de llavor o de pell de pebrot o tomàquet, podem passar-lo per un colador perquè ens quedi més fi i fàcil de digerir.
En acabat, l'amanim amb l'oli, la sal i el vinagre al nostre gust i el deixem refredar a la nevera.

Ben fresquet és un gaspatxo molt suau i original. :)

Mona de Pasqua

Ep! Que encara que tornéssim de l'escapada al Pirineu d'Osca diumenge, ahir encara vam tenir forces per fer la mona! Bé, una mona una mica "sui generis", la veritat, perquè va ser força improvisada, amb quatre coses que teníem per casa, i ous i xocolata que vaig poder aconseguir a la granja del costat de casa. Però el resultat està força bé, trobo!


Per fer-la vaig seguir les instruccions de la Gemma de La cuina de casa. Només vaig canviar el farciment (no tenia melmelada i hi vaig posar colís de maduixa que tenia ja fet, així no em va caler posar-hi almívar perquè el colís ja és prou líquid) i la decoració (kiwis en comptes d'ametlla laminada).
La pena va ser que per decorar-la no tenia ni plomalls de colors ni, encara pitjor, pollets! Però vaja, amb els motlles de les galetes i una mica de xocolata encara vam poder fer alguna cosa mig decent... No ens va quedar gens "pasqual", però vaja, si us hi fixeu hi surt fins i tot en Nero, el nostre gat negre :P

Decoracions a part, però, aquesta recepta de la Gemma és perfecta, tant pel que fa al pa de pessic com a la crema d'ou de la cobertura. Moltes gràcies, Gemma!

Ingredients

Per al pa de pessic:

• 200 g de farina
• 6 ous (separarem rovell i clara)
• 200 g de sucre
• ratlladura de llimona
  
• un pessic de sal
  

Per a la crema:

• 3 ous
• sucre (el mateix pes dels ous)
• 15 g de Maizena
• 90 g d'aigua

Preparació

Comencem fent el pa de pessic: Engeguem el forn a 180 graus i deixem que es vagi escalfant. Tot seguit separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu, per un costat, i blanquegem el sucre amb els rovells, per l'altre. Tot amb la batedora de barilles. Tot seguit, unim els rovells i les clares, i, amb molt de compte, hi incorporem la farina a poc a poc, tamisant-la amb un colador. Hem de procurar que no baixa massa el volum de les clares. En acabat, aboquem la massa al motlle i la posem al forn, on s'estarà uns 40 minuts. Quan ja tenim el pa de pessic fet, el deixem refredar, el desemmotllem i el farcim amb el que vulguem.

Per fer la crema d'ou, batem lleugerament els ous (sencers) i els afegim l'aigua. Per una altra banda, barregem la farina amb el sucre. Colem els ous en un cassó i hi agreguem el sucre amb la farina. Posem la barreja a coure a foc suau, sense deixar de remenar, fins que la crema s'espesseixi i agafi la textura desitjada. Llavors l'estenem sobre una superfície freda perquè es refredi més ràpidament i no es faci malbé, i la reservem a la nevera fins al moment de decorar la mona.
Un cop estesa sobre el pa de pessic la podem cremar empolvorant-la amb una mica de sucre i amb l'ajuda d'una pala roent o d'un bufador de cuina. Jo ho vaig fer així i va quedar molt bé.

Ara només queda muntar la mona al nostre gust :)

Apa, l'any vinent ja ho sabeu: no teniu excusa per fer una bona mona casolana!

Lluç amb salsa de taronja

Entre una cosa i l'altra se'm va passar... EL PRIMER ANIVERSARI del Cosetes Bones! Ostres, quina badada!

Moltes gràcies a totes i tots els que passeu per aquí de tant en tant per saludar i deixar un comentari i, molt especialment, a totes i tots aquells blocaires que compartiu la vostra saviesa culinària amb qui, com jo, ens anem endinsant en el fantàstic món de les olles i les cassoles. Una abraçada!

Malauradament no he tingut temps d'assajar cap pastís nou per celebrar aquest aniversari, però us deixo una recepta de peix molt senzilla i que fa festa. La vaig veure un dia al programa de l'Arguiñano i vaig pensar que l'havia de provar. Al final, la va cuinar el Davide per fer-me una sorpresa, i li va quedar boníiiissima! (He de dir que la foto no li fa gens de justícia!)


Ingredients (per a 2 persones)

• 2 lloms de lluç (demaneu a la peixatera que us els netegi, però us hi deixi la pell)
• el suc d'una taronja
• 1 taronja tallada a grills
  
• el suc d'1 llimona1 dent d'all
• 1 culleradeta de farina de blat de moro
• 1 gotet d'aigua freda
  
• oli d'oliva
• sal
• pebre negre
• safrà (brins)
  
• 1 pebrot vermell o verd (per acompanyar, opcional)

Preparació

Comencem daurant els dents d'all pelats amb una mica d'oli en una cassola. Quan els alls hagin començat a deixar aroma, daurem també el peix, salpebrat, en el mateix oli. Un cop ja tinguem el peix dauradet, el retirem i afegim a la cassola el suc de taronja, el suc de llimona i el safrà. Deixem que la salsa redueixi durant uns 8 minuts i li acabem de donar la textura desitjada amb una culleradeta de farina de blat de moro que haurem desfet en un gotet d'aigua freda. Remenem bé.

Quan tinguem la salsa llesta, hi incorporarem el peix i el deixarem que faci xup-xup un parell o tres de minuts. Per rematar el plat, tallem la taronja que ens queda en grills (nets, sense pell) i els afegim a la cassola mentre el peix s'acaba de coure. Per acompanyar, podem fregir un pebrot tallat a tires i servir-lo com a decoració del plat.

Farinata

Quina peneta, tenir el bloc tan caducat! Però em sembla que a partir d'ara aquesta serà la freqüència d'actualització habitual. Què hi farem! L'important és no deixar de gaudir amb la cuina i compartir-ho amb qui vulgui passar per aquí de tant en tant.

Avui us deixo la recepta de farinata que ens va donar la meva cunyada, la Roberta, l'últim cop que vam visitar Itàlia (grazie Roby!!). La farinata és típica de la Ligúria i el Baix Piemont, es tracta d'una massa de farina de cigró cuita al forn, que es menja com a aperitiu, acompanyament o, simplement, per berenar pel carrer, com qui menja un tros de pizza. :)




Ingredients

• 200 gr de farina de cigró
• 600 gr d'aigua
• 2 culleradetes de sal
• 1/4 got d'oli d'oliva
• un polsim de romaní o farigola (opcional)

Preparació

Comencem barrejant la farina, l'aigua i la sal en un bol amb l'ajuda de la batedora elèctrica. Ja veureu que queda una massa molt líquida. Un cop estigui tot ben barrejat, ho deixem reposar durant un mínim de 3 hores tapat amb un drap. Passat el temps de repòs, preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i ens preparem per enfornar la farinata.

En una safata de forn grossa (d'uns 40 x 40 cm) escampem l'oli, que cobreixi tota la superfície, i aboquem la massa que hem deixat reposar. Ha de quedar una capa de massa fina. Ho barregem tot amb una cullera o un pinzell de silicona (a la safata mateix) i, si volem, ho empolvorem amb les herbes aromàtiques que haguem triat. Finalment, ho posem a coure durant més o menys 1 hora, fins que veiem que la superfície de la farinata està ben torrada.

Bon profit!!

Espirals de canyella

L'últim cop que vam anar a l'Ikea en vam sortir sense comprar res. Tot un rècord! Això sí, a la botiga de menjar ja vam picar: una bossa de patates i una d'espirals de canyella.

Les espirals les vaig comprar amb l'esperança que fossin una miiica semblants a les que vam menjar a Estocolm l'hivern passat, però em vaig endur un "xasco", no hi tenien res a veure! Així que vaig decidir que me les faria jo amb l'ajuda inestimable de la meva maquineta de fer pa, a partir de la recepta "Bollos de canela y albaricoque" del llibre El pan hecho en casa.



Ingredients

• 225 ml de llet tèbia
• 1 ou batut
• 500 g de farina de força
• 1/2 culleradeta de cafè de sal
• 85 g de sucre
• 55 g de mantega pomada
• 1 culleradeta de cafè de llevat de pa sec

Per al farcit

• una mica de mantega fosa
• sucre morè
• canyella mòlta

Per decorar

• 1 ou batut

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina del pa els ingredients per fer la massa en l'ordre següent: llet, ou batut, farina, sal, sucre, mantega i llevat. Hem de procurar que la sal i el llevat no es toquin. Posem la maquina en marxa amb el programa de massa llevada i esperem que acabi.

Quan ja tenim la massa feta, l'estenem en forma de rectangle (més o menys) sobre una superfície enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Llavors l'untem amb mantega fosa i l'empolvorem tota de sucre i canyella (amb alegria, que n'hi hagi), deixant un marge d'1 cm en un extrem. Tot seguit, enrotllem la massa des de l'extrem que no té el cm de marge fins al que sí que el té, procurant que quedi apretadeta, i tallem amb compte el rotlle en porcions no massa amples. Col·loquem les espirals sobre una safata amb paper de forn i les tapem amb un drap per deixar-les llevar encara una estona. Mentrestant, preescalfem el forn a 200 graus.

Quan veiem que els espirals han doblat el volum, les pintem amb ou batut i les fiquem al forn durant uns 15-20 minuts. Un cop daurades, les treiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa. Quin perfum de canyella per tot el pis!

Nota de pífia: Com que el Davide no és gens canelòfil (no com jo, que la canyella em flipa), vaig intentar fer-ne unes quantes amb melmelada, però van quedar fatal! Eren bones, però no tenien gaire presència perquè amb la melmelada es feia força difícil enrotllar la massa. Queda dit, per si algú vol perfeccionar la tècnica. De totes formes, aquestes espirals es poden farcir de mil coses: fruits secs, xocolata...

Croquetes de carn d'olla

A casa no som gaire amics dels fregits, procurem evitar-los sempre que podem. Però... qui és el guapo que diu que no a unes bones croquetes, eh? :)



Teníem a la nevera un tàper amb carn d'olla i no sabíem com aprofitar-la, perquè tota sola no ens fa un goig especial. Sempre ens passa el mateix, quan fem brou. Llavors la meva mare ens va proposar de fer-ne croquetes. No n'havia fet mai i van quedar boníssimes!
Us explico la recepta sense quantitats perquè és una mica a ull, tot depèn de la quantitat de carn que tingueu.


Ingredients

• carn d'olla (també hi podem posar una mica de la verdura del brou)
• pernil salat (com més bo, millor)
  
• llet
• farina
• mantega
• sal
• pebre
• nou moscada

Preparació

Comencem desossant la carn i fent-ne trossets petits amb els dits. Un cop tenim la carn triada, la posem dins el got de la batedora juntament amb un raig de llet i la triturem fins que quedi una pasta fina. També piquem finet el pernil salat i l'hi afegim barrejant-ho bé.

Tot seguit piquem la ceba ben fina, desfem una mica de mantega (1 cullerada més o menys) en una cassola i hi sofregim la ceba a foc lent fins que sigui ben cuita. Llavors hi afegim un parell o tres de cullerades de farina i li donem unes quantes voltes perquè la es torri una miqueta. Aboquem el contingut del got de la batedora a la cassola amb una punta de sal, una mica de pebre i un polsim de nou moscada ratllada, i anem remenant fins que aconseguim una massa consistent però de textura cremosa. Si veiem que la pasta queda massa seca o massa líquida, hi anem afegint llet o farina mentre remenem, fins que aconseguim la consistència que ens interessa. Abans de treure la cassola del foc, tastem la massa per si hem de rectificar de sal o d'espècies.

Quan ja tenim la massa llesta, la deixem refredar i formem les croquetes passant-les per ou batut i farina de galeta. Les fregim, i llestos!

Sopa d'espinacs i coco de la Gessamí

Amb la Bandabardò de banda sonora, vam tornar d'Itàlia un cop començat l'any nou, amb el cotxe carregat de productes italians boníssims i amb alguna recepta nova, que veureu aquí ben aviat. Avui, però, us deixo una sopeta que ens va fer diumenge la Gessamí, calentona i amb un punt exòtic molt interessant.

Aquest cap de setmana passat el vam dedicar a covar un refredat empipador i a retrobar amigues i amics que no vèiem des d'abans de les festes. Així, vam poder comprovar que la Raquel es una fidelíssima seguidora del bloc i que cuina fantàsticament bé, i posar-nos al dia amb la Gessamí mentre tastàvem aquesta sopeta, que se'ns va posar de meravella.



Ingredients

• 1 l de brou
• 400 gr d'espinacs (o un paquet d'espinacs congelats)
• llet de coco (al gust)
• un polsim de gingebre mòlt
• un polsim de comí mòlt
• una miqueta de sal (al gust)
  

Preparació

Bullim els espinacs amb el brou fins que siguin ben cuits. Hi afegim la llet de coco (més o menys, segon els nostres gustos), la sal i les espècies, i ho triturem fins que quedi ben fi.
A l'hora de servir-la, la podem decorar amb uns pinyonets crus, que li donaran un puntet dolç molt bo.

Nota de la xef Gessamí: Si voleu que la sopa quedi espesseta, podeu bullir juntament amb els espinacs un parell de patates petites. També podeu barrejar bledes i espinacs, queda molt bé!