Espirals de canyella

L'últim cop que vam anar a l'Ikea en vam sortir sense comprar res. Tot un rècord! Això sí, a la botiga de menjar ja vam picar: una bossa de patates i una d'espirals de canyella.

Les espirals les vaig comprar amb l'esperança que fossin una miiica semblants a les que vam menjar a Estocolm l'hivern passat, però em vaig endur un "xasco", no hi tenien res a veure! Així que vaig decidir que me les faria jo amb l'ajuda inestimable de la meva maquineta de fer pa, a partir de la recepta "Bollos de canela y albaricoque" del llibre El pan hecho en casa.



Ingredients

• 225 ml de llet tèbia
• 1 ou batut
• 500 g de farina de força
• 1/2 culleradeta de cafè de sal
• 85 g de sucre
• 55 g de mantega pomada
• 1 culleradeta de cafè de llevat de pa sec

Per al farcit

• una mica de mantega fosa
• sucre morè
• canyella mòlta

Per decorar

• 1 ou batut

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina del pa els ingredients per fer la massa en l'ordre següent: llet, ou batut, farina, sal, sucre, mantega i llevat. Hem de procurar que la sal i el llevat no es toquin. Posem la maquina en marxa amb el programa de massa llevada i esperem que acabi.

Quan ja tenim la massa feta, l'estenem en forma de rectangle (més o menys) sobre una superfície enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Llavors l'untem amb mantega fosa i l'empolvorem tota de sucre i canyella (amb alegria, que n'hi hagi), deixant un marge d'1 cm en un extrem. Tot seguit, enrotllem la massa des de l'extrem que no té el cm de marge fins al que sí que el té, procurant que quedi apretadeta, i tallem amb compte el rotlle en porcions no massa amples. Col·loquem les espirals sobre una safata amb paper de forn i les tapem amb un drap per deixar-les llevar encara una estona. Mentrestant, preescalfem el forn a 200 graus.

Quan veiem que els espirals han doblat el volum, les pintem amb ou batut i les fiquem al forn durant uns 15-20 minuts. Un cop daurades, les treiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa. Quin perfum de canyella per tot el pis!

Nota de pífia: Com que el Davide no és gens canelòfil (no com jo, que la canyella em flipa), vaig intentar fer-ne unes quantes amb melmelada, però van quedar fatal! Eren bones, però no tenien gaire presència perquè amb la melmelada es feia força difícil enrotllar la massa. Queda dit, per si algú vol perfeccionar la tècnica. De totes formes, aquestes espirals es poden farcir de mil coses: fruits secs, xocolata...

Croquetes de carn d'olla

A casa no som gaire amics dels fregits, procurem evitar-los sempre que podem. Però... qui és el guapo que diu que no a unes bones croquetes, eh? :)



Teníem a la nevera un tàper amb carn d'olla i no sabíem com aprofitar-la, perquè tota sola no ens fa un goig especial. Sempre ens passa el mateix, quan fem brou. Llavors la meva mare ens va proposar de fer-ne croquetes. No n'havia fet mai i van quedar boníssimes!
Us explico la recepta sense quantitats perquè és una mica a ull, tot depèn de la quantitat de carn que tingueu.


Ingredients

• carn d'olla (també hi podem posar una mica de la verdura del brou)
• pernil salat (com més bo, millor)
  
• llet
• farina
• mantega
• sal
• pebre
• nou moscada

Preparació

Comencem desossant la carn i fent-ne trossets petits amb els dits. Un cop tenim la carn triada, la posem dins el got de la batedora juntament amb un raig de llet i la triturem fins que quedi una pasta fina. També piquem finet el pernil salat i l'hi afegim barrejant-ho bé.

Tot seguit piquem la ceba ben fina, desfem una mica de mantega (1 cullerada més o menys) en una cassola i hi sofregim la ceba a foc lent fins que sigui ben cuita. Llavors hi afegim un parell o tres de cullerades de farina i li donem unes quantes voltes perquè la es torri una miqueta. Aboquem el contingut del got de la batedora a la cassola amb una punta de sal, una mica de pebre i un polsim de nou moscada ratllada, i anem remenant fins que aconseguim una massa consistent però de textura cremosa. Si veiem que la pasta queda massa seca o massa líquida, hi anem afegint llet o farina mentre remenem, fins que aconseguim la consistència que ens interessa. Abans de treure la cassola del foc, tastem la massa per si hem de rectificar de sal o d'espècies.

Quan ja tenim la massa llesta, la deixem refredar i formem les croquetes passant-les per ou batut i farina de galeta. Les fregim, i llestos!

Sopa d'espinacs i coco de la Gessamí

Amb la Bandabardò de banda sonora, vam tornar d'Itàlia un cop començat l'any nou, amb el cotxe carregat de productes italians boníssims i amb alguna recepta nova, que veureu aquí ben aviat. Avui, però, us deixo una sopeta que ens va fer diumenge la Gessamí, calentona i amb un punt exòtic molt interessant.

Aquest cap de setmana passat el vam dedicar a covar un refredat empipador i a retrobar amigues i amics que no vèiem des d'abans de les festes. Així, vam poder comprovar que la Raquel es una fidelíssima seguidora del bloc i que cuina fantàsticament bé, i posar-nos al dia amb la Gessamí mentre tastàvem aquesta sopeta, que se'ns va posar de meravella.



Ingredients

• 1 l de brou
• 400 gr d'espinacs (o un paquet d'espinacs congelats)
• llet de coco (al gust)
• un polsim de gingebre mòlt
• un polsim de comí mòlt
• una miqueta de sal (al gust)
  

Preparació

Bullim els espinacs amb el brou fins que siguin ben cuits. Hi afegim la llet de coco (més o menys, segon els nostres gustos), la sal i les espècies, i ho triturem fins que quedi ben fi.
A l'hora de servir-la, la podem decorar amb uns pinyonets crus, que li donaran un puntet dolç molt bo.

Nota de la xef Gessamí: Si voleu que la sopa quedi espesseta, podeu bullir juntament amb els espinacs un parell de patates petites. També podeu barrejar bledes i espinacs, queda molt bé!