I després d'aquests bonics moments musicals, la teca: el pastís de pastanaga que us explico avui és una mica diferent del pastís humit i especiat que es menja a Anglaterra i als EUA, té un sabor molt suau i queda molt i molt flonjo. A mi em va agradar molt. Vaig trobar la recepta en aquest web italià. Us hi animeu??
Ingredients
- 5 ous
- 250 g de farina
- 1 sobre de llevat
- 250 g de sucre avainillat (jo vaig fer servir sucre normal i les llavors de mitja beina de vainilla)
- 250 g pastanaga
- 100 g d'ametlla mòlta
- 80 g d'oli
- 80 g de llet
- ametlles a làmines per decorar
Preparació
Engeguem el fon a 180 graus perquè es vagi escalfant. Comencem el pastís triturant la pastanaga amb el minipímer, quan la tinguem ben triturada, hi afegim 50 g de sucre i seguim triturant una mica. Tot seguit hi afegim la llet i ho seguim batent fins aconseguir una crema.
A part, batem els ous amb els 200 g de sucre restants fins aconseguir una crema de color clar. Hi incorporem l'oli, l'ametla mòlta i la crema de pastanaga que hem fet anteriorment. Quan tinguem una massa homogènia, barregem el llevat amb la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc amb una espàtula.
Finalment, posem la massa al motllo, prèviament enfarinat, i la posem al forn amb l'escalfor de dalt i de baix a 180 graus durant mitja hora, aproximadament (comproveu que sigui cuit abans de treure'l del forn!).
A "merenar"!
11 comentaris:
Realment no se quin gust pot tenir un pastís de pastanaga, però té una pinta espectacular.
Només per això jo ja li donc un 7 i quan el provi ja pujaré la nota ;-)
Aviat algú haura de fer una cançó "Oda a la Divina". Cap voluntari ?
La veritat, Medu, és que el gust de la pastanaga gairebé ni es nota. L'important és que fa que la massa sigui més meloseta i li dóna un color molt bonic :)
"M'engrada" això de la cançó. sí sí :)
Ha costat, però finalment hem superat els encostipats... dues setmanes ben bones ha durat!
Aquesta coca t'ha quedat super esponjosa i m'imagino que la pastanaga la deu fer més sucosa... I amb l'ametlla... simplement deliciosa!
Jo el primer cop que vaig fer el pastís de pastanga em va sorprendre molt, ja que ningú va endevinar de que era!!! jajaja!! A més, queda molt humit i boníssim, oi???
Petunets,
Eva.
Boníssim, i teeeendre! com m'agraden aquests pans de pessic diferents!
el teu és maco perquè sí!
petons.
D'entrada sembla que la pastanaga i l'ametlla no s'adiguin gens... però segur que està boníssim!
Segur que és ben bo!
La textura que té i aquest color fan que en vulguis agafar un bon tall!
Una abraçada.
mmmm.... tinc un dubte: carrota crua o cuita?? :D
Gemma, és molt bo, aquest pastís, i sobretotmolt flonjo.
Eva, és que el gust de la pastanaga no es nota, però queda molt meloset.
Parella, sí que queda maco, i tant. I és mooolt flonjo.
Kelitxi, t'asseguro que el gust final és molt suau i que la pastanaga no es nota. Si a més, hi poses canyella i un pèl de nou moscada, ja és la pera!
Illeta, porova de fer-lo, ja m'ho diràs! ;)
Crua, Marymoon :)
Uuuuuu, jo el vull provar aquest! Sí, sí, sí, ja m'he imprès la recepta!
Mònica
Aquest estiu en una pastisseria de la costa en vaig comprar una ració i em va encantar.
La recepta m'anirà que ni pintada.
Bloc pa amb oli i xocolata
Publica un comentari a l'entrada