Dissabte vam celebrar els trenta de la Laura en un restaurant navarrès de Gràcia. Va ser una celebració molt divertida, en bona companyia i amb molta teca. Una de les sorpreses que teníem preparades per a l'homenatjada van ser dos pastissos "xocolatosos" que vam fer en Javi i jo, perquè la Laura pogués bufar espelmes, com cal.
En el meu cas el pastís va ser una Sachertorte que ja feia temps que tenia ganes de provar. Amb els consells de la Marta i la recepta del bloc Cuina amb compte, va quedar un pastís per llepar-se'n els dits. És força entretingut de fer perquè té diferents "fases", però l'esforç val molt la pena!
Ingredients
Per al pa de pessic:
- 100 g de xocolata amb el 70% de cacau
- 60 g de farina
- 80 g de sucre
- 4 ous
- 25 g de mantega
- 1 sobre de llevat de rebosteria
Per al farcit:
- unes cullerades de melmelada al gust (la meva preferida: la d'albercoc)
- un rajolí de rom negre o d'un altre licor
- un raig d'aigua
- 50 g de sucre
- 100 g de xocolata de cobertura
- 50 ml de nata líquida per muntar
- 50 g de mantega
Preparació
Primer de tot preparem el pa de pessic. Desfem la xocolata amb la mantega, remenant-ho bé per homogeneïtzar-ho, i ho deixem refredar. En un bol a part batem els rovells dels 4 ous amb la meitat del sucre i hi incorporem la xocolata desfeta. Tot seguit barregem la farina i el llevat i l'anem afegint a la massa tot tamisant-la amb un colador o un tamisador. Per acabar, en un altre recipient muntem les clares a punt de neu amb la meitat del sucre que queda i ho barregem amb la massa anterior amb molt de compte. Ja ho pdem posar a coure al forn a 180 graus durant uns 30 minuts. Comprovarem que el pa de pessic és cuit punxant-lo amb un escuradents.
Mentre el pa de pessic es refreda, passem a preparar l'almívar per banyar-lo. Posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i un rajolí de licor. Ho deixem bullir una estona fins que veiem que hagi agafat una mica de cos. Quan ja tinguem l'almívar a punt, el deixem refredar una estoneta.
Per farcir el pastís, l'obrim, banyem les dues meitats amb almívar, escampem la melmelada per una de les meitats (millor si passeu la melmelada per la batedora una mica, per afinar-la) i el tanquem.
Ara només queda fer la cobertura: posem al foc un cassó amb la nata líquida i esperem que bulli, llavors abaixem el foc hi tirem la xocolata a trocets i la mantega. Ho remenem bé i cobrim el pastís.
Deixem refredar el pastís 2 o 3 hores a la nevera perquè la xocolata s'endureixi i "voilà"! Quedareu la mar de bé!
Nota de fan: Dedico aquest post a la Marta, l'única persona del món mundial capaç de fer 10 Sacher en un dia. Una reverència, Martona!! ;)
11 comentaris:
Jo vaig ser una de les afortunades que van tenir l'immens privilegi de tastar el pastís i declaro que estava senzillament deliciós!
Et va quedar un pastís digne d'uns 30 anys! Els 30 s'han de celebrar molt bé, eh? Tot i que a la foto li falta el zero ;)
Dius que fa 10 Sacher en un dia????? Impressionant!
oh!!! és que el zero estava al pastís del jaja!!!
jo certifico que era molt i molt bo, tan, que no en va quedar per al samurai, pobret. li hauria agradat molt a ell també. :-)
moltes gràcies, divina!!
Gràcies, gràcies, noies. Jo també vaig estar contenta amb el resultat, i que arribés sencer al restaurant!
Per cert, si algú sap d'alguna botiga on venguin capses d'aquelles que es munten per transportar pastissos que m'ho digui, sisplau!
Gemma, sí, la meva amiga Marta va fer 10 Sacher en un dia per celebrar el casament del seu germà. Una màquina pastissera!
Divineta, ves a indrustrial bolsera, allà n'hi hauran segur!
fantàstic pastís, deliciós!
Martooona... moltes gràcies per la dedicatòria... i no m'idealitzeu, eh, que això de fer 10 Sacher en un dia va ser una cosa excepcional i que segurament no tornaré a repetir mai més. El casament d'en Jordi i l'Anna s'ho valia! ;)
La Marta dels Sacher
Divina, amb aquesta recepta t'has superat.
Per molt anys Laura!, pels trenta.
Avui no tinc puntuació per destacar l'esforç que has fet Divina...tot i que la recompensa de menjar aquest bombó gegant devia ser gran.
És veritat, parella, no hi havia pensat. Avui crec que passaré per allà a la vora, ho miraré.
Medu, el pastís va quedar molt bo, la veritat, és una recepta fantàstica. A la Medu júnior li'n faré tot els que vulgui!!! ;P
Ai, Marta, és que després de veure com d'entretingut era fer-lo, vaig flipar encara més amb tu. Però ja s'entén que l'ocasió bé s'ho valia :) Un petonet!
hola, medu!
gràcies! :-) la medu júnior s'ho passarà pipa quan vagi a dinar/merenar/sopar a cals tiets (exploteu aquesta possibilitat, eh! :-P)
Aquest és un bon pastís de celebració dels 30 anys!
Tens l'èxit assegurat!
Petó!
Publica un comentari a l'entrada