24 d’octubre 2008

Pastís de pastanaga i ametlla

Com estan els refredats? Sembla que ja han anat passant, oi? Perquè no ens torni a enganxar, podríem cantar tots junts aquesta fantàstica cançó de l'Estanislau Verdet, a veure si serveix per espantar el virus!




I després d'aquests bonics moments musicals, la teca: el pastís de pastanaga que us explico avui és una mica diferent del pastís humit i especiat que es menja a Anglaterra i als EUA, té un sabor molt suau i queda molt i molt flonjo. A mi em va agradar molt. Vaig trobar la recepta en aquest web italià. Us hi animeu??




Ingredients
  • 5 ous
  • 250 g de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 250 g de sucre avainillat (jo vaig fer servir sucre normal i les llavors de mitja beina de vainilla)
  • 250 g pastanaga
  • 100 g d'ametlla mòlta
  • 80 g d'oli
  • 80 g de llet
  • ametlles a làmines per decorar

Preparació


Engeguem el fon a 180 graus perquè es vagi escalfant. Comencem el pastís triturant la pastanaga amb el minipímer, quan la tinguem ben triturada, hi afegim 50 g de sucre i seguim triturant una mica. Tot seguit hi afegim la llet i ho seguim batent fins aconseguir una crema.

A part, batem els ous amb els 200 g de sucre restants fins aconseguir una crema de color clar. Hi incorporem l'oli, l'ametla mòlta i la crema de pastanaga que hem fet anteriorment. Quan tinguem una massa homogènia, barregem el llevat amb la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc amb una espàtula.

Finalment, posem la massa al motllo, prèviament enfarinat, i la posem al forn amb l'escalfor de dalt i de baix a 180 graus durant mitja hora, aproximadament (comproveu que sigui cuit abans de treure'l del forn!).


A "merenar"!


11 comentaris:

La Medu ha dit...

Realment no se quin gust pot tenir un pastís de pastanaga, però té una pinta espectacular.

Només per això jo ja li donc un 7 i quan el provi ja pujaré la nota ;-)

Aviat algú haura de fer una cançó "Oda a la Divina". Cap voluntari ?

la divina ha dit...

La veritat, Medu, és que el gust de la pastanaga gairebé ni es nota. L'important és que fa que la massa sigui més meloseta i li dóna un color molt bonic :)

"M'engrada" això de la cançó. sí sí :)

Gemma ha dit...

Ha costat, però finalment hem superat els encostipats... dues setmanes ben bones ha durat!
Aquesta coca t'ha quedat super esponjosa i m'imagino que la pastanaga la deu fer més sucosa... I amb l'ametlla... simplement deliciosa!

El cullerot Festuc ha dit...

Jo el primer cop que vaig fer el pastís de pastanga em va sorprendre molt, ja que ningú va endevinar de que era!!! jajaja!! A més, queda molt humit i boníssim, oi???
Petunets,
Eva.

La cuina vermella ha dit...

Boníssim, i teeeendre! com m'agraden aquests pans de pessic diferents!
el teu és maco perquè sí!
petons.

Anònim ha dit...

D'entrada sembla que la pastanaga i l'ametlla no s'adiguin gens... però segur que està boníssim!

illetapitita ha dit...

Segur que és ben bo!
La textura que té i aquest color fan que en vulguis agafar un bon tall!
Una abraçada.

MaryMoon ha dit...

mmmm.... tinc un dubte: carrota crua o cuita?? :D

la divina ha dit...

Gemma, és molt bo, aquest pastís, i sobretotmolt flonjo.
Eva, és que el gust de la pastanaga no es nota, però queda molt meloset.
Parella, sí que queda maco, i tant. I és mooolt flonjo.
Kelitxi, t'asseguro que el gust final és molt suau i que la pastanaga no es nota. Si a més, hi poses canyella i un pèl de nou moscada, ja és la pera!
Illeta, porova de fer-lo, ja m'ho diràs! ;)
Crua, Marymoon :)

Anònim ha dit...

Uuuuuu, jo el vull provar aquest! Sí, sí, sí, ja m'he imprès la recepta!

Mònica

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Aquest estiu en una pastisseria de la costa en vaig comprar una ració i em va encantar.
La recepta m'anirà que ni pintada.

Bloc pa amb oli i xocolata