02 de juny 2008

Pa de pita

Aquest cap de setmana ha estat mogudet i fins avui no he pogut publicar res de nou. Però ja sóc aquí amb el pa de pita que vaig fer dissabte passat per acompanyar l'hummus eurovisiu.

Va quedar la mar de bé! Vaig fer servir una recepta que vaig trobar a Internet, mot ben explicada pas a pas i amb fotos del procediment. Em va agradar molt fer-la, és molt divertit veure com els pans s'inflen dins el forn. A més com que es couen en un moment és força ràpida de fer (tenint en compte que es tracta de fer pa). La repetiré segur, i us animo a provar-la, triomfareu!


Ingredients (per a 8 peces)
  • 250 ml d'aigua
  • 3 gots de farina normal
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta i mitja de sucre
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 1 culleradeta i mitja de llevat sec per a pa

Preparació

Si fem servir la màquina del pa, posarem tots els ingredients dins la cubeta en l'ordre següent: aigua, oli, farina, llevat, sucre i sal (procurant que la sal i el llevat quedin ben separats i no es toquin). Posem la màquina en marxa amb el programa de masses llevades i esperem que acabi.

Si ho fem a mà, haurem de fer un volcà amb la farina i anar afegint l'aigua al mig i incorporant la resta d'ingredients a poc a poc mentre amassem. Quan ja tinguem la massa llesta, la deixem reposar tapada am un drap fins que hagi doblat el volum (calculo que deu ser 1 hora).

Quan la massa ja hagi llevat, la treballem una mica sobre el marbre enfarinat i li donem forma de cilindre allargat. Si veiem que està molt humida (a mi em va passar), hi podem afegir més farina. Tallem la massa en vuit parts iguals i amb cada tros de massa en fem una bola i l'estirem amb el corró. Deixem reposar els panets tapats amb un drap durant uns 30 minuts i posem a escalfar el forn a uns 250 graus (amb l'escalfor de dalt i de baix).

Un cop passat aquest temps, ja podem coure les pites. Han d'estar al forn molt poca estona, 5 minutets. Veurem que de seguida es van inflant i es torren lleugerament. Hem d'anar amb compte que no quedin massa torrades perquè llavors es poden trencar quan les obrim.

Les deixem refredar i ja estan llestes per sucar a l'hummus o farcir-les amb el que vulguem!

21 comentaris:

La Medu ha dit...

Hola !

Molt bé la recepte, jo la fare aquesta setmana mateix. Però una cosa, la recepte no deixa de ser la mateixa per fer una pizza però hem més quantitat no ? Hi ha alguna diferència ?

la divina ha dit...

S'assemblen, però les quantitats són diferents i això fa que el resultat també sigui diferent. Aquest pa quan el poses al forn s'infla, i això fa que quedi "buit" per dins i que després el puguis farcir.
Suposo que si posessis la massa de la pizza al forn sense res a sobre, també s'inflaria una mica, però no pas tant.

neska polita ha dit...

sembla fàcil però entretingut, no? devia quedar molt bo, fa molt bona pintar (i segur que feien molt bona oloreta).

m'ho apunto, a veure com em sortirà a mi!

la divina ha dit...

Sí, és entretingut, però com diu la MEdu, si la pizza et surt bé, això no té més complicació. Ja m'explicaràs!

neska polita ha dit...

quina diferència hi ha entre el llevat sec i el llevat en pols?

dissabte tinc un sopar i potser ho provo, no ho sé. durant el dia vull anar a d'excursió amb les senyores de ioga i fer ioga a la muntanya. tot depèn del peu: si fa mal, descansaré i provaré de fer aquest pa de pita; si el tinc bé, me n'aniré a la muntanya i ja compraré un algo per al sopar.

estic desquiciada. :-S

la divina ha dit...

Desquiciada? Per què?
Per fer pa es pot utilitzar llevat fresc (el que es ven refrigerat en dauets) i llevat sec (que va en uns sobres i és com una mena de granulat. N'hi ha de la marca Maizena i Vahiné). Aquest llevat de pa sec no s'ha de de confondre amb el llevat en pols per a reposteria (del tipus Royal, vaja).
Per fer pa es pot utilitzar indistintament el llevat fresc i el sec, queda bé igual.

neska polita ha dit...

per la meva facilitat a fer-me tendinitis... :-(

acabo d'adonar-me que la pizza la vaig fer amb el llevat royal, no sabia que n'hi havia de més d'un tipus...! però va quedar bona igualment. ja en compraré per fer-ho bé la propera vegada.

la divina ha dit...

Ostres! Però llavors no devia pas llevar la massa, oi?
El llevat fresc jo el trobo normalment al Mercadona i al Bonpreu, és de la marca Levital i està a la zona de refrigerats. El llevat sec de la marca Maizena el trobo al Caprabo, al costat del Royal. Hi ha de dir "levadura para pan".
Per cada culleradeta de llevat sec jo hi poso uns 7 grams de llevat fresc.

neska polita ha dit...

tranqui, no ens vam intoxicar!

la divina ha dit...

Dona! Ja m'ho penso, ja! Només ho deia perquè amb el Royal no cal que deixis reposar la massa tantes hores, amb 30 minuts ja fas el fet. Segur que va quedar bona, la pizza, feia molt bona cara!

neska polita ha dit...

ah... era una pizza hiperllevada, doncs.

tí, estava molt bona! :-D

Gemma ha dit...

Ep! Jo he començat a descobrir això de fer-se el pa a casa (m'han deixat una panificadora) i és molt gratificant! M'agrada aquesta recepta del pa de pita... queda com els autètincs? Sembla increïble que s'infli i quedi buit per dins... Això ho haig de provar, haig d'aprofitar ara abans no torni la màquineta...

la divina ha dit...

Hola, Gemma!
A mi em va semblar que quedava força bé. Potser un pèl més salat que el pa de pita de la pastisseria àrab on el compro normalment. Però, vaja, això té fàcil solució.
Jo em vaig estar mirant com evolucionaven les pites dins el forn perquè tampoc no veia gaire clar que s'inflessin. Però sí sí, s'inflen i semblen ovnis! :P
A casa també estem mont contents de la màquina del pa. L'oloreta que surt del forn mentre es cou és una delícia!

neska polita ha dit...

per què es diu pa de pita, per cert?

la divina ha dit...

Segons la Wikipedia pita és com s'anomena aquesta mena de pa en grec modern. L'etimologia no està gaire clara, però podria venir de l'hebreu pat que vol dir 'pa'.
http://en.wikipedia.org/wiki/Pita
Les formes normalitzades pel Termcat en català són 'pa de pita' i 'pita'.

neska polita ha dit...

ah... :-)

la divina ha dit...

La Wikipedia sap coses :)

illetapitita ha dit...

Hola!
Fan molt bona pinta aquestes pites!
A casa ens agrada menjar pites de tan en tan, i no m'havia parat a pensar que podia fer-les jo!
Moltes gràcies per la idea, ja et diré com ha anat perquè segur que les faré!

El cullerot Festuc ha dit...

Quina bona pinta que fan aquestes pites!!!...A més, accepten qualsevol farciment!!!...M'apunto la recepta i tb la del hummus!!...Felicitats pel bloc!!
Eva.

la divina ha dit...

Illeta pitita, Eva. Benvingudes! Em fa molt contenta llegir cares noves (aix, ara no sé com dir-ho això :P). Ja m'explicareu com us queden les pites, eh? De vegades et figures que les coses són molt difícils i, en canvi, resulta que nomes era qüestió de posar-s'hi, oi? Endavant les atxes! :)

Gent jove pa tou ha dit...

Ostres, aquesta no la sabiem! La provarem ben aviat i amb el teu permís l'inclourem al nostre blog.