Per celebrar-ho, us deixo una recepta que a casa ens agrada molt i que vaig pescar un dia a la tele, en un dels programes de l'Isma Prados. Aquell dia tenia de convidada la cantant del grup Pastora, que va explicar que havia treballat en un bar i que feia sovint aquest pollastre amb poma. Som-hi!
Ingredients (per a 4 persones)
- 3 pits de pollastre
- 1 ceba
- 2 pomes (millor d'alguna varietat dolça)
- 1/2 tasseta de salsa de soja
- 1/2 tasseta d'aigua
Primer de tot fem el pollastre a trossets i el coem amb una mica d'oli a la cassola. No el salarem perquè la salsa de soja ja és prou salada. Mentre el pollastre es cou, piquem la ceba i pelem i tallem les pomes a dauets.
Quan el pollastre ja estigui cuit (no cal que sigui daurat), el traiem de la cassola i el reservem. Si ens ha quedat massa oli, en traiem el que calgui i hi sofregim la ceba fins que sigui dauradeta. Tot seguit hi afegim la poma i ho deixem coure tot junt un parell de minuts. En acabat, hi incorporem el pollastre, ho remenem una mica i ja hi podem tirar la salsa de soja i l'aigua. Deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts perquè la salsa es vagi reduïnt. Si veiem que la salsa queda molt líquida,hi podem tirar una miqueta de farina i remenar-ho bé, per espessir-la.
Passats els deu minuts, ja podem apagar el foc, i a menjar!
Per acompanyar el pollastre a casa sempre fem una mica d'arròs basmati, que hi va molt bé. Si poseu a bullir l'aigua en el moment que incorporeu la poma al sofregit, l'arròs i el pollastre estaran llestos més o menys alhora.
Bon profit!
11 comentaris:
mmm... :-) aquesta recepta m'anirà molt bé per als meus dinars de tàper! la setmana que ve la provo! com ho veus per congelar?
per cert, ahir la pati va fer el teu risotto i va quedar deliciós. som les teves fans, ja ho veus.
m'alegro que hagi anat bé per santiago, ja passaràs fotos!
petonet!
Hola! No he posat la nota tàper perquè no l'he congelat mai. Tot i que suposo que no hi ha cap problema (mentre no congelis l'arròs, que m'imagino que sí que queda desfet).
Tinc fans, tinc fans, que bé! :D
Ja et passaré les fotos, les estic recopilant dels altres, perquè jo en vaig fer molt poques :P
Per cert, neska, tu que em demanaves a l'altre post si sabia fer pasta de full. Mira, els valents de La cuina vermella s'hi han atrevit i els ha quedat fantàstica. Per si t'animes a provar-ho: http://lacuinavermella.blogspot.com/
Nena, quina bona pinta! Ja ho faré i et diré què tal. Jo també sóc fan del teu blog. M'agrada molt la cuina, llàstima que no tinc temps per dedicar-m'hi i per això m'encanta aquest blog. Segueix així, "con las manos en la masaaaa". ;P
Sí, sí, fes-lo, ja veuràs que bo!
Si totes féssiu un bloc de cuina, segur que jo també seria fan vostra, que sé que cuineu moltes cosetes bones :)
mmm... :-) me l'estic fent per demà!
Què, com ha quedat, neska?
encara no l'he tastat (avui seré l'enveja de l'oficina quan obri el tàper :-P), però feia molt bona pinta i molt bona oloreta.
nota polita: a mi me'n van sortir tres racions (és el que té ser una mica gula), però a canvi vaig fer poc arròs, que si no explotaré.
després et dic com ha quedat! merci!
oh! però quina cosa més bona, divina! realment he sigut l'enveja de l'oficina! l'enric l'ha volgut tastar però només n'hi he donat una miqueta (perquè, recordem-ho, sóc una gula) i ha fet cara de gust. i les altres s'han quedat amb les ganes. crec que ho faré sovint, aixòs.
després per postres he menjat un vitalínea dúo de albaricoque que ha rematat molt bé la feina.
:-)
Eiii! Molt bé! Hehe. A que és bo? I barrejar l'arrosset amb el pollastre i la salseta, mmmm!
Això que dius de les racions, clar, el que jo poso a les receptes és una mica orientatiu, tot depèn de la gana de cadascú! :)
Jo també la provaré aquesta! L'Àlex per al tàper es fa pollastre amb soja de pot i salsa de soja, i també queda molt bo. Un dia, per equivocació, vam comprar api ratllat de pot, i hem descobert que hi queda boníssim en comptes de la soja. Nosaltres ho fem a sac: sofregim una mica el pollastre, hi afegim la soja o l'api, i al final la salsa de soja (tot a ull). Suposo que amb un sofregit de ceba al principi deu quedar més bo, és clar... Es pot provar també.
Mònica
Publica un comentari a l'entrada