Avui us deixo la recepta de farinata que ens va donar la meva cunyada, la Roberta, l'últim cop que vam visitar Itàlia (grazie Roby!!). La farinata és típica de la Ligúria i el Baix Piemont, es tracta d'una massa de farina de cigró cuita al forn, que es menja com a aperitiu, acompanyament o, simplement, per berenar pel carrer, com qui menja un tros de pizza. :)
Ingredients
- 200 gr de farina de cigró
- 600 gr d'aigua
- 2 culleradetes de sal
- 1/4 got d'oli d'oliva
- un polsim de romaní o farigola (opcional)
Preparació
Comencem barrejant la farina, l'aigua i la sal en un bol amb l'ajuda de la batedora elèctrica. Ja veureu que queda una massa molt líquida. Un cop estigui tot ben barrejat, ho deixem reposar durant un mínim de 3 hores tapat amb un drap. Passat el temps de repòs, preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i ens preparem per enfornar la farinata.
En una safata de forn grossa (d'uns 40 x 40 cm) escampem l'oli, que cobreixi tota la superfície, i aboquem la massa que hem deixat reposar. Ha de quedar una capa de massa fina. Ho barregem tot amb una cullera o un pinzell de silicona (a la safata mateix) i, si volem, ho empolvorem amb les herbes aromàtiques que haguem triat. Finalment, ho posem a coure durant més o menys 1 hora, fins que veiem que la superfície de la farinata està ben torrada.
Bon profit!!
10 comentaris:
Divina, tu tranquila... tots passem per moments de més ocupació i per tant menys dedicació al blog. Però mentre vagis publicant de tant en tant, t'aniré seguint! ;)
Aquesta recepta és molt original i no la coneixia! I la farina de cigró m'encanta... així que aquesta farinata crec que m'agradaria, i molt! Anotada!
Petons!
Tots tenim èpoques més plenes de feina que no ens deixen actualitzar tan sovint el blog, però no et preocupis que nosaltres seguirem passant per aquí ;)
I si és per veure receptes tan orignials com aquesta, serà genial igualment! No havia sentit a parlar mai de les farinates, deu quedar cruixent i deliciosa per menjar com aquí fem amb les xips...
Actualització! Actualització! Què bona aquesta farinata!!! Menjar pel carrer, tan típic italià :)
Mmmmmmm!!!
Gràcies, pels ànims, noies!
Mercè, la veritat és que la farinata és molt poc coneguda fora d'Itàlia. Si t'agrada la farina de cigró, prova de fer-la, segur que t'agradarà!
Gemma, al final queda com una mena de base de pizza fineta, però amb la capa de sobre cruixent i la resta toveta. És molt bona, però omple un munt! Força més que les xips :)
Marymoon, això de menjar pel carrer a mi també em fa molta gràcia. Al Davide li fa molta il·lusió, quan som allà, agafar un tros de pizza, de farinata o de focaccia i berenar mentre fem un tomb :) Jo, però, prefereixo practicar aquest esport amb un bon gelat! :))
Tu no t'amoïnis, que aquí estem, esperant les teves fantàstiques receptes. Aquesta m'agrada especialment, i per berenar tot un luxe.
Nosaltres seuirem passant per aquí, tots tenim èpoques més atapaides.
Has fet una recepta molt original, no l'havia vist mai!
Ui, que bo, no?
Mònica
No havia escoltat mai aquesta recepta i he de dir que m´ha abellit molt després de llegir la teva explicació...cau qualsevol dia...petonets
Hola, a mi no em coneixeu, bé la Maria sí, Fan num 1 de la Genciana!! Jo hi canto de contralt.
I tinc una pregunta: on es pot trobar la farina de cigró, voldira fer la recepta que té una bona pinta!!!!! Gràcies.
Hola, Isabel. Encantada!
Doncs nosaltres comprem les farines a una botiga que hi ha al passeig Picasso que es diu Jaume Renobell: http://www.jrenobell.es/. A la web trobaràs l'adreça exacta i l'horari.
Bona farinata!!
Publica un comentari a l'entrada