Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrants. Mostrar tots els missatges

25 de juliol 2009

Flam d'espàrrecs verds i gambetes


Ja torno a ser aquí! Amb una recepta fresqueta per combatre les calors de l'estiu, que Déu n'hi do aquesta setmana com ens han fet patir!


Es tracta d'un flam d'espàrrecs verds i gambetes, que de fet es pot fer amb el que vulgueu. El primer cop que el vaig fer hi vaig posar salmó en comptes de gambetes i va quedar molt fi també.



Ingredients
  • 1 manat d'espàrrecs verds
  • 200 gr da gambetes pelades
  • 250 ml de nata líquida
  • 5 ous
  • sal
  • pebre
Preparació

Primer de tot rentem els espàrrecs, en tallem la part més dura i els fem a rodanxetes. Tot seguit, bullim els espàrrecs i les gambetes sense que cap de les dues coses quedi massa cuita perquè després ja s'acabaran de coure al forn.

Mentre deixem que els espàrrecs i les gambetes perdin una mica d'escalfor, preparem la base del flam batent els ous amb la crema de llet, un polsim de sal i una punteta de pebre. Hi afegim els espàrrecs i les gambetes i ho barregem bé.

Preparem el motllo de flam al bany maria (dins d'un recipient amb aigua) i hi aboquem la preparació anterior. El posem al forn preescalfat a uns 180 graus i el deixem coure durant 1 hora aproximadament.

Quan ja el tenim cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. El podem servir amb alguna salseta; en aquesta ocasió el vaig acompanyar d'una mica de reducció de Pedro Ximénez, simulant el caramel del flam :)

Què? Fàcil fàcil, eh?? Bon profiiiit!

08 de juny 2009

Gaspatxo de síndria


Com diria aquell, ja la tornem a tenir aquí!! ;)


Com passa el temps! Amb l'última recepta celebràvem l'arribada de la primavera, i ara ja passem a celebrar que aviat arribarà l'estiu. Un cop superat el període d'aptació a la feina nova i als nous horaris, i superada també l'astènia primaveral que cada any em deixa feta una coca, ja tocava recepta nova, oi? Aquí la teniu: un gaspatxo ben refrescant.

L'última síndria que vam comprar no va sortir tan dolça com esperàvem i vaig pensar que era una bona oportunitat de provar aquesta recepta de gaspatxo de síndria que fa temps que tenia a la llista de pendents. L'he extreta del llibre La cuina et dóna joc de la Mireia Carbó, un llibre fantàstic, ple de simpatia i bones idees, com tots els de la Carbó (mama te'l tornaré aviat, de "viritat"! :P).




Ingredients
  • 1/2 síndria (millor sense llavors)
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 ceba tendra
  • 1/2 pebrot vermell
  • oli
  • vinagre
  • sal
Preparació

Pelem els tomàquets, la ceba i els pebrots i procurem treure'n totes les llavors. Fem les verdures a trocets i les triturem amb la batedora elèctrica. Tot seguit tallem a dauets la síndria i, en el cas que tingui llavors, les hi treiem. S'ha de tenir paciència!
Afegim la síndria al gaspatxo i ho triturem tot plegat. Si veiem que ens han quedat trocets de llavor o de pell de pebrot o tomàquet, podem passar-lo per un colador perquè ens quedi més fi i fàcil de digerir.
En acabat, l'amanim amb l'oli, la sal i el vinagre al nostre gust i el deixem refredar a la nevera.

Ben fresquet és un gaspatxo molt suau i original. :)


02 de juliol 2008

Quiche lorraine


A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!

Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.


Ingredients

Per a la pasta brisa:
  • 200 gr de farina
  • 100 gr de mantega
  • 1 ou
  • una punteta de sal
Per al farcit:
  • 150 gr de bacó
  • 200 gr de formatge emmental ratllat
  • 1 ampolleta de crema de llet
  • 4 ous sencers
  • perbre i sal
Preparació

Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.

Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!

Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P

24 de maig 2008

Hummus

Avui toca sopar eurovisiu! Sóc conscient que això de l'Eurovisió ja no és el que era i que ara sembla un concurs per veure qui fa la proposta més friqui. Però, bé, qualsevol excusa per reunir-se amb els amics i fer un soparet divertit em sembla fantàstica. Així doncs... visca el friquisme!

Com que els anfitrions, la Cris i l'Àlex, ens han dit que la idea era fer un sopar tipus pica-pica, he pensat de contribuir-hi amb un hummus i una mica de pa de pita (que intentaré fer aquesta tarda i que, si em surt bé, ja veureu aquí).

Per fer l'hummus segueixo, més o menys, la recepta que en Salah Jamal proposa al llibre Aroma àrab. Us el recomano moltíssim, a més de receptes força assequibles hi trobareu anècdotes i històries curioses explicades per l'autor amb molta gràcia.

Les quantitats dels ingredients que us indico són força aproximatives, la gràcia és adaptar la recepta als gustos de cadascú. Jo us recomano que comenceu amb aquestes quantitats i que aneu tastant i adaptant la recepta al vostre gust. Per exemple, segons la recepta d'en Salah Jamal s'hi han de posar 2 grans d'all, i jo només n'hi poso mig. :)


Ingredients

1/4 kg de cigrons cuits
1 culleradeta rasa de sal
1/2 gra d'all
un raig de suc de llimona (al gust)
1 tasseta de cafè d'aigua
2-3 cullerades de tahina (mantega de sèsam)
1-2 cullerades de iogurt natural

Preparació

Posem tots els ingredients al got de la batedora i els triturem fins obtenir un puré cremós però força sòlid. A l'hora de servir-lo, el posem en un plat i el decorem amb un rajolí d'oli d'oliva i pebre vermell. També s'hi pot posar una mica de sèsam o unes fulles de julivert..., com més us agradi!

23 d’abril 2008

Pastís de ricotta i porro

Un cop més, una recepta d'importació italiana. Aix, és que en saben molt per allí! Aquest cop he d'agrair a la Roberta que me la passés, l'he feta un munt de vegades i sempre ha tingut molt d'èxit. A més, és molt fàcil de fer.


Ingredients
  • 1 ou
  • 2 porros
  • 250 g de ricotta (una terrina, vaja)
  • 1 làmina de pasta de full
  • una mica de formatge parmesà o grana padano ratllat
  • nous per decorar
  • sal
Preparació

Primer de tot coem els porros tallats petits en una paella amb una mica d'oli i un polsim de sal. per una altra banda, barregem l'ou batut amb la ricotta i el formatge ratllat. Quan el porro ja sigui cuit, esprem que es refredi una mica i l'afegim a la barreja.
Folrem un motlle de quiche amb la pasta de full. Punxem una mica el fons amb una forquilla, la cobrim amb un paper d'enfornar i la posem al forn, preescalfat a 180 graus, 5 minutets, que s'infli una miqueta. Traiem la pasta de full del forn, li traiem el paper de sobre i la farcim amb la barreja dels formatges i els porros. Decorem el pastís amb unes quantes nous i el coem al forn a 180 graus fins que veiem que la superfície ha agafat una mica de color. Desemmotllem i llestos!

Tot i que es pot menjar calent, jo trobo que aquest pastís és molt més bo tebi o fred, així que haureu de tenir la precaució de fer-lo amb una miqueta de temps ; )


Nyaaam! I bona diada de Sant Jordi a tothom!




18 d’abril 2008

Crema de carabassa

Verdurita buena, sí!

Avui recepta i musiqueta, què més es pot demanar? Aquesta cançó m'encanta, em dóna molt bon rotllo. No veia l'hora de poder-la posar al bloc! :P Trobo que és una cançó ideal per escoltar mentre fem aquesta crema de carabassa, dolceta i suau.


Ingredients (per a 4 persones)
  • mitja carabassa
  • 1 patata mitjana
  • 1 porro (o mitja ceba)
  • un dauet petit de mantega
  • sal
  • pebre
  • aigua
Preparació

Per fer la crema faig servir la fantàstica olla a pressió que em va regalar la meva mare fa un parell d'anys per Reis. En el seu dia vaig pensar "I jo què en faig, d'això?". Doncs mira, una cremeta ben bona, entre altres coses. Si no teniu olla a pressió, haureu de tenir una mica més de paciència, no passa res.

Primer de tot hem de pelar la carabassa. No és una tasca fàcil (sense perdre cap dit), però trobarem que fem més via si anem tallant la carabassa a trossos petits i, a partir d'aquí, traiem la closca. Després pelem la patata i la fem a daus, i netegem el porro i el tallem a rodanxes.

Hi ha qui prefereix sofregir una mica el porro o la ceba a l'olla abans de fer bullir les verdures. Jo, com que hi poso una miqueta de mantega al final, prefereixo evitar afegir més greixos a la crema, així que posem totes les verdures tallades dins de l'olla a pressió, les cobrim amb aigua i hi tirem un polsim de sal i un polsim de pebre. Tanquem l'olla i la posem al foc. Quan comenci a sortir el vapor, esperem 5 minuts, i l'apaguem. Quan ja puguem obrir l'olla en traiem l'aigua que sobra (amb la precaució de reservar-ne una mica en un bol per si ens cal afegir-ne) i ho triturem tot amb una punteta de mantega. Corregim de sal i pebre i llestos!

L'últim dia que la vaig fer la vaig servir amb unes engrunetes del formatge feta que em va sobrar del pa d'olives del post anterior. Va quedar molt bo, tot i que la propera vegada reprimiré el ratolí que porto dins i hi posaré menys formatge :P

Nota tàper: Has vist com penso en tu, Laura? ;) La crema aguanta bé un parell de dies a la nevera, no pas més. Així que si la voleu guardar per menjar-la durant la setmana, millor congeleu-la (però, llavors no hi poseu patata, que fa grumolls).