Coca de iogurt

I algú dirà: "Apa, nena! Si això ja ho sap fer tothom!". Doncs jo crec que ningú no neix ensenyat, oi? A més, aquesta mena de receptes tan populars sempre tenen moltíssimes versions diferents, i he pensat que estaria bé que tothom expliqués la seva manera de fer-la. Sempre s'aprenen coses noves! :)

També voldria aprofitar l'ocasió per dir que no sé qui es va inventar aquest sistema de mesurar els ingredients amb el vaset de iogurt, però que em sembla una bellíssima persona. Se m'ha gastat la pila de la balança digital de la cuina i ahir, que vaig estar treballant i em va venir de gust cuinar alguna coseta dolça per distreure'm, gràcies al sistema del iogurt no em vaig quedar sense coca. La vida moderna ja les té, aquestes coses...



Ingredients

• 2 ous
• 1 iogurt natural (farem servir el vaset com a mesura)
• 1,5 vasets de sucre (blanc o de canya, com us agradi més)
  
• 1 vaset d'oli de girasol
  
• 3 vasets de farina (podem barrejar farina blanca amb farina integral)
  
• 1 sobre de llevat
• canyella en pols
• pell de llimona ratllada
  

Preparació

Separem els rovells d'ou de la clara. En un bol batem els rovells, el iogurt, el sucre i l'oli. Hi afegim també les aromes que haguem triat, en aquest cas jo proposo pell de llimona ratllada i un polsim generós de canyella. A part, batem les clares a punt de neu i les afegim a poc a poc a la barreja anterior. (He de dir, però que si us fa mandra batre les clares a part, podeu passar tranquil·lament d'això i posar-hi els ous sencers, la coca quedarà bona igualment.)

Tot seguit, barregem el llevat a la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc procurant que no quedin grumolls.

Aboquem la barreja en un motlle que haurem enfarinat prèviament perquè la coca no s'enganxi, i el posarem al forn preescalfat a 180º durant uns 45 minuts, aproximadament. Sabrem que la coca ja està cuita quan punxant-la amb un ganivet, aquest surti net. Deixem refredar la coca i ja la podem desemmotllar.

Un consell: Hi ha qui fa servir iogurts de sabors per aromatitzar la coca. Jo, però, us recomano fer servir aromes naturals. Hi podem afegir tot el que ens passi pel cap (pell de llimona, pell de taronja, canyella, vainilla, coco ratllat, anís...) i també queda fantàstica amb trossets de fruita dins (a mi m'agrada molt amb poma, per exemple) o perletes de xocolata. Imaginació al poder!

Us animo a que recupereu aquesta recepta. A l'hora d'esmorzar, és una manera ben sana i dolça de començar el dia. :)

Coulant de xocolata

M'he adonat que feia un munt de posts que no penjava una recepta dolça. No em reconec! No pot ser, així que avui, per fi, us tempto amb un fantàstic coulant de xocolata, recepta imprescindible per a qualsevol xocoaddicte, com ara jo. Mai no agrairé prou a la Marta M. que me'n passés la recepta! Martona, són taaaan bons! Gràcies de xocolata (que valen per dos)!




Ingredients (per a 10-12 peces)

• 250 g de mantega
• 250 g de xocolata per fondre
• 113 g de farina
• 150 g de sucre
• 5 clares d’ou
• 6 rovells d’ou
• motlles de paper de plata mida flam

Preparació

Pirmer desfem la xocolata i la mantega al bany maria o al microones per separat i després ho barregem fins que quedi ben homogeni (i intentem no menjar-nos-ho encara!). Tot seguit batem les clares a punt de neu i, en un bol a part, batem els rovells amb el sucre fins que quedi una crema de color claret. Barregem la xocolata fosa (quan ja no estigui calenta) amb els rovells batuts i després hi afegim les clares amb compte que no baixin. En acabat, hi afegim la farina a poc a poc.

Ara ja només ens cal repartir la barreja en els motllos que haurem untat generosament amb mantega i cacau en pols (o farina) i coure'ls al forn a temperatura alta, en el meu cas són uns 230º durant 8 minuts. Cada forn és un món, per això us recomano que feu alguna prova abans de coure els coulants que vulgueu servir. Heu de pensar que ha de quedar ben cuit de fora i cru de dins. El truc per saber que estan al punt és que desaparegui el foradet que es forma quan es comencen a coure, al mig del coulant.

Quan ja estan cuits, els desemmotllem amb molt de compte i els decorem amb el que més ens agradi. Al de la foto només hi vaig afegir sucre llustre i un polsim de canyella. Sublim!

Un consell: Podem guardar els coulants al congelador, així sempre tindrem aquestes postres espectaculars a mà. Quan els vulguem fer, els traurem una mitja horeta abans perquè es descongelin.

A gaudir-ne!

Lluç mariner de la meva mare

Aquesta és una de les primeres receptes que em va ensenyar la meva mare, la Montse. Queda boníssima, i més fàcil, impossible! A més, es pot fer amb el peix que us agradi més o que us vagi millor en aquell moment. La meva mare normalment ho fa amb lluç o rap. Jo aquest cop he fet servir lluç.

Ha passat molt de temps des de l'ultim cop que vaig fer aquesta recepta (anys!) i, ara que l'he recuperada, la repetiré tan sovint com pugui!

Ingredients (per a 4 persones)

• 8 rodanxes de lluç (a la foto hi ha una ració de 4 rodanxes perquè eren molt menudes, no us penseu!)
  
• 1/2 ceba
• 4 cullerades de tomàquet triturat
• 2 fulles de llorer
• 2 grans d'all
• un grapat de rossellones
• 1 gotet de vi blanc
• una mica de farina
• oli
• sal
• pebre
• julivert picat

Preparació

Comencem salpebrant el peix i enfarinant-lo lleugerament. Tot seguit posem una mica d'oli a la cassola i, amb el foc encara apagat, posem el peix a sobre. Piquem la ceba ben petita i la hi afegim. Posem també dins la cassola el tomàquet triturat, el llorer, els grans d'all esberlats i les rossellones. Ho rematem tot plegat amb un gotet de vi i el julivert picat. Ara ja podem engegar el foc, ben suau.

Mentre va fent xup-xup anem sacsejant al cassola perquè la salsa s'espesseixi. A la meitat de la cocció donarem la volta als talls de peix perquè es facin bé de l'altra banda. Mentre es cou, podem tapar uns minuts la cassola perquè, amb el vapor, s'acabin d'obrir les rossellones; les que no s'obrin, les llençarem. No hem de deixar-ho massa estona al foc, amb uns 15 min. ja n'hi haurà prou. Abans d'apagar el foc comprovarem que estigui bé de sal, i llestos!

No oblideu una bona llesca de pa per sucar a la salseta, mmmm!

Nota mama: si disposem de temps per cuinar amb calma, podem sofregir la ceba amb l'oli abans de posar-hi tots els altres ingredients. Quedarà encara més bo!