Lluç amb salsa de taronja

Entre una cosa i l'altra se'm va passar... EL PRIMER ANIVERSARI del Cosetes Bones! Ostres, quina badada!

Moltes gràcies a totes i tots els que passeu per aquí de tant en tant per saludar i deixar un comentari i, molt especialment, a totes i tots aquells blocaires que compartiu la vostra saviesa culinària amb qui, com jo, ens anem endinsant en el fantàstic món de les olles i les cassoles. Una abraçada!

Malauradament no he tingut temps d'assajar cap pastís nou per celebrar aquest aniversari, però us deixo una recepta de peix molt senzilla i que fa festa. La vaig veure un dia al programa de l'Arguiñano i vaig pensar que l'havia de provar. Al final, la va cuinar el Davide per fer-me una sorpresa, i li va quedar boníiiissima! (He de dir que la foto no li fa gens de justícia!)


Ingredients (per a 2 persones)

• 2 lloms de lluç (demaneu a la peixatera que us els netegi, però us hi deixi la pell)
• el suc d'una taronja
• 1 taronja tallada a grills
  
• el suc d'1 llimona1 dent d'all
• 1 culleradeta de farina de blat de moro
• 1 gotet d'aigua freda
  
• oli d'oliva
• sal
• pebre negre
• safrà (brins)
  
• 1 pebrot vermell o verd (per acompanyar, opcional)

Preparació

Comencem daurant els dents d'all pelats amb una mica d'oli en una cassola. Quan els alls hagin començat a deixar aroma, daurem també el peix, salpebrat, en el mateix oli. Un cop ja tinguem el peix dauradet, el retirem i afegim a la cassola el suc de taronja, el suc de llimona i el safrà. Deixem que la salsa redueixi durant uns 8 minuts i li acabem de donar la textura desitjada amb una culleradeta de farina de blat de moro que haurem desfet en un gotet d'aigua freda. Remenem bé.

Quan tinguem la salsa llesta, hi incorporarem el peix i el deixarem que faci xup-xup un parell o tres de minuts. Per rematar el plat, tallem la taronja que ens queda en grills (nets, sense pell) i els afegim a la cassola mentre el peix s'acaba de coure. Per acompanyar, podem fregir un pebrot tallat a tires i servir-lo com a decoració del plat.

Farinata

Quina peneta, tenir el bloc tan caducat! Però em sembla que a partir d'ara aquesta serà la freqüència d'actualització habitual. Què hi farem! L'important és no deixar de gaudir amb la cuina i compartir-ho amb qui vulgui passar per aquí de tant en tant.

Avui us deixo la recepta de farinata que ens va donar la meva cunyada, la Roberta, l'últim cop que vam visitar Itàlia (grazie Roby!!). La farinata és típica de la Ligúria i el Baix Piemont, es tracta d'una massa de farina de cigró cuita al forn, que es menja com a aperitiu, acompanyament o, simplement, per berenar pel carrer, com qui menja un tros de pizza. :)




Ingredients

• 200 gr de farina de cigró
• 600 gr d'aigua
• 2 culleradetes de sal
• 1/4 got d'oli d'oliva
• un polsim de romaní o farigola (opcional)

Preparació

Comencem barrejant la farina, l'aigua i la sal en un bol amb l'ajuda de la batedora elèctrica. Ja veureu que queda una massa molt líquida. Un cop estigui tot ben barrejat, ho deixem reposar durant un mínim de 3 hores tapat amb un drap. Passat el temps de repòs, preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i ens preparem per enfornar la farinata.

En una safata de forn grossa (d'uns 40 x 40 cm) escampem l'oli, que cobreixi tota la superfície, i aboquem la massa que hem deixat reposar. Ha de quedar una capa de massa fina. Ho barregem tot amb una cullera o un pinzell de silicona (a la safata mateix) i, si volem, ho empolvorem amb les herbes aromàtiques que haguem triat. Finalment, ho posem a coure durant més o menys 1 hora, fins que veiem que la superfície de la farinata està ben torrada.

Bon profit!!

Espirals de canyella

L'últim cop que vam anar a l'Ikea en vam sortir sense comprar res. Tot un rècord! Això sí, a la botiga de menjar ja vam picar: una bossa de patates i una d'espirals de canyella.

Les espirals les vaig comprar amb l'esperança que fossin una miiica semblants a les que vam menjar a Estocolm l'hivern passat, però em vaig endur un "xasco", no hi tenien res a veure! Així que vaig decidir que me les faria jo amb l'ajuda inestimable de la meva maquineta de fer pa, a partir de la recepta "Bollos de canela y albaricoque" del llibre El pan hecho en casa.



Ingredients

• 225 ml de llet tèbia
• 1 ou batut
• 500 g de farina de força
• 1/2 culleradeta de cafè de sal
• 85 g de sucre
• 55 g de mantega pomada
• 1 culleradeta de cafè de llevat de pa sec

Per al farcit

• una mica de mantega fosa
• sucre morè
• canyella mòlta

Per decorar

• 1 ou batut

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina del pa els ingredients per fer la massa en l'ordre següent: llet, ou batut, farina, sal, sucre, mantega i llevat. Hem de procurar que la sal i el llevat no es toquin. Posem la maquina en marxa amb el programa de massa llevada i esperem que acabi.

Quan ja tenim la massa feta, l'estenem en forma de rectangle (més o menys) sobre una superfície enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Llavors l'untem amb mantega fosa i l'empolvorem tota de sucre i canyella (amb alegria, que n'hi hagi), deixant un marge d'1 cm en un extrem. Tot seguit, enrotllem la massa des de l'extrem que no té el cm de marge fins al que sí que el té, procurant que quedi apretadeta, i tallem amb compte el rotlle en porcions no massa amples. Col·loquem les espirals sobre una safata amb paper de forn i les tapem amb un drap per deixar-les llevar encara una estona. Mentrestant, preescalfem el forn a 200 graus.

Quan veiem que els espirals han doblat el volum, les pintem amb ou batut i les fiquem al forn durant uns 15-20 minuts. Un cop daurades, les treiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa. Quin perfum de canyella per tot el pis!

Nota de pífia: Com que el Davide no és gens canelòfil (no com jo, que la canyella em flipa), vaig intentar fer-ne unes quantes amb melmelada, però van quedar fatal! Eren bones, però no tenien gaire presència perquè amb la melmelada es feia força difícil enrotllar la massa. Queda dit, per si algú vol perfeccionar la tècnica. De totes formes, aquestes espirals es poden farcir de mil coses: fruits secs, xocolata...