Ep! Que encara que tornéssim de l'escapada al Pirineu d'Osca diumenge, ahir encara vam tenir forces per fer la mona! Bé, una mona una mica "sui generis", la veritat, perquè va ser força improvisada, amb quatre coses que teníem per casa, i ous i xocolata que vaig poder aconseguir a la granja del costat de casa. Però el resultat està força bé, trobo!
Per fer-la vaig seguir les instruccions de la Gemma de La cuina de casa. Només vaig canviar el farciment (no tenia melmelada i hi vaig posar colís de maduixa que tenia ja fet, així no em va caler posar-hi almívar perquè el colís ja és prou líquid) i la decoració (kiwis en comptes d'ametlla laminada).
La pena va ser que per decorar-la no tenia ni plomalls de colors ni, encara pitjor, pollets! Però vaja, amb els motlles de les galetes i una mica de xocolata encara vam poder fer alguna cosa mig decent... No ens va quedar gens "pasqual", però vaja, si us hi fixeu hi surt fins i tot en Nero, el nostre gat negre :P
Decoracions a part, però, aquesta recepta de la Gemma és perfecta, tant pel que fa al pa de pessic com a la crema d'ou de la cobertura. Moltes gràcies, Gemma!
Ingredients
Per al pa de pessic:
- 200 g de farina
- 6 ous (separarem rovell i clara)
- 200 g de sucre
- ratlladura de llimona
- un pessic de sal
- 3 ous
- sucre (el mateix pes dels ous)
- 15 g de Maizena
- 90 g d'aigua
Preparació
Comencem fent el pa de pessic: Engeguem el forn a 180 graus i deixem que es vagi escalfant. Tot seguit separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu, per un costat, i blanquegem el sucre amb els rovells, per l'altre. Tot amb la batedora de barilles. Tot seguit, unim els rovells i les clares, i, amb molt de compte, hi incorporem la farina a poc a poc, tamisant-la amb un colador. Hem de procurar que no baixa massa el volum de les clares. En acabat, aboquem la massa al motlle i la posem al forn, on s'estarà uns 40 minuts. Quan ja tenim el pa de pessic fet, el deixem refredar, el desemmotllem i el farcim amb el que vulguem.
Per fer la crema d'ou, batem lleugerament els ous (sencers) i els afegim l'aigua. Per una altra banda, barregem la farina amb el sucre. Colem els ous en un cassó i hi agreguem el sucre amb la farina. Posem la barreja a coure a foc suau, sense deixar de remenar, fins que la crema s'espesseixi i agafi la textura desitjada. Llavors l'estenem sobre una superfície freda perquè es refredi més ràpidament i no es faci malbé, i la reservem a la nevera fins al moment de decorar la mona.
Un cop estesa sobre el pa de pessic la podem cremar empolvorant-la amb una mica de sucre i amb l'ajuda d'una pala roent o d'un bufador de cuina. Jo ho vaig fer així i va quedar molt bé.
Ara només queda muntar la mona al nostre gust :)
Apa, l'any vinent ja ho sabeu: no teniu excusa per fer una bona mona casolana!
14 comentaris:
Hola Divina! Doncs crec que la teva Mona és la millor que he vist per la xarxa, l'originalitat, de la teva creació, les figures de xocolata feta amb els motllos de les galetes, el kiwi decoratiu, i farcida de coulís, és una creació genial.
Molts petons!!
Divina, per ser una Mona improvisada, us va quedar molt bé!! I a més, molt original!! I ben rebona que devia ser!! :)
Petons!
T'ha quedat genial, i per ser improvisada encara millor, ningú diria que es sui generis, je je je...
La crema de yema del Carlos Valencia es fantàstica, molt fàcil i queda molt bé, oi?
fa molt bona pinta! podem venir a merenar o ja us l'heu acabat? :-)
Gràcies, gràcies! La veritat és que al costat de les vostres, la meva fa una mica de riure, eh? Sembla un pastís d'aniversari, més que no pas una mona. De fet, l'única diferència entre una cosa i l'altra és precisament la decoració, oi?
L'any vinent no hi faltaran les plomes i els pollets, ho prometo!
Gemma, és veritat que la crema del Carlos Valencia és facilíssima de fer, no m'ho hauria pensat mai! Gràcies de nou!
Neskiña! No, no ens l'hem acabada, que va! Ara mateix n'acabo de picar un bocinet, però encara en queda!
Si vols venir a merenar, ja li diré al Nero que t'obri la porta :)
Mmmmmm que bona!!!!
Mmmmmmmmmm, txurri, que bo. Ai, ja salivo...
Mònica
Hola Divina!
Doncs crec que per no tenir els ingredients t'ha quedat una mona genial!
Una abraçada!
Maria, Mònica, era molt bona la mona, sí sí! Si el farciment hagués estat una mica més consistent hauria estat millor, però vaja..., molt bona igualment!
Fràcies, Illeta!!
que faràs pa de sant jordi, divina? :)
bona diada!
Doncs faré un biquini!!! :)) Que si no no em dóna temps d'anar a ramblejar una mica abans d'anar a pencar :)
uo! uo! que hi haurà recepta nova aviaaat? :)
Divina, actualitza!! Volem veure més cosetes bones!!
Publica un comentari a l'entrada