05 d’agost 2008

Copa dues llimones


Ja torno a ser aquí, família!!

Les vacances, com sempre, fantàstiques però cuuurtes! Vam anar a desconnectar uns dies a Escòcia. Aquells prats verds, infinits i emboirats ens hi van ajudar força :) I la fresca que hi feia! No com aquí, que vaig que m'arrossego... Solució? Una d'aquestes copetes dues llimones que em vaig empescar per al dinar que vam tenir diumenge amb en Jordi i la Marta. Uns convidats així es mereixien unes postres boniques i refrescants com aquestes, i tant que sí!


Per fer-les, vaig barrejar dues receptes diferents: una de sorbet de llimona que vaig trobar a molts blocs i a la qual vaig afegir una mica de menta, i una de crema de llimona a l'estil anglès (allà en diuen lemon curd) que vaig trobar al bloc La cocina de Auro (fantàstic, per cert. Aquesta dona en sap un niu!).

Som-hi?

Ingredients (per a unes 6 o 8 copes)

Per a la crema de llimona:
  • 215 g. de sucre
  • 100 g. de mantega
  • la pell ratllada d'1 llimona
  • 150 ml. de suc de llimona
  • 3 ous
Per al sorbet:
  • el suc de 4 llimones
  • la pell ratllada d'1 llimona
  • 1/2 l d'aigua
  • 200 gr. de sucre
  • 2 clares d'ou
  • un pessic de sal
  • menta fresca
Preparació

Primer prepararem la crema de llimona. S'ha de fer amb 1 dia d'antelació per assegurar-nos que serà ben freda el dia que la servim.
Triturem el sucre amb la batedora, hi afegim la pell de la llimona i triturem una miqueta més. Ho avoquem en un bol i hi afegim el suc i la mantega. Posem el bol en un cassó amb aigua i ho coem al bany Maria a foc ben suau. Anem remenant fins que el sucre i la mantega s'hagin desfet del tot, sense deixar que bulli.
A part, batem els ous i els afegim a la barreja anterior passant-los per un colador. Acabem de coure la crema, sempre amb el foc baix i sense deixar de remenar, fins que espesseixi. Ho retirem del foc, deixem qu es refredi i guardem la crema en un pot de vidre a la nevera.


Ara anem pel sorbet. Fem bullir l'aigua amb el sucre, i exprimim les llimones. Quan l'aigua ja s'hagi refredat una mica, hi afegim el suc i la pell de llimona ratllada i ho posem al congelador. Tot seguit, muntem les clares d'ou a punt de neu amb un pessic de sal. Quan el sorbet ja estigui mig congelat, el batem per trencar els cristalls, juntament amb unes fulles de menta. Tot seguit, hi afegim les clares d'ou a poc a poc i ho tornem al congelador fins a l'hora de muntar la copa. És possible que abans de servir haguem de donar-li una altre cop de batedora.

Quan arribi l'hora de servir les postres, posem al fons de la copa unes cullerades de crema i, a sobre, força sorbet. Ho decorem amb una fulla de menta i... a menjar!

Nota cítrica: Amb les quantitats de sucre que us indico, aquestes postres queden força àcides (mmmm!). Tant amb la crema, com amb el sorbet, comproveu-ne la dolçor durant la preparació i, si cal, afegiu-hi més sucre. Sense complexos, tu!

09 de juliol 2008

Papas arrugás


Aquest és l'últim post que escric abans de marxar de vacances. En tinc moooltes ganes! Espero tornar carregada d'energia positiva i de ganes de cuinar cosetes bones :)

Abans d'explicar-vos la recepta de les patates, però, us he de confessar que he tornat a intentar de fer la coca de brioix i que m'ha tornat a sortir una galeta. Sigh! Aquest cop l'he amassada a mà, però ni així. Crec que hauré de buscar una recepta que estigui pensada per fer a mà directament. Potser després de les vacances...

Ara sí, passem a les papas!



Fa poc els meus pares van fer una escapada a Lanzarote i ens en van portar uns pots de
mojo: un de mojo de cilantre i un de mojo picón.

Encara no els havíem tastat i ahir, per fi, vam decidir fer-ho com cal, amb unes papas arrugás típiques canàries. Són molt fàcils de fer i queden arrugadetes de veritat!
Les salses eren totes dues molt bones. A mi m'agrada especialment la de cilantre, mentre que al Davide li agrada més la vermella. No ens barallarem, tu. :)


Com no, mentre les feia em va venir al cap aquella cançó...: "Mojo picón, mojo picón. La rica salsa canaria se llama mojo picón". Uea!

Ingredients
  • patates petites (totes de la mateixa mida)
  • sal grossa (una cullerada per patata + 2 de propina)
  • aigua
Preparació

Primer de tot rentarem bé les patates. La gràcia és menjar-se-les amb pell, així que han de quedar ben netes! Després posem a bullir les patates en una olla amb la sal gruixuda i esperem uns 10 minuts a que siguin cuites (comprovarem que ho estan punxant-les).

Quan ja tinguem les patates al punt traiem l'aigua de l'olla. Tornem a posar-hi les patates i posem l'olla de nou al foc i remenem uns minuts les patates perquè s'acabin d'amarar de la sal que queda al fons del recipient. Tot seguit apaguem el foc i deixem reposar les patates una mica amb l'olla tapada amb un drap. En uns minuts veurem que les patates s'hauran arrugat i que tindran una capa blanca de sal. Ja les podem treure de l'olla i servir-les amb el mojo que més ens agradi.

Bon profit! I fins a la tornadaaaa!

02 de juliol 2008

Quiche lorraine


A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!

Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.


Ingredients

Per a la pasta brisa:
  • 200 gr de farina
  • 100 gr de mantega
  • 1 ou
  • una punteta de sal
Per al farcit:
  • 150 gr de bacó
  • 200 gr de formatge emmental ratllat
  • 1 ampolleta de crema de llet
  • 4 ous sencers
  • perbre i sal
Preparació

Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.

Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!

Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P