Ocupa força espai, però la vam trobar bé de preu i, fins ara, ens ha funcionat la mar de bé. La vam comprar després de Reis, i des de llavors hem comprat pa molt poques vegades. El funcionament és molt senzill: poses els ingredients dins la cubeta, una pala que hi ha dins els amassa, i una resistència que hi ha al voltant de la cubeta escalfa la massa per fer-la llevar i coure-la. Màgia! Obres la maquineta i et surt un pa!Els pans que cou la màquina tenen sempre forma de pa de motllo, clar, però heu de pensar que ni el gust ni la consistència tenen res a veure amb el pa de motllo que podem comprar a qualsevol lloc. A més, hi podem posar el que vulguem: olives, orenga, tomàquet assecat, nous, pipes... Imaginació al poder.
La maquineta té diferents programes per fer diferents tipus de pa, fer pastissos, amassar i, fins i tot fer melmelada (a mi això em fa por). El millor, però, és fer servir el programa d'amassat, que treballa i fa llevar la massa, i coure el pa al forn amb la forma que vulguem.Nosaltres estem molt contents de com ens han sortit la majoria de pans fins ara. També ens fa molta il·lusió poder fer coses com ara croissants casolans, que de no ser per la maquineta no ens hauríem atrevit a fer mai. La gràcia de la màquina és que la massa sempre puja bé, perquè el llevat no depèn de la temperatura ambient que hi hagi en aquell moment a la cuina per fermentar.
Us deixo unes "afotos" i la recepta de l'últim pa que hem fet: pa d'olives negres i formatge feta. Brutaaaaal!
La recepta és d'un llibre que ens ha deixat la Mònica. Gràcies!
Ingredients
210 ml d'aigua tèbia
375 g de farina de força
1 cullerada de llet en pols
1,5 culleradetes de sucre
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de llevat de pa liofilitzat
55 g d'olives negres sense pinyol
55 g de feta fet engrunes
oli d'oliva
orenga
Preparació
Posem a la cubeta de la màquina l'aigua barrejada amb la llet, ho cobrim amb la farina i a sobre, sense que es toquin, hi posem el sucre, la sal i el llevat. Posem el programa d'amassat i llevat i esperem que faci el senyal per afegir ingredients (si no en tenim, esperem que el procés d'amassat ja estigui per la meitat), llavors hi incorporem les olives picades, el feta i una mica d'orenga.
Quan ja s'hagi acabat el programa, retirem la massa de la cubeta i la posem a sobre d'una superfície enfarinada. L'amassem una mica i formem un cercle (com si fos una pizza gruixuda). Posem la massa sobre un paper vegetal, la passem a la safata del forn on la courem i la tapem amb una mica de film untat amb oli. La deixem reposar així uns 40 minuts.
Passats els 40 minuts, quan la massa ja hagi tornat a pujar, la pinzellem amb oli, la decorem amb unes olives i un polsim d'orenga i la coem al forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Traiem el pa del forn, el deixem refredar sobre una reixeta i a menjar!
7 comentaris:
pa d'olives i feta? que bo! :-)
quines coses tan bones que penges...!
I jo li he deixat el llibre i no he fet mai el pa aquest... Per cert, al Carrefour venen un formatge feta de la seva marca molt bo. Nosaltres fem amanides de vegades, amb tomàquet, olives, orenga, feta i una salseta que ja venen preparada per fer amanida grega. Boníssssssssim!
Mònica
Ai, sí polita, era molt bo (gairebé ja l'hem finiquitat).
Hi ha una salseta per a l'amanida grega?? Ostres, ja la buscaré!
Aquest cop vam comprar el feta al "carrefú", també; hi vam anar per comprar la farina de força i, de pas, vam agafar el formatge. Sí que és bo, sí!
Nena, l'has de fer, que feia una flaire bestial!
i la feta ha de ser carrefuuuul? no pot ser mercadona? jiji
Res, que avui tinc el dia criticon i avorrit i he passat a mirar.... quin pa més booooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! quan convides a berenar?? ;) petonets,
I tant que pot ser del Mercamona, tot i que he de dir que la del Carreful, efectivament, m'ha semblat més bona.
Aix, noieta, ara mateix per "merenar" no me viene. Estic molt enfeinada!
Amb la màquina també es poden fer les boles per la massa de la pizza ?
Si es pot fer la massa de pizza, vols dir? Sí, i tant! Als cometaris de la recepta de la pizza, hi ha la recepta que fem servir nosaltres. Quan la màquina acaba la feina, dividim la massa en dues meitats i fem dues boletes, o sigui que en surten dues pizzes. Sempre en fem una al moment i l'altra la congelem. Queda molt bé.
Està clar que si fos només per la massa de la pizza, no ens valdria la pena tenir tot el maquinot, perquè fer-la a mà és ben fàcil. Però ja que el tenim, aprofitem.
Per al pa sí que val la pena, com a mínim aquí, a Barcelona. Tu rai, Medu que pots comprar pa bo tots els dies!
Publica un comentari a l'entrada