Frescots de maduixa

Quina calor! Segurament dissabte no era el millor dia per fer un sopar amb la colla al nostre minimenjador. Però, vaja, la bona companyia va fer que la calorada fos molt més suportable. :)

Últimament li estic traient molt de suc als llibres de la Mireia Carbó, no em cansaré mai de recomanar-los a tothom. En aquest sopar vaig fer servir dues receptes seves i les dues van ser un èxit. Una va ser un flam d'espàrrecs i salmó fumat, que encara no penjaré, tot i que era boníssim, perquè en desemmotllar-lo va patir un petit accident i no va quedar amb gaire bona presència; l'altra van ser uns pastissets de maduixes naturals que jo he rebatejat com a "frescots de maduixa" en honor als convidats ;)


Ingredients (per a 10 persones, aprox.)

• 1/2 kg de maduixes
• 150 g de sucre
• 1 llimona
• 5 fulls de gelatina neutra
• 200 ml de nata per muntar (35% de matèria grassa)

Preparació

Comencem rentant i netejant les maduixes. Després les triturem juntament amb el sucre i el suc de la llimona.

A continuació, posem els fulls de gelatina en remull amb aigua freda durant uns minuts fins que s'estovin. Mentrestant batem la nata amb les varetes de la batedora elèctrica, sense arribar a muntar-la del tot, i la reservem a la nevera.

Un cop estovats els fulls de gelatina, escalfem una petita part del puré de maduixes (que no bulli), hi desfem els fulls de gelatina i ho incorporem al puré. Tot seguit, hi anem incorporant també la nata a poc a poc, sense que perdi consistència.

Repartim la crema en copes o en un motlle de pastís (dels d'aro) i la deixem refredat a la nevera com a mínim un parell d'horetes. Abans de servir, només cal decorar els pastissets amb salseta de maduixa, nata muntada, gelat..., el que més us agradi!

En el meu cas, com que vaig fer servir uns motlles de silicona tipus flam, els vaig posar al congelador perquè fos fàcil desemmotllar-los i els vaig treure uns moments abans de servir perquè no estiguessin massa durs. I la vaig encertar! Els pastissets mig gelats van agradar molt a tothom. Van resultar unes postres ben... frescotes.

Bon profit!

Gaspatxo de síndria

Com diria aquell, ja la tornem a tenir aquí!! ;)

Com passa el temps! Amb l'última recepta celebràvem l'arribada de la primavera, i ara ja passem a celebrar que aviat arribarà l'estiu. Un cop superat el període d'aptació a la feina nova i als nous horaris, i superada també l'astènia primaveral que cada any em deixa feta una coca, ja tocava recepta nova, oi? Aquí la teniu: un gaspatxo ben refrescant.

L'última síndria que vam comprar no va sortir tan dolça com esperàvem i vaig pensar que era una bona oportunitat de provar aquesta recepta de gaspatxo de síndria que fa temps que tenia a la llista de pendents. L'he extreta del llibre La cuina et dóna joc de la Mireia Carbó, un llibre fantàstic, ple de simpatia i bones idees, com tots els de la Carbó (mama te'l tornaré aviat, de "viritat"! :P).




Ingredients

• 1/2 síndria (millor sense llavors)
  
• 4 tomàquets madurs
• 1 ceba tendra
• 1/2 pebrot vermell
• oli
• vinagre
• sal

Preparació

Pelem els tomàquets, la ceba i els pebrots i procurem treure'n totes les llavors. Fem les verdures a trocets i les triturem amb la batedora elèctrica. Tot seguit tallem a dauets la síndria i, en el cas que tingui llavors, les hi treiem. S'ha de tenir paciència!
Afegim la síndria al gaspatxo i ho triturem tot plegat. Si veiem que ens han quedat trocets de llavor o de pell de pebrot o tomàquet, podem passar-lo per un colador perquè ens quedi més fi i fàcil de digerir.
En acabat, l'amanim amb l'oli, la sal i el vinagre al nostre gust i el deixem refredar a la nevera.

Ben fresquet és un gaspatxo molt suau i original. :)

Mona de Pasqua

Ep! Que encara que tornéssim de l'escapada al Pirineu d'Osca diumenge, ahir encara vam tenir forces per fer la mona! Bé, una mona una mica "sui generis", la veritat, perquè va ser força improvisada, amb quatre coses que teníem per casa, i ous i xocolata que vaig poder aconseguir a la granja del costat de casa. Però el resultat està força bé, trobo!


Per fer-la vaig seguir les instruccions de la Gemma de La cuina de casa. Només vaig canviar el farciment (no tenia melmelada i hi vaig posar colís de maduixa que tenia ja fet, així no em va caler posar-hi almívar perquè el colís ja és prou líquid) i la decoració (kiwis en comptes d'ametlla laminada).
La pena va ser que per decorar-la no tenia ni plomalls de colors ni, encara pitjor, pollets! Però vaja, amb els motlles de les galetes i una mica de xocolata encara vam poder fer alguna cosa mig decent... No ens va quedar gens "pasqual", però vaja, si us hi fixeu hi surt fins i tot en Nero, el nostre gat negre :P

Decoracions a part, però, aquesta recepta de la Gemma és perfecta, tant pel que fa al pa de pessic com a la crema d'ou de la cobertura. Moltes gràcies, Gemma!

Ingredients

Per al pa de pessic:

• 200 g de farina
• 6 ous (separarem rovell i clara)
• 200 g de sucre
• ratlladura de llimona
  
• un pessic de sal
  

Per a la crema:

• 3 ous
• sucre (el mateix pes dels ous)
• 15 g de Maizena
• 90 g d'aigua

Preparació

Comencem fent el pa de pessic: Engeguem el forn a 180 graus i deixem que es vagi escalfant. Tot seguit separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu, per un costat, i blanquegem el sucre amb els rovells, per l'altre. Tot amb la batedora de barilles. Tot seguit, unim els rovells i les clares, i, amb molt de compte, hi incorporem la farina a poc a poc, tamisant-la amb un colador. Hem de procurar que no baixa massa el volum de les clares. En acabat, aboquem la massa al motlle i la posem al forn, on s'estarà uns 40 minuts. Quan ja tenim el pa de pessic fet, el deixem refredar, el desemmotllem i el farcim amb el que vulguem.

Per fer la crema d'ou, batem lleugerament els ous (sencers) i els afegim l'aigua. Per una altra banda, barregem la farina amb el sucre. Colem els ous en un cassó i hi agreguem el sucre amb la farina. Posem la barreja a coure a foc suau, sense deixar de remenar, fins que la crema s'espesseixi i agafi la textura desitjada. Llavors l'estenem sobre una superfície freda perquè es refredi més ràpidament i no es faci malbé, i la reservem a la nevera fins al moment de decorar la mona.
Un cop estesa sobre el pa de pessic la podem cremar empolvorant-la amb una mica de sucre i amb l'ajuda d'una pala roent o d'un bufador de cuina. Jo ho vaig fer així i va quedar molt bé.

Ara només queda muntar la mona al nostre gust :)

Apa, l'any vinent ja ho sabeu: no teniu excusa per fer una bona mona casolana!