25 de juliol 2009

Flam d'espàrrecs verds i gambetes


Ja torno a ser aquí! Amb una recepta fresqueta per combatre les calors de l'estiu, que Déu n'hi do aquesta setmana com ens han fet patir!


Es tracta d'un flam d'espàrrecs verds i gambetes, que de fet es pot fer amb el que vulgueu. El primer cop que el vaig fer hi vaig posar salmó en comptes de gambetes i va quedar molt fi també.



Ingredients
  • 1 manat d'espàrrecs verds
  • 200 gr da gambetes pelades
  • 250 ml de nata líquida
  • 5 ous
  • sal
  • pebre
Preparació

Primer de tot rentem els espàrrecs, en tallem la part més dura i els fem a rodanxetes. Tot seguit, bullim els espàrrecs i les gambetes sense que cap de les dues coses quedi massa cuita perquè després ja s'acabaran de coure al forn.

Mentre deixem que els espàrrecs i les gambetes perdin una mica d'escalfor, preparem la base del flam batent els ous amb la crema de llet, un polsim de sal i una punteta de pebre. Hi afegim els espàrrecs i les gambetes i ho barregem bé.

Preparem el motllo de flam al bany maria (dins d'un recipient amb aigua) i hi aboquem la preparació anterior. El posem al forn preescalfat a uns 180 graus i el deixem coure durant 1 hora aproximadament.

Quan ja el tenim cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. El podem servir amb alguna salseta; en aquesta ocasió el vaig acompanyar d'una mica de reducció de Pedro Ximénez, simulant el caramel del flam :)

Què? Fàcil fàcil, eh?? Bon profiiiit!

23 comentaris:

Laura ha dit...

nyam! que bo! i la reducció aquesta com la fas?

La cuina vermella ha dit...

hombre, quines ganes de veure't i de llegir-te Divina. Molt bona la recepta, i apta per aquestes calors tan dolentes!! Un petó.

Laura ha dit...

marta, tinc dubtes...

quan posi el motlle al forn al bany maria, cal que el recipient on poso l'aigua sigui molt fondo? és que els cops que he fet bany maria al forn eren motlles individuals i no m'ho vaig ni plantejar, l'aigua els cobria bastant. però el motlle que faria servir per al flam, clar, és molt més alt. tinc una safata de forn que fa tres dits d'altura. ja em va bé o busco un altre recipient que arribi més amunt?

suposo que el desemmotlles just abans de servir, no fos cas que perdés forma. o no?

ai, potser són preguntes molt òbvies, eh, però és que serà "mi primer flan". :-)

gràcies, munica!

Núria ha dit...

Quina bona recepta i sembla fàcil, avuere si em surt.
Fins aviat i felicitats per les receptes.

Mercè ha dit...

Ben tornada!! :) Aquesta recepta és d'aquelles que són genials perquè són senzilles, resultones i admet mil variants! I la que tu proposes amb el salmó, també ha de ser impressionant! :)
Petons!

la divina ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris! Una abraçada!

Neska, no cal que el recipient on posis el motllo sigui molt alt perquè amb les quantitats d'aquesta recepta tampoc surt un flam molt gran, a mi només m'ocupa la meitat del motllo de plum cake... no sé si m'explico. Jo crec que la safata que tens ja t'anirà bé.

Es millor desemmotllar el flam quan ja estigui fred, sí.

La reducció de Pedro Ximénez la faig amb el vi i una mica de sucre (250 ml x 100 gr + o -). Amb les gambetes quedava força bé, es tracta de posar-hi uns filets, només. Però amb el salmó crec que millor fer una altra mena de salseta.

Laura ha dit...

ai, és que serà també la meva primera reducció. barreges el vi amb el sucre i prou? ja està? tan fàcil? que guai, no? i això ho fas molt abans o pim pam en el moment de servir?

la divina ha dit...

Ah! No, no m'he explicat bé. En un cassó a foc molt lent hi poses el Pedro Ximénez i el sucre i deixes que vagi reduint sense que bulli mai i remenant de tant en tant. Ha de quedar una mica espesset, amb textura com de caramel. Triga força estona a estar llest, gairebé el mateix que triga a coure's el flam.
Crec que t'he dit 100 gr. de sucre, oi? Se m'ha anat l'olla, posa'n uns 50 gr. que si no queda massa dolç.

Laura ha dit...

gràcies, marta! ja et diré com ha quedat!

Laura ha dit...

i ho pots deixar fet, oi? vull dir, que ho fas alhora que fas el flam i ho serveixes tot fred, oi? (ai, t'estic atabalant, no? :-S)

la divina ha dit...

Sí, i tant! Però tingues en compte que la reducció guanya consistència quan és freda, vull dir que no esperis a tenir-la ben espessa per treure-la del foc. El millor és anar-me traient culleradetes i deixar-les refredar sobre un plat per veure en quin punt està la salseta.

Ja m'explicaràs!!

MaryMoon ha dit...

Mmmmmm quina bona pintaaaa!!!

Kelitxi ha dit...

Oh, oh, oh, quina pinta de bo! Jo això ho he de provar! Es pot canviar els espàrrecs per espinacs? (I per alguna altra cosa?)

la divina ha dit...

Ui! Es poden canviar els espàrrecs pel que vulguis! Els espinacs hi anirien la mar de bé, també, i tant.

Laura ha dit...

i és fàcil que quedi consistència de flam, no? és que ahir li vaig ensenyar al javi i em va dir que no em sortiria. javi ranci. :-(

la divina ha dit...

I tant que et sortirà! És només qüestió de deixar-lo al forn fins que quedi cuit. Com que cada forn té el seu ritme, passats 3/4 d'hora comença a punxar-lo de tant en tant per veure en quin punt està. Si veus que del centre està ben cuit quan punxes i que les vores estan lleugerament torrades, ja el pots treure.
Els flams són molt fàcils de fer, també els dolços; només cal fer-los amb temps.

la divina ha dit...

Ah! si el motllo no és de silicona, unteu-lo amb una mica de mantega o d'oli perquè el flam surti més fàcilment.
Ja tà.

Laura ha dit...

boníssim, marta! i la salseta... mmm... :-))

saps què? vaig fer panets d'oliva i em van quedar cruixents i amb una molla esponjoooooooosa... :-))

nyam!

la divina ha dit...

Molt bé, nena!! Estàs feta tota una fornera! Felicitats!

Gemma ha dit...

Benvinguda de nou! Aquests pastissos tipus flam són perfectes per ara a l'estiu, es poden menjar freds i entren divinament :)

La Medu ha dit...

Com et trobavem a faltar DIVINA !
Bona recepte!! Que tingueu bones i culinaries vacances ;-)

Pity ha dit...

que rico, con lo que me gustan lo esparragos, me lo apunto,

besos,

pity

illetapitita ha dit...

Bona recepta!
Aquests flams entren bé siguin freds o calents!
Una abraçada!