A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!
Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.
Ingredients
Per a la pasta brisa:
- 200 gr de farina
- 100 gr de mantega
- 1 ou
- una punteta de sal
- 150 gr de bacó
- 200 gr de formatge emmental ratllat
- 1 ampolleta de crema de llet
- 4 ous sencers
- perbre i sal
Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.
Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!
Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P
8 comentaris:
Estimada quina pinta més suculenta té aquesta quiche! dona les gràcies, de part nostre, a la teva amiga per haver compartit la recepta amb tu.
Petonets.
nyam nyam nyam... quina bona piiiintaaaaaa.....
cony, quin bé de déu! (quan tingui temps, provaré això d'amassar)
ai, i perdó per la paraulota, que aquí sou molt "polite" totes... però la foto s'ho mereix!
Hola a tothom! Gràcies, gràcies! Quan pugui hi posaré una foto d'un tall perquè es vegi com queda de dins. :)
Pati, perdonada!
Mmm! M'encanten les quiches, et permeten fer anar la imaginació i farcir-les amb mil varietats... A més, són genials per a un sopar informal amb amics, són bones tan fredes com calentes, i l'endemà encara són més bones!
Estic d'acord amb tu que la pasta brisa és més bons si la fas a casa...
T'ha quedat amb una pinta divina! ;)
Per cert, ja ho crec que t'has de compra el llibre Cuinar és senzill, precisament la primera recepta de quiche que vaig fer la vaig treure d'allà!
Jo en vull un tall!
Fa una pinta tan bona aquesta quiche que és difícil resistir-se.
El que diu la Gemma és ben cert, tenen un munt de possibilitats!
Uaaaaalaaaa, txurri, quina bona pinta! Has superat l'original! A mi em queda primeta, primeta.
Jo, des que vaig descobrir la pasta brisa fresca, que últimament passo bastant de fer jo la pasta, la veritat, tot i que surt més bona.
Les últimes vegades també he innovat i he provat de fer-la de verduretes (amb carbassó, xampinyons i ceba fregidets, en comptes de bacó). Bonísssssssima també!
I sí, txurri, seguim igual o més estupendes, la veritat sigui dita! :)))
Mònica
Visca la quiche! Haha! La veritat és que és un gran invent, sí senyores :)
Mònica, jo crec que a tu et queda més fineta perquè el teu motllo té un diàmetre més gran que el meu. Tot i així, va a dies, eh? Aquesta de la foto, la veritat és que em va quedar motl bé, sí sí :)
Publica un comentari a l'entrada