Les espirals les vaig comprar amb l'esperança que fossin una miiica semblants a les que vam menjar a Estocolm l'hivern passat, però em vaig endur un "xasco", no hi tenien res a veure! Així que vaig decidir que me les faria jo amb l'ajuda inestimable de la meva maquineta de fer pa, a partir de la recepta "Bollos de canela y albaricoque" del llibre El pan hecho en casa.
Ingredients
- 225 ml de llet tèbia
- 1 ou batut
- 500 g de farina de força
- 1/2 culleradeta de cafè de sal
- 85 g de sucre
- 55 g de mantega pomada
- 1 culleradeta de cafè de llevat de pa sec
- una mica de mantega fosa
- sucre morè
- canyella mòlta
- 1 ou batut
Posem a la cubeta de la màquina del pa els ingredients per fer la massa en l'ordre següent: llet, ou batut, farina, sal, sucre, mantega i llevat. Hem de procurar que la sal i el llevat no es toquin. Posem la maquina en marxa amb el programa de massa llevada i esperem que acabi.
Quan ja tenim la massa feta, l'estenem en forma de rectangle (més o menys) sobre una superfície enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Llavors l'untem amb mantega fosa i l'empolvorem tota de sucre i canyella (amb alegria, que n'hi hagi), deixant un marge d'1 cm en un extrem. Tot seguit, enrotllem la massa des de l'extrem que no té el cm de marge fins al que sí que el té, procurant que quedi apretadeta, i tallem amb compte el rotlle en porcions no massa amples. Col·loquem les espirals sobre una safata amb paper de forn i les tapem amb un drap per deixar-les llevar encara una estona. Mentrestant, preescalfem el forn a 200 graus.
Quan veiem que els espirals han doblat el volum, les pintem amb ou batut i les fiquem al forn durant uns 15-20 minuts. Un cop daurades, les treiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa. Quin perfum de canyella per tot el pis!
Nota de pífia: Com que el Davide no és gens canelòfil (no com jo, que la canyella em flipa), vaig intentar fer-ne unes quantes amb melmelada, però van quedar fatal! Eren bones, però no tenien gaire presència perquè amb la melmelada es feia força difícil enrotllar la massa. Queda dit, per si algú vol perfeccionar la tècnica. De totes formes, aquestes espirals es poden farcir de mil coses: fruits secs, xocolata...
14 comentaris:
Han de ser delicioses, a part de molt boniques... I amb la maquineta de fer pa, molt més senzilles que fetes a mà ;)
Nena, quins espirals més magnífics!! A mi, molta canyella tampoc m'emociona, però i amb només un polsim? No és prou gustosa la massa? Per la pinta que fan, me'ls hauria menjat igualment!! ;)
Sí, Gemma, la maquineta val un imperi! :)
Mercè, la veritat és que amb la quantitat de sucre de la recepta, no queden massa dolces. De fet la propera vegada potser n'hi afegiré 10 gramets més. Però, vaja, que amb un polsim només de canyella també quedarien bé. I amb cacau en pols crec que també. ;)
nena, t'han quedat de cine! quina delicia i amb canyella!!!
Oh, quina bona idea amb el cacau! Ara sí que m'has convençut del tot! ;)
Eeeeeeeeei, són kanelsnegle! Jo tinc la recepta sueca original, si vols te la tradueixo i te la passo (junt amb la de muffins que et dec, ho sé, ho sé...)
T'han quedat de pastisseria!
Sí, Carol! A Suècia en diuen "kanelbulen" o alguna cosa semblant, oi? Sí, sí, passa'm la recepta original! Gràcies, guapa!
Bruna, la veritat és que sí, que van quedar maques :)
sí!!! fan una pinta excel·lent!
:-)
quin goig! t'han quedat perfectes! Intentaré fer-los amb la meva maquineta de pa!!
al final demanaré als Reis una maquineta de fer pa... la deixeu tan bé i les coses que hi fas tenen tan bona cara... que al final m'animaré i tot! Ara que ja començo a dominar el forn... ;)
Fes-los, Anna, són facilíssims!
Ai, Marymoon, que ja us veig comprant la maquineta... hihi. Nosaltres la fem servir molt. El pa fet a casa és molt bo! I, ja veus, s'hi poden fer moltes altres coses :)
Quina pinta més bona que tenes i que boniques!
I aquest toc de canyella...mmm...mmm
Petonet!
Que boniques que et van quedar!
Jo tenia moltes ganes de fer-ne des de feia temps; no he tastat mai les "originals", però m'encanta la canyella, havien de ser bones per força ^^
Total, que les vaig fer ahir amb la maquineta de fer pa (tinc la mateixa que vosaltres, hehe) i van quedar molt bones però no tan maques com les teves... A més, se m'enganxava la pasta al marbre i costava d'enrotllar; el proper dia hi posaré més farina (al marbre). També em vaig adonar que van quedar més esponjoses les que no vaig apretar tant en enrotllar-les.
Vaja, que repetiré sovint, aviam si amb la pràctica en millora l'aparença (i el gust, tot i que ja eren boníssimes)^^
Gràcies! ;)
Publica un comentari a l'entrada