També voldria aprofitar l'ocasió per dir que no sé qui es va inventar aquest sistema de mesurar els ingredients amb el vaset de iogurt, però que em sembla una bellíssima persona. Se m'ha gastat la pila de la balança digital de la cuina i ahir, que vaig estar treballant i em va venir de gust cuinar alguna coseta dolça per distreure'm, gràcies al sistema del iogurt no em vaig quedar sense coca. La vida moderna ja les té, aquestes coses...
Ingredients
- 2 ous
- 1 iogurt natural (farem servir el vaset com a mesura)
- 1,5 vasets de sucre (blanc o de canya, com us agradi més)
- 1 vaset d'oli de girasol
- 3 vasets de farina (podem barrejar farina blanca amb farina integral)
- 1 sobre de llevat
- canyella en pols
- pell de llimona ratllada
Preparació
Separem els rovells d'ou de la clara. En un bol batem els rovells, el iogurt, el sucre i l'oli. Hi afegim també les aromes que haguem triat, en aquest cas jo proposo pell de llimona ratllada i un polsim generós de canyella. A part, batem les clares a punt de neu i les afegim a poc a poc a la barreja anterior. (He de dir, però que si us fa mandra batre les clares a part, podeu passar tranquil·lament d'això i posar-hi els ous sencers, la coca quedarà bona igualment.)
Tot seguit, barregem el llevat a la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc procurant que no quedin grumolls.
Aboquem la barreja en un motlle que haurem enfarinat prèviament perquè la coca no s'enganxi, i el posarem al forn preescalfat a 180º durant uns 45 minuts, aproximadament. Sabrem que la coca ja està cuita quan punxant-la amb un ganivet, aquest surti net. Deixem refredar la coca i ja la podem desemmotllar.
Un consell: Hi ha qui fa servir iogurts de sabors per aromatitzar la coca. Jo, però, us recomano fer servir aromes naturals. Hi podem afegir tot el que ens passi pel cap (pell de llimona, pell de taronja, canyella, vainilla, coco ratllat, anís...) i també queda fantàstica amb trossets de fruita dins (a mi m'agrada molt amb poma, per exemple) o perletes de xocolata. Imaginació al poder!
Us animo a que recupereu aquesta recepta. A l'hora d'esmorzar, és una manera ben sana i dolça de començar el dia. :)
28 comentaris:
Tens tota la raó! A vegades, aquestes receptes de la mare són les més efectives... i com que representa que tothom ja les coneix, no les publiquem mai :(
Hem de reivindicar totes auqestes receptes!
La coca de iogurt és un dels millors esmorzars del món :)
Digues que sí, Gemma. Visca la coca de iogurt i les receptes de la mama! :)
La veritat és que la faig molt sovint, precisament perquè ens agrada molt per esmorzar. Un tall de coca amb força canyella, una bona tassa de te... Bon dia!
Ui, sí! Què bona! I és cert que hi ha moltes variants. Pels aniversaris dels petitons sempre es fan. Jo, al meu príncep blau li he fet normal, amb boletes de xocolata per dintre, amb poma dins la massa... Sempre està boníssima. Quina gana que m'està venint! ;)
A mi me la va ensenyar la meva tieta: en lloc de iogur natural hi posava iogur de llimona, i en lloc d'oli de girasol, n'hi posava d'oliva i crec que més d'un got... direm que és la variant andalusa de la coca... ah! i ametlletes per sobre!!
Hola Alícia! I ben content que deu estar el Jordiet quan li fas coqueta bona, eh? Que guapo que és!
Oh, Marymoon, amb ametlles per sobre... mmmm! I segur que l'oli d'oliva li dóna un toc especial :)
divina cuinera (o cuinera divina)!el teu blog és la perdició, nena! que bo, que bo tot... que te puc enllaçar i així tinc via directa? :)
Que bé que t'agradi, Pati! :) I tant que em pots enllaçar! Si vols, jo també t'enllaço aquí.
bé, el meu contingut és més... dispers. però avanti, i tant! ;)
No passa res! En tinc uns quants, d'enllaços a blocs personals. Gràcies!
divina, una consulta (no relacionada amb aquesta recepta): on puc comprar pasta fil·lo?
Mira, ara m'has pillat, perquè no en tinc ni idea. A més, em ronda pel cap de provar de fer baclaua un dia d'aquests i la cosa és que no em ve al cap on puc anar a buscar-la. Sé que hi ha gent que l'ha trobada al Corte Inglés, però suposo que no caldrà anar tant lluny... Si en trobes ja m'ho xivaràs! :)
jo també tinc una consulta (la meva és de pizza), i la faig aquí, si no et fa res.
si avui faig la massa i la vull congelar perquè la pizza la menjaré dissabte a la nit, passa res si es passa la nit fermentant i la congelo demà a primera hora? és que fins a quarts de deu no m'hi puc posar, i la idea de mantenir-me desperta fins a quarts d'una m'horroritza... ;-)
Ui, a veure... No la pots deixar tota la nit fermentant a temperatura ambient perquè al final et quedaria un alien. El que pots fer, però, és deixar-la fermentar dins la nevera.En diuen "fermentació retardada". La fermentació en fred és més lenta i, per tant, si la deixes tota la nit no arriba a fer-se malbé. Després ja la congeles. Jo no ho he fet mai així, eh? Però crec que t'anirà bé. Com a mínim, per fer pa funciona ;)
gràcies, divina! ja t'informaré si localitzo "the place". és que m'havia semblat veure-la en alguna de les teues receptes...
bon dia!
m'encanta la secció de consultori gastronòmic de la divina! :-)
merci, faré això de retardar la fermentació, tot i que la idea de crear un alien també em mola.
marta, quanta estona tarda la massa a descongelar-se? aprox.
Jo la trauria una hora abans, per evitar que al centre quedi encara tiesa.
merci, guapa!
al final ahir la cosa va fermentar a temperatura ambient i ara ja descansa al congelador, com el disney (perdó). és que vaig tenir el javi a sopar, i va estar representant escenes de l'obra de teatre que fa aquest any per fer temps. :-)
bon dia!
Molt bé!
Per llepar-se els dits. Felicitats Divina !
Meduuu! Holaaa! Has quedat molt guapa a la foto, eh? Que bé que t'agradi el bloc :) Ah! I digues a aquell parell que viuen amb tu, que algun dia han de venir a dinar a casa! Ja buscarem una data.
Petonets!
És boníssima! Jo faig servir oli d'oliva, sempre, mira... I si canvies una mesura de farina per una mesura de cacau en pols negre de la valor, mmmmmmmmmm, surt una coca de xocolata bonísssssssima!
Mònica
Coca de xocolataaa, mmm!!! :)
Benvolguda:
Ens agradaria tindret entre els nostres arxius del nostre bloc de receptes en català, si més no et demanen el consentiment per afeigir les teves receptes.
Maica-lluis
http://receptesmaica.wordpress.com/
info@receptesmaica.com
Gràcies per publicar la teva recepta. La sol.lució de substituir el iogurt de llimona per la pela m'ha agradat molt. No m'acabava de convencer això de dependre d'un producte industrial per fer una coca casolana... Encara la tinc al forn, A veure com em surt!
O.o aquesta coca recordu que me la feia la meva iaia amb els ioguts del got de vidre, quins records!!me l'apunto i a provar-la, aviam si em queda la meitat de bona que la de la iaia. No sé perqué però aquelles coques sempre teniem quelcom especial. :D
jo sempre la he fet amb 4 o 5 ous i són 2 pots de sucre.la meva avia també m'he la va ensenyar aixi,amb el mateix pot de iogurt ficar el oli i el sucre
Moltes gràcies per compartir cosetes bones! Ja fa 4 anys que es publicà la recepta però l'acabe de trobar. Ara mateix tinc la coca al forn!
Publica un comentari a l'entrada