29 de gener 2009

Croquetes de carn d'olla

A casa no som gaire amics dels fregits, procurem evitar-los sempre que podem. Però... qui és el guapo que diu que no a unes bones croquetes, eh? :)



Teníem a la nevera un tàper amb carn d'olla i no sabíem com aprofitar-la, perquè tota sola no ens fa un goig especial. Sempre ens passa el mateix, quan fem brou. Llavors la meva mare ens va proposar de fer-ne croquetes. No n'havia fet mai i van quedar boníssimes!
Us explico la recepta sense quantitats perquè és una mica a ull, tot depèn de la quantitat de carn que tingueu.


Ingredients
  • carn d'olla (també hi podem posar una mica de la verdura del brou)
  • pernil salat (com més bo, millor)
  • llet
  • farina
  • mantega
  • sal
  • pebre
  • nou moscada
Preparació

Comencem desossant la carn i fent-ne trossets petits amb els dits. Un cop tenim la carn triada, la posem dins el got de la batedora juntament amb un raig de llet i la triturem fins que quedi una pasta fina. També piquem finet el pernil salat i l'hi afegim barrejant-ho bé.

Tot seguit piquem la ceba ben fina, desfem una mica de mantega (1 cullerada més o menys) en una cassola i hi sofregim la ceba a foc lent fins que sigui ben cuita. Llavors hi afegim un parell o tres de cullerades de farina i li donem unes quantes voltes perquè la es torri una miqueta. Aboquem el contingut del got de la batedora a la cassola amb una punta de sal, una mica de pebre i un polsim de nou moscada ratllada, i anem remenant fins que aconseguim una massa consistent però de textura cremosa. Si veiem que la pasta queda massa seca o massa líquida, hi anem afegint llet o farina mentre remenem, fins que aconseguim la consistència que ens interessa. Abans de treure la cassola del foc, tastem la massa per si hem de rectificar de sal o d'espècies.

Quan ja tenim la massa llesta, la deixem refredar i formem les croquetes passant-les per ou batut i farina de galeta. Les fregim, i llestos!

9 comentaris:

Laura ha dit...

i qui es va menjar l'última croqueta? ;-)

la divina ha dit...

Lililiiiiii... i amb els ditets, com déu mana! :P
Quina rapidesa, polita!

Gemma ha dit...

A casa tampoc som gaire de fregits, però tens tota la raó: qui pot dir que no a unes croquetes casolanes i bones amb la recepta de la mare? Je je je... jo segur que no i també me les menjaria amb els dits ;)

Mercè ha dit...

Buff, les croquetes son dels meus entrants preferits! En vaig fer unes de formatge que encara tinc pendents de penjar! Aquestes t'han quedat molt coquetes! :)

la divina ha dit...

Mmm.., croquetes de formatge! Ja tinc ganes que en pengis la recepta, Mercè. Per cert, està molt bé el teu bloc! Felicitats!

Gemma, és que són vicioses, eh? :)

La cuina vermella ha dit...

A casa el rei de la croqueta de carn d'olla és mon pare, les fa de vici i amb una forma tant ben feta com les teves... que bones!

Massitet ha dit...

Ooooooooooooooohhh! Són boníssimes! I si la beixamel la fas amb una mica del brou de la carn d'olla barrejat amb la llet són brutaaaaaaaaaals.

Mmmmm!!! Ara me'n menjaria mitja dotzena! jejejeje

Vanesuky ha dit...

Boníssimes!!
Jo le faig de vegades i són delicioses, amb aquell gust de la carn estofadeta del caldo!!

No et coneixia, però m'encante es receptes que tens, són ben cassolanes i bones!

Petonets.

Anònim ha dit...

Vermells, és fantàstic tenir un "mestre croquetaire" a la família. Jo adoro les croquetes de ma mare!

Massitet, no havia pensat en aquest truquet del brou. Han de quedar perfectes. Gràcies!

Benvinguda, Vanesuky, i moltes gràcies! Jo tampoc conec el teu bloc, de seguida que pugui et faig una visita. :)