Cosetes bones

Bugie!

2010-02-16T04:09:00.000-08:00

Bugie, chiacchere, frappe, galani... diferents noms per a aquest dolç italià típic de Carnaval cosí germà de les orelletes catalanes i de les orellas de Entroido gallegues.

He fet servir la recepta del bloc Giallo Zafferano, explicada pas a pas amb un fantàstic tutorial amb fotos. Encara que no acabeu d'entendre l'italià, us recomano que hi feu un cop d'ull, perquè no tindreu cap problema per seguir-la.

Tot i així us la reprodueixo aquí també, amb algun petit canvi pel que fa a les aromes:

Ingredients

3 ous sencers
1 rovell d'ou
500 g de farina
50 g de mantega pomada
6 g de llevat de rebosteria
70 g de sucre (potser la propera vegada en posaré una mica més)
1 pessic de sal
25 ml de grappa (o de qualsevol licor dolç. Jo vaig fer servir moscatell de Setúbal)
ratlladura de pell de llimona
sucre glacé

Preparació

Barregem tots els ingredients en un bol i els treballem bé fins a aconseguir una massa llisa semblant a la de la pasta fresca. Fem una bola, l'emboliquem amb film i la deixem reposar com a mínim 30 min. a temperatura ambient.

Passat el temps de repòs, dividim la massa en boles més petites, les aixafem primer una mica amb la mà i les anem passant pels corrons de la màquina de fer pasta fins a aconseguir unes làmines ben fines (d'uns 2 mm de gruix). Si no tenim maquineta de fer pasta, també podem fer servir un corró, tot i que ens costarà una mica més.

Tot seguit, tallem les bugie amb una rodeta de tallar pasta, un ganivet o un tallapastes i les fregim en oli ben calent. Les deixem refredar sobre un paper absorbent i les empolsem amb abundant sucre glacé.

Bon profit!

Nota: Amb aquestes quantitats en surten moltíssimes! És l'ocasió ideal per convidar a berenar els companys de feina, els amics o tota la família!

Amanida de quinoa i canonges amb taronja

2010-01-09T09:53:00.000-08:00

Va, que estic llançada! Una altra recepta que tenia pendent de penjar i que, últimament, hem fet molt a casa des que he descobert les bondats de la quinoa i com n'és de fàcil cuinar-la. Si no l'heu cuinada mai, us animo a fer-ho! I també us recomano l'HEMC dedicat a la quinoa on podreu trobar un munt de receptes interessants. :)

Ingredients (per a 2 persones)

1 tassa de quinoa
2 tasses d'aigua
1 taronja
canonges
4 mozzarelletes (bocconcini)

Per a la vinagreta

3 culleradetes d'oli
1 culleradeta de mel
2 culleradetes de vinagre balsàmic

Preparació

Primer bullim durant uns 10 min. la quinoa seguint les instruccions del paquet, que normalment recomanen dues parts d'aigua per una de quinoa. L'escorrem i la deixem refredar. Tot seguit pelem la taronja i en traiem els grills nets de pell amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat.

Muntem l'amanida amb els canonges, la taronja tallada a trocets, la quinoa i les mozzarelletes tallades per la meitat.

Per acabar, fem la vinagreta emulsionant bé l'oli, la mel i el vinagre, i la tirem per sobre l'amanida just abans de servir.

Bon profit!

Broquetes de pollastre marinat amb sèsam

2010-01-09T09:27:00.000-08:00

Espero que totes i tots hagueu tingut un bon Nadal i que hagueu començat l'any molt rebé!

Em feia molta pena que el bloc no estrenés l'any amb un post nou, així que he recuperat una de les receptes que tinc pendents de penjar des de fa un parell de mesos.

Aquestes broquetes de pollastre són una recepta de l'Eva Arguiñano que he vist en diversos blocs. Són molt fàcils de fer i queden molt gustoses.

Ingredients

2 pits de pollastre
2 cullerades de salsa de soja
2 cullerades de mel
3 cullerades d'oli d'oliva
sèsam torrat

Preparació

Posem el pollastre tallat en daus en una safata petita. A part, en un bol barregem bé la salsa de soja, la mel i l'oli, l'aboquem per sobre el pollastre i ho barregem procurant que quedi tot ben impregnat. Deixem reposar el pollastre a la nevera una mitja horeta.

Passat el temps de maceració, fem les broquetes, les arrebossem amb el sèsam torrat i les coem a la planxa, que ja ha d'estar calenta.

L'Arguiñano posava una mica de gingebre a la maceració, també, per si ho voleu provar :)

A gaudir-ne!

Panellets

2009-11-01T11:26:00.000-08:00

Dissabte a la tarda vaig estar fent panellets per fer una bona Castanyada al vespre. Feia un parell d'anys que no en feia i em va fer il·lusió.

Vam passar una nit divertida i tant les castanyes, els moniatos com els panellets van ser molt bons. Gràcies a totes (i tot ;)) per venir!

En vaig fer de pinyons, de xocolata, de canyella, de llimona i de taronja. La recepta, la que sempre ha fet la meva mare però amb una mica més de sucre, per compensar l'acidesa de la llimona i la taronja i l'amargor del cacau. També vaig posar en pràctica un parell de consells de la Marta M., que em van anar de meravella. Gràcies!

Ingredients

500 g d'ametlla mòlta
500 g de sucre blanc (vaig fer la meitat de sucre glas i la meitat de sucre en gra)
1 patata petita
1 moniato petit
200 g de pinyons
1 ou
ratlladura de llimona
un rajolí de suc de llimona
ratlladura de taronja
un rajolí de suc de taronja
sucre llustre
canyella
sucre moreno
cacau en pols
xocolata negra de cobertura

Preparació

Per fer la massa base barregem l'ametlla, el sucre i la patata i el moniato bullits i triturats. Ho amassem bé i, si pot ser, ho deixem reposar a la nevera un dia, així podrem treballar millor la massa. Si no ens és possible deixar reposar la massa, no passa res.

Després és qüestió de dividir la massa en diferents parts, depenent de les varietats de panellet que vulguem fer.

De pinyons: Fem les boletes, les passem per la clara d'ou batuda a punt de neu, hi enganxem els pinyons i els pintem amb el rovell perquè quedin daurats al forn.

De xocolata: Afegim cacau a la massa i, un cop cuits i freds, els suquem a la xocolata fosa i els deixem refredar perquè la cobertura de xocolata s'endureix.

De llimona: Afegim a la massa ratlladura de llimona i un rajolí de suc de llimona (el que admeti la massa perquè hem de procurar que no quedi massa tova).Fem les boletes, les arrebossem amb sucre llustre i els coem.

De taronja: El mateix que amb els de llimona.

De canyella: Afegim canyella al gust a la massa, fem les boletes, les arrebossem amb sucre morè i els coem.

El forn ha d'estar alt, a uns 250 graus. Els deixarem fins que estiguin dauradets. Jo els vaig donar un cop de gratinador al final perquè quedéssim més torrats.

Bona Castanyada!

Amanida tricolor

2009-10-23T01:28:00.000-07:00

Només us diré una cosa: mudança en ple agost. Crec que ara entendreu i disculpareu la meva absència estival al bloc, oi?

Amb el pis habitable i els ànims reposats us porto una recepta que tenia pendent des de l'estiu i que va quedar arraconada per culpa de les caixes de cartró: una amanida de cuscús, mozzarella, tomàquet i pesto que ens vam inventar un dia d'agost, i que el Davide va batejar com a "amanida tricolor".

Ja sé que ara ja no fan tant de goig les amanides com a plat únic, però així ja teniu una idea per a l'estiu vinent :P.

Som-hi!

Ingredients (per a 4 persones)

una tasseta de cuscús precuit per persona
un parell de mozzarelles
dos o tres tomàquets madurs
mig cogombre
alfàbrega
pinyons
oli d'oliva
sal
formatge parmesà

Preparació

Com qualsevol amanida, és ben fàcil de preparar, només hem de tenir la precaució de fer el cuscús amb una mica d'antel·lació perquè estigui fresquet a l'hora de barrejar-lo amb la resta d'ingredients.

Primer de tot, doncs, coem el cuscús seguint les instruccions del paquet. Jo ja vaig explicar un cop que, com que no tinc vaporera, faig servir cuscús precuit i el poso en un tàper amb una mica d'aigua bullint (que no l'arribi a cobrir), remeno i el deixo una estona tapat perquè es vagi coent amb el vapor que es genera dins del recipient.

Després tallem el tomàquet, el cogombre i la mozarella a daus i fem el pesto. Podeu trobar la nostra recepta de pesto aquí. Ho barregem tot en un bol, i ja ho tenim!

Espero que us agradi!

Flam d'espàrrecs verds i gambetes

2009-07-25T04:02:00.000-07:00

Ja torno a ser aquí! Amb una recepta fresqueta per combatre les calors de l'estiu, que Déu n'hi do aquesta setmana com ens han fet patir!

Es tracta d'un flam d'espàrrecs verds i gambetes, que de fet es pot fer amb el que vulgueu. El primer cop que el vaig fer hi vaig posar salmó en comptes de gambetes i va quedar molt fi també.

Ingredients

1 manat d'espàrrecs verds
200 gr da gambetes pelades
250 ml de nata líquida
5 ous
sal
pebre

Preparació

Primer de tot rentem els espàrrecs, en tallem la part més dura i els fem a rodanxetes. Tot seguit, bullim els espàrrecs i les gambetes sense que cap de les dues coses quedi massa cuita perquè després ja s'acabaran de coure al forn.

Mentre deixem que els espàrrecs i les gambetes perdin una mica d'escalfor, preparem la base del flam batent els ous amb la crema de llet, un polsim de sal i una punteta de pebre. Hi afegim els espàrrecs i les gambetes i ho barregem bé.

Preparem el motllo de flam al bany maria (dins d'un recipient amb aigua) i hi aboquem la preparació anterior. El posem al forn preescalfat a uns 180 graus i el deixem coure durant 1 hora aproximadament.

Quan ja el tenim cuit, el traiem del forn i el deixem refredar. El podem servir amb alguna salseta; en aquesta ocasió el vaig acompanyar d'una mica de reducció de Pedro Ximénez, simulant el caramel del flam :)

Què? Fàcil fàcil, eh?? Bon profiiiit!

Cuscús amb verdures ràpid de la Laura

2009-06-17T01:59:00.000-07:00

I ara una recepta que tenia pendent de fa un parell de setmanes. Com que aquests dies tinc una mica més de temps, aprofito!

La Laura ens va convidar a sopar a casa seva per la Segona Pasqua per celebrar la visita d'en Matteo i ens va fer aquest cuscús la mar de gustós i fàcil de fer. Som-hi!

Ingredients (per a 4 persones)

1 carbassó
1 albergínia
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
4 tasses de cuscús
salsa de soja
2 i 1/2 tasses d'aigua

Preparació

Tallem les verdures a daus i les coem amb una mica d'oli. Quan ja les tenim fetes, aboquem el cuscús a l'olla, hi afegim un rajolí de salsa de soja i li donem un parell de voltes.

Tot seguit, incorporem l'aigua a l'olla (la meitat de la quantitat de cuscús i una mica més) i ho remenem perquè el cuscús quedi ben solt. Tapem l'olla, deixem que s'acabi de coure amb el vapor, i a taula!

Gràcies, Laura, era mooolt bo! :D

Frescots de maduixa

2009-06-15T07:43:00.000-07:00

Quina calor! Segurament dissabte no era el millor dia per fer un sopar amb la colla al nostre minimenjador. Però, vaja, la bona companyia va fer que la calorada fos molt més suportable. :)

Últimament li estic traient molt de suc als llibres de la Mireia Carbó, no em cansaré mai de recomanar-los a tothom. En aquest sopar vaig fer servir dues receptes seves i les dues van ser un èxit. Una va ser un flam d'espàrrecs i salmó fumat, que encara no penjaré, tot i que era boníssim, perquè en desemmotllar-lo va patir un petit accident i no va quedar amb gaire bona presència; l'altra van ser uns pastissets de maduixes naturals que jo he rebatejat com a "frescots de maduixa" en honor als convidats ;)

Ingredients (per a 10 persones, aprox.)

1/2 kg de maduixes
150 g de sucre
1 llimona
5 fulls de gelatina neutra
200 ml de nata per muntar (35% de matèria grassa)

Preparació

Comencem rentant i netejant les maduixes. Després les triturem juntament amb el sucre i el suc de la llimona.

A continuació, posem els fulls de gelatina en remull amb aigua freda durant uns minuts fins que s'estovin. Mentrestant batem la nata amb les varetes de la batedora elèctrica, sense arribar a muntar-la del tot, i la reservem a la nevera.

Un cop estovats els fulls de gelatina, escalfem una petita part del puré de maduixes (que no bulli), hi desfem els fulls de gelatina i ho incorporem al puré. Tot seguit, hi anem incorporant també la nata a poc a poc, sense que perdi consistència.

Repartim la crema en copes o en un motlle de pastís (dels d'aro) i la deixem refredat a la nevera com a mínim un parell d'horetes. Abans de servir, només cal decorar els pastissets amb salseta de maduixa, nata muntada, gelat..., el que més us agradi!

En el meu cas, com que vaig fer servir uns motlles de silicona tipus flam, els vaig posar al congelador perquè fos fàcil desemmotllar-los i els vaig treure uns moments abans de servir perquè no estiguessin massa durs. I la vaig encertar! Els pastissets mig gelats van agradar molt a tothom. Van resultar unes postres ben... frescotes.

Bon profit!

Gaspatxo de síndria

2009-06-08T06:30:00.000-07:00

Com diria aquell, ja la tornem a tenir aquí!! ;)

Com passa el temps! Amb l'última recepta celebràvem l'arribada de la primavera, i ara ja passem a celebrar que aviat arribarà l'estiu. Un cop superat el període d'aptació a la feina nova i als nous horaris, i superada també l'astènia primaveral que cada any em deixa feta una coca, ja tocava recepta nova, oi? Aquí la teniu: un gaspatxo ben refrescant.

L'última síndria que vam comprar no va sortir tan dolça com esperàvem i vaig pensar que era una bona oportunitat de provar aquesta recepta de gaspatxo de síndria que fa temps que tenia a la llista de pendents. L'he extreta del llibre La cuina et dóna joc de la Mireia Carbó, un llibre fantàstic, ple de simpatia i bones idees, com tots els de la Carbó (mama te'l tornaré aviat, de "viritat"! :P).

Ingredients

1/2 síndria (millor sense llavors)
4 tomàquets madurs
1 ceba tendra
1/2 pebrot vermell
oli
vinagre
sal

Preparació

Pelem els tomàquets, la ceba i els pebrots i procurem treure'n totes les llavors. Fem les verdures a trocets i les triturem amb la batedora elèctrica. Tot seguit tallem a dauets la síndria i, en el cas que tingui llavors, les hi treiem. S'ha de tenir paciència!
Afegim la síndria al gaspatxo i ho triturem tot plegat. Si veiem que ens han quedat trocets de llavor o de pell de pebrot o tomàquet, podem passar-lo per un colador perquè ens quedi més fi i fàcil de digerir.
En acabat, l'amanim amb l'oli, la sal i el vinagre al nostre gust i el deixem refredar a la nevera.

Ben fresquet és un gaspatxo molt suau i original. :)

Mona de Pasqua

2009-04-14T02:48:00.000-07:00

Ep! Que encara que tornéssim de l'escapada al Pirineu d'Osca diumenge, ahir encara vam tenir forces per fer la mona! Bé, una mona una mica "sui generis", la veritat, perquè va ser força improvisada, amb quatre coses que teníem per casa, i ous i xocolata que vaig poder aconseguir a la granja del costat de casa. Però el resultat està força bé, trobo!

Per fer-la vaig seguir les instruccions de la Gemma de La cuina de casa. Només vaig canviar el farciment (no tenia melmelada i hi vaig posar colís de maduixa que tenia ja fet, així no em va caler posar-hi almívar perquè el colís ja és prou líquid) i la decoració (kiwis en comptes d'ametlla laminada).
La pena va ser que per decorar-la no tenia ni plomalls de colors ni, encara pitjor, pollets! Però vaja, amb els motlles de les galetes i una mica de xocolata encara vam poder fer alguna cosa mig decent... No ens va quedar gens "pasqual", però vaja, si us hi fixeu hi surt fins i tot en Nero, el nostre gat negre :P

Decoracions a part, però, aquesta recepta de la Gemma és perfecta, tant pel que fa al pa de pessic com a la crema d'ou de la cobertura. Moltes gràcies, Gemma!

Ingredients

Per al pa de pessic:

200 g de farina
6 ous (separarem rovell i clara)
200 g de sucre
ratlladura de llimona
un pessic de sal

Per a la crema:

3 ous
sucre (el mateix pes dels ous)
15 g de Maizena
90 g d'aigua

Preparació

Comencem fent el pa de pessic: Engeguem el forn a 180 graus i deixem que es vagi escalfant. Tot seguit separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu, per un costat, i blanquegem el sucre amb els rovells, per l'altre. Tot amb la batedora de barilles. Tot seguit, unim els rovells i les clares, i, amb molt de compte, hi incorporem la farina a poc a poc, tamisant-la amb un colador. Hem de procurar que no baixa massa el volum de les clares. En acabat, aboquem la massa al motlle i la posem al forn, on s'estarà uns 40 minuts. Quan ja tenim el pa de pessic fet, el deixem refredar, el desemmotllem i el farcim amb el que vulguem.

Per fer la crema d'ou, batem lleugerament els ous (sencers) i els afegim l'aigua. Per una altra banda, barregem la farina amb el sucre. Colem els ous en un cassó i hi agreguem el sucre amb la farina. Posem la barreja a coure a foc suau, sense deixar de remenar, fins que la crema s'espesseixi i agafi la textura desitjada. Llavors l'estenem sobre una superfície freda perquè es refredi més ràpidament i no es faci malbé, i la reservem a la nevera fins al moment de decorar la mona.
Un cop estesa sobre el pa de pessic la podem cremar empolvorant-la amb una mica de sucre i amb l'ajuda d'una pala roent o d'un bufador de cuina. Jo ho vaig fer així i va quedar molt bé.

Ara només queda muntar la mona al nostre gust :)

Apa, l'any vinent ja ho sabeu: no teniu excusa per fer una bona mona casolana!

Lluç amb salsa de taronja

2009-04-03T03:47:00.000-07:00

Entre una cosa i l'altra se'm va passar... EL PRIMER ANIVERSARI del Cosetes Bones! Ostres, quina badada!

Moltes gràcies a totes i tots els que passeu per aquí de tant en tant per saludar i deixar un comentari i, molt especialment, a totes i tots aquells blocaires que compartiu la vostra saviesa culinària amb qui, com jo, ens anem endinsant en el fantàstic món de les olles i les cassoles. Una abraçada!

Malauradament no he tingut temps d'assajar cap pastís nou per celebrar aquest aniversari, però us deixo una recepta de peix molt senzilla i que fa festa. La vaig veure un dia al programa de l'Arguiñano i vaig pensar que l'havia de provar. Al final, la va cuinar el Davide per fer-me una sorpresa, i li va quedar boníiiissima! (He de dir que la foto no li fa gens de justícia!)

Ingredients (per a 2 persones)

2 lloms de lluç (demaneu a la peixatera que us els netegi, però us hi deixi la pell)
el suc d'una taronja
1 taronja tallada a grills
el suc d'1 llimona1 dent d'all
1 culleradeta de farina de blat de moro
1 gotet d'aigua freda
oli d'oliva
sal
pebre negre
safrà (brins)
1 pebrot vermell o verd (per acompanyar, opcional)

Preparació

Comencem daurant els dents d'all pelats amb una mica d'oli en una cassola. Quan els alls hagin començat a deixar aroma, daurem també el peix, salpebrat, en el mateix oli. Un cop ja tinguem el peix dauradet, el retirem i afegim a la cassola el suc de taronja, el suc de llimona i el safrà. Deixem que la salsa redueixi durant uns 8 minuts i li acabem de donar la textura desitjada amb una culleradeta de farina de blat de moro que haurem desfet en un gotet d'aigua freda. Remenem bé.

Quan tinguem la salsa llesta, hi incorporarem el peix i el deixarem que faci xup-xup un parell o tres de minuts. Per rematar el plat, tallem la taronja que ens queda en grills (nets, sense pell) i els afegim a la cassola mentre el peix s'acaba de coure. Per acompanyar, podem fregir un pebrot tallat a tires i servir-lo com a decoració del plat.

Farinata

2009-03-03T11:17:00.000-08:00

Quina peneta, tenir el bloc tan caducat! Però em sembla que a partir d'ara aquesta serà la freqüència d'actualització habitual. Què hi farem! L'important és no deixar de gaudir amb la cuina i compartir-ho amb qui vulgui passar per aquí de tant en tant.

Avui us deixo la recepta de farinata que ens va donar la meva cunyada, la Roberta, l'últim cop que vam visitar Itàlia (grazie Roby!!). La farinata és típica de la Ligúria i el Baix Piemont, es tracta d'una massa de farina de cigró cuita al forn, que es menja com a aperitiu, acompanyament o, simplement, per berenar pel carrer, com qui menja un tros de pizza. :)

Ingredients

200 gr de farina de cigró
600 gr d'aigua
2 culleradetes de sal
1/4 got d'oli d'oliva
un polsim de romaní o farigola (opcional)

Preparació

Comencem barrejant la farina, l'aigua i la sal en un bol amb l'ajuda de la batedora elèctrica. Ja veureu que queda una massa molt líquida. Un cop estigui tot ben barrejat, ho deixem reposar durant un mínim de 3 hores tapat amb un drap. Passat el temps de repòs, preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i ens preparem per enfornar la farinata.

En una safata de forn grossa (d'uns 40 x 40 cm) escampem l'oli, que cobreixi tota la superfície, i aboquem la massa que hem deixat reposar. Ha de quedar una capa de massa fina. Ho barregem tot amb una cullera o un pinzell de silicona (a la safata mateix) i, si volem, ho empolvorem amb les herbes aromàtiques que haguem triat. Finalment, ho posem a coure durant més o menys 1 hora, fins que veiem que la superfície de la farinata està ben torrada.

Bon profit!!

Espirals de canyella

2009-02-09T01:39:00.000-08:00

L'últim cop que vam anar a l'Ikea en vam sortir sense comprar res. Tot un rècord! Això sí, a la botiga de menjar ja vam picar: una bossa de patates i una d'espirals de canyella.

Les espirals les vaig comprar amb l'esperança que fossin una miiica semblants a les que vam menjar a Estocolm l'hivern passat, però em vaig endur un "xasco", no hi tenien res a veure! Així que vaig decidir que me les faria jo amb l'ajuda inestimable de la meva maquineta de fer pa, a partir de la recepta "Bollos de canela y albaricoque" del llibre El pan hecho en casa.

Ingredients

225 ml de llet tèbia
1 ou batut
500 g de farina de força
1/2 culleradeta de cafè de sal
85 g de sucre
55 g de mantega pomada
1 culleradeta de cafè de llevat de pa sec

Per al farcit

una mica de mantega fosa
sucre morè
canyella mòlta

Per decorar

1 ou batut

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina del pa els ingredients per fer la massa en l'ordre següent: llet, ou batut, farina, sal, sucre, mantega i llevat. Hem de procurar que la sal i el llevat no es toquin. Posem la maquina en marxa amb el programa de massa llevada i esperem que acabi.

Quan ja tenim la massa feta, l'estenem en forma de rectangle (més o menys) sobre una superfície enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Llavors l'untem amb mantega fosa i l'empolvorem tota de sucre i canyella (amb alegria, que n'hi hagi), deixant un marge d'1 cm en un extrem. Tot seguit, enrotllem la massa des de l'extrem que no té el cm de marge fins al que sí que el té, procurant que quedi apretadeta, i tallem amb compte el rotlle en porcions no massa amples. Col·loquem les espirals sobre una safata amb paper de forn i les tapem amb un drap per deixar-les llevar encara una estona. Mentrestant, preescalfem el forn a 200 graus.

Quan veiem que els espirals han doblat el volum, les pintem amb ou batut i les fiquem al forn durant uns 15-20 minuts. Un cop daurades, les treiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa. Quin perfum de canyella per tot el pis!

Nota de pífia: Com que el Davide no és gens canelòfil (no com jo, que la canyella em flipa), vaig intentar fer-ne unes quantes amb melmelada, però van quedar fatal! Eren bones, però no tenien gaire presència perquè amb la melmelada es feia força difícil enrotllar la massa. Queda dit, per si algú vol perfeccionar la tècnica. De totes formes, aquestes espirals es poden farcir de mil coses: fruits secs, xocolata...

Croquetes de carn d'olla

2009-01-29T05:56:00.000-08:00

A casa no som gaire amics dels fregits, procurem evitar-los sempre que podem. Però... qui és el guapo que diu que no a unes bones croquetes, eh? :)

Teníem a la nevera un tàper amb carn d'olla i no sabíem com aprofitar-la, perquè tota sola no ens fa un goig especial. Sempre ens passa el mateix, quan fem brou. Llavors la meva mare ens va proposar de fer-ne croquetes. No n'havia fet mai i van quedar boníssimes!
Us explico la recepta sense quantitats perquè és una mica a ull, tot depèn de la quantitat de carn que tingueu.

Ingredients

carn d'olla (també hi podem posar una mica de la verdura del brou)
pernil salat (com més bo, millor)
llet
farina
mantega
sal
pebre
nou moscada

Preparació

Comencem desossant la carn i fent-ne trossets petits amb els dits. Un cop tenim la carn triada, la posem dins el got de la batedora juntament amb un raig de llet i la triturem fins que quedi una pasta fina. També piquem finet el pernil salat i l'hi afegim barrejant-ho bé.

Tot seguit piquem la ceba ben fina, desfem una mica de mantega (1 cullerada més o menys) en una cassola i hi sofregim la ceba a foc lent fins que sigui ben cuita. Llavors hi afegim un parell o tres de cullerades de farina i li donem unes quantes voltes perquè la es torri una miqueta. Aboquem el contingut del got de la batedora a la cassola amb una punta de sal, una mica de pebre i un polsim de nou moscada ratllada, i anem remenant fins que aconseguim una massa consistent però de textura cremosa. Si veiem que la pasta queda massa seca o massa líquida, hi anem afegint llet o farina mentre remenem, fins que aconseguim la consistència que ens interessa. Abans de treure la cassola del foc, tastem la massa per si hem de rectificar de sal o d'espècies.

Quan ja tenim la massa llesta, la deixem refredar i formem les croquetes passant-les per ou batut i farina de galeta. Les fregim, i llestos!

Sopa d'espinacs i coco de la Gessamí

2009-01-14T04:41:00.000-08:00

Amb la Bandabardò de banda sonora, vam tornar d'Itàlia un cop començat l'any nou, amb el cotxe carregat de productes italians boníssims i amb alguna recepta nova, que veureu aquí ben aviat. Avui, però, us deixo una sopeta que ens va fer diumenge la Gessamí, calentona i amb un punt exòtic molt interessant.

Aquest cap de setmana passat el vam dedicar a covar un refredat empipador i a retrobar amigues i amics que no vèiem des d'abans de les festes. Així, vam poder comprovar que la Raquel es una fidelíssima seguidora del bloc i que cuina fantàsticament bé, i posar-nos al dia amb la Gessamí mentre tastàvem aquesta sopeta, que se'ns va posar de meravella.

Ingredients

1 l de brou
400 gr d'espinacs (o un paquet d'espinacs congelats)
llet de coco (al gust)
un polsim de gingebre mòlt
un polsim de comí mòlt
una miqueta de sal (al gust)

Preparació

Bullim els espinacs amb el brou fins que siguin ben cuits. Hi afegim la llet de coco (més o menys, segon els nostres gustos), la sal i les espècies, i ho triturem fins que quedi ben fi.
A l'hora de servir-la, la podem decorar amb uns pinyonets crus, que li donaran un puntet dolç molt bo.

Nota de la xef Gessamí: Si voleu que la sopa quedi espesseta, podeu bullir juntament amb els espinacs un parell de patates petites. També podeu barrejar bledes i espinacs, queda molt bé!

Panettone de taronja confitada i xocolata

2008-12-24T06:11:00.000-08:00

Per fi uns dies de vacances! Ja em tocava, la veritat. Ara a celebrar aquestes festes amb tranquil·litat, bona companyia i bona teca! També anirem de visita a Itàlia, a veure com tornem de carregats, aquest cop... :)

Ahir a la nit vaig regalar aquest panettone a uns bons amics. La recepta és fantàstica, l'he extreta del bloc de La Zuccheriera i està pensada per fer-la amb màquina del pa. L'he seguida pas a pas (només hi he afegit unes aromes i he canviat el farcit) i m'ha quedat fantàstic. Grazie mille, Cannella! Avui he tingut l'oportunitat de tastar-lo i era boníssim.

Abans de posar-vos la recepta, però voldria desitjar als amics i les amigues que em visiten de tant en tant que acabeu de passar un bon Nadal i que tingueu un feliç any 2009!

Ara sí, el panettone:

És una recepta que requereix certa previsió i tenir massa mare de pa (si soleu fer pa casa segurament ja en tindreu), però no és gens difícil.

Ingredients

1a massa:

100 g d'aigua tèbia
75 g de massa mare (o llevat Kaiser) acabada de refrescar
1 rovell d'ou
50 g de mantega en pomada
90 g de sucre
110 g de farina de força
110 g de farina de rebosteria tamisad
3 g de llevat fresc (o 1/4 de culleradeta de cafè de llevat de pa liofilitzat)

2a massa:

taronja confitada
gotes de xocolata
una culleradeta d'aigua de flors de taronger
una mica vainilla natural (les llavors)
10 g d'aigua tèbia
2 rovells d'ou
35 g de mantega pomada
55 g de sucre
1 culleradeta de cafè de sal
75 g de farina de força
75 g de farina de rebosteria

Preparació

Comencem posant tots els ingredients de la primera massa a la cubeta de la màquina del pa. Posem en marxa el programa d'amassat i procurem que la massa es barregi bé ajudant-la amb una espàtula de goma. Quan acabi desendollem la màquina i deixem llevar la massa 12 hores (tota la nit).

Passades les 12 hores, la massa haurà pujat. Ara afegim a la cubeta els ingredients de la segona massa, i tornem a posar en marxa la màquina amb el programa d'amassat. Quan acabi d'amassar, desendollem i deixem reposar la massa 4 hores.

Tot seguit posem la massa dins el motllo i preescalfem el forn a 50º. Quan el forn hagi assolit la temperatura, posem el panettone dins, apaguem el forn i l'hi deixem entre 3 i 6 hores, fins que veiem que la massa a triplicat el volum.

Llavors, sense treure el panettone del forn, apugem la temperatura a 190º i el deixem coure durant 1 hora. Ens assegurem que estigui cuit del tot punxant-lo amb un escuradents o un ganivet que haurà de sortir net.
Deixem refredar el panettone i, a gaudir-ne!!

Pastís Sacher

2008-12-02T09:10:00.000-08:00

Dissabte vam celebrar els trenta de la Laura en un restaurant navarrès de Gràcia. Va ser una celebració molt divertida, en bona companyia i amb molta teca. Una de les sorpreses que teníem preparades per a l'homenatjada van ser dos pastissos "xocolatosos" que vam fer en Javi i jo, perquè la Laura pogués bufar espelmes, com cal.

En el meu cas el pastís va ser una Sachertorte que ja feia temps que tenia ganes de provar. Amb els consells de la Marta i la recepta del bloc Cuina amb compte, va quedar un pastís per llepar-se'n els dits. És força entretingut de fer perquè té diferents "fases", però l'esforç val molt la pena!

Ingredients

Per al pa de pessic:

100 g de xocolata amb el 70% de cacau
60 g de farina
80 g de sucre
4 ous
25 g de mantega
1 sobre de llevat de rebosteria

Per al farcit:

unes cullerades de melmelada al gust (la meva preferida: la d'albercoc)
un rajolí de rom negre o d'un altre licor
un raig d'aigua
50 g de sucre

Per a la cobertura:

100 g de xocolata de cobertura
50 ml de nata líquida per muntar
50 g de mantega

Preparació

Primer de tot preparem el pa de pessic. Desfem la xocolata amb la mantega, remenant-ho bé per homogeneïtzar-ho, i ho deixem refredar. En un bol a part batem els rovells dels 4 ous amb la meitat del sucre i hi incorporem la xocolata desfeta. Tot seguit barregem la farina i el llevat i l'anem afegint a la massa tot tamisant-la amb un colador o un tamisador. Per acabar, en un altre recipient muntem les clares a punt de neu amb la meitat del sucre que queda i ho barregem amb la massa anterior amb molt de compte. Ja ho pdem posar a coure al forn a 180 graus durant uns 30 minuts. Comprovarem que el pa de pessic és cuit punxant-lo amb un escuradents.

Mentre el pa de pessic es refreda, passem a preparar l'almívar per banyar-lo. Posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i un rajolí de licor. Ho deixem bullir una estona fins que veiem que hagi agafat una mica de cos. Quan ja tinguem l'almívar a punt, el deixem refredar una estoneta.

Per farcir el pastís, l'obrim, banyem les dues meitats amb almívar, escampem la melmelada per una de les meitats (millor si passeu la melmelada per la batedora una mica, per afinar-la) i el tanquem.

Ara només queda fer la cobertura: posem al foc un cassó amb la nata líquida i esperem que bulli, llavors abaixem el foc hi tirem la xocolata a trocets i la mantega. Ho remenem bé i cobrim el pastís.

Deixem refredar el pastís 2 o 3 hores a la nevera perquè la xocolata s'endureixi i "voilà"! Quedareu la mar de bé!

Nota de fan: Dedico aquest post a la Marta, l'única persona del món mundial capaç de fer 10 Sacher en un dia. Una reverència, Martona!! ;)

Baclaua

2008-11-20T00:06:00.000-08:00

La Kelitxi reclamava una recepta importada de la visita que vam fer a Marràqueix pel meu aniversari, doncs aquí la teniu!

Bé, he de dir que he fet una mica de trampa perquè, encara que al Marroc també es mengi, la baclaua és originària de la zona de Grècia i Turquia. El que passa és que jo volia fer baclaua i uns dolços típicament marroquins que es diuen "banyes de gasela", però a mig picar les ametlles per fer les banyes, l'accessori de la batedora va dir prou, o sigui que no les vaig poder fer i em vaig quedar només amb la baclaua (encara sort!). La vam menjar en família diumenge passat i la vam trobar la mar de bona, tot i que potser hauria d'haver picat l'ametlla més fineta perquè no es desmuntés tant.

Per fer la baclaua he barrejat dues receptes diferents, la que ens expliquen la parella de La cuina vermella ("xúcran" i una abraçada!) i la que surt en aquest llibret de la Rachida Amhaouche que vaig comprar a Marràqueix:

Ingredients

175 g d’ametlles crues sense pell, escaldades
175 g de nous pelades
50 g de sucre moreno
1 culleradeta de canyella mòlta
1 cullerada d'aigua de flor de taronger .
50 g de mantega desfeta i una mica més per engreixar
11 làmines de pasta filo (cal treure-les de la nevera 3 hores abans)

Per a l'almívar

250 g de mel
un rajolí d'aigua
2-3 cullerades d'aigua de flors de taronger

Preparació

Primer preparem l'almívar: posem en un cassó la mel, un rajolí d'aigua i l'aigua de flor de taronger, i ho deixem coure una estona a foc suau, remenant bé. Quan veiem que arrenca el bull, el deixem un parell de minutets, apaguem el foc i reservem.

Tot seguit triturem els fruits secs i, en un bol, els barregem amb el sucre, la canyella i l'aigua de tarongina. Preescalfem el forn a 180 graus i folrem un motlle amb paper de forn (ens anirà molt bé per treure després la baclaua del motlle). Ara ja podem començar a muntar el pastís: comencem amb una capa de quatre làmines de pasta filo, untades una per una amb mantega, i a sobre hi posem la meitat de fruits secs procurant aconseguir una capa uniforme i plana; fem una altra capa de tres làmines de filo untades amb mantega una per una, i seguim amb la resta dels fruits secs. Acabarem amb una última capa de quatre làmines de pasta filo untades amb mantega. En acabat, tallem a quadrets la part superior de la baclaua i la posem al forn durant uns 30-40 minuts, fins que veiem que la capa superficial estigui dauradeta.

Quan traiem la baclaua del forn, i encara calenta, la ruixem amb l'almívar que hem preparat abans (pareu l'orella, fa un "crec-crec" fantàstic!). Finalment, quan s'hagi refredat, acabem de tallar la baclaua seguint els talls que hem fet anteriorment.

Som-hi, a preparar un bon te a la menta i a menjar!

Porc aromàtic

2008-11-12T04:08:00.001-08:00

Després d'un intens i feliç aniversari, per fi una altra recepta! No, no és que hagi dedicat aquests dies a acceptar que ja en van trenta, n'estic molt contenta de fer anys! Com sempre ha estat la feina la que no m'ha deixat actualitzar el bloc abans. Aix, "si yo fuera rica"...

Avui, una manera de fer la carn de porc ben gustosa sense haver de trencar-s'hi el cap. Queda molt bo i és molt ràpid de fer. La recepta original és de la mare d'en Davide, la Marcella. Ella la fa amb filet de porc, tot i que nosaltres la solem fer amb llom. La crisi, ja se sap... Jo us reprodueixo la recepta original, i vosaltres ja triareu amb què la voleu fer.

Ingredients (per a 4 persones)

1 filet de porc
1 tomàquet (o un grapat de tomaquets cherry)
pebre verd en gra al gust
oli
sal
vinagre balsàmic

Preparació

Tallem el filet a talls gruixuts i l'enrossim pels dos costats amb una mica d'oli. Quan ja tenim la carn rossa, hi afegim els grans de pebre verd i un raig de vinagre (amb compte que no ens quedi massa fort). Remenem una mica i hi tirem un rajolí d'aigua (que no cobreixi la carn). Ara apugem una mica el foc i ho fem coure fins que la major part del líquid s'hagi evaporat. En els últims moments de la cocció hi afegim el tomàquet tallat a trocets i ho corregim de sal. Apaguem el foc i, a servir!

Pastís de pastanaga i ametlla

2008-10-24T10:00:00.000-07:00

Com estan els refredats? Sembla que ja han anat passant, oi? Perquè no ens torni a enganxar, podríem cantar tots junts aquesta fantàstica cançó de l'Estanislau Verdet, a veure si serveix per espantar el virus!

I després d'aquests bonics moments musicals, la teca: el pastís de pastanaga que us explico avui és una mica diferent del pastís humit i especiat que es menja a Anglaterra i als EUA, té un sabor molt suau i queda molt i molt flonjo. A mi em va agradar molt. Vaig trobar la recepta en aquest web italià. Us hi animeu??

Ingredients

5 ous
250 g de farina
1 sobre de llevat
250 g de sucre avainillat (jo vaig fer servir sucre normal i les llavors de mitja beina de vainilla)
250 g pastanaga
100 g d'ametlla mòlta
80 g d'oli
80 g de llet
ametlles a làmines per decorar

Preparació

Engeguem el fon a 180 graus perquè es vagi escalfant. Comencem el pastís triturant la pastanaga amb el minipímer, quan la tinguem ben triturada, hi afegim 50 g de sucre i seguim triturant una mica. Tot seguit hi afegim la llet i ho seguim batent fins aconseguir una crema.

A part, batem els ous amb els 200 g de sucre restants fins aconseguir una crema de color clar. Hi incorporem l'oli, l'ametla mòlta i la crema de pastanaga que hem fet anteriorment. Quan tinguem una massa homogènia, barregem el llevat amb la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc amb una espàtula.

Finalment, posem la massa al motllo, prèviament enfarinat, i la posem al forn amb l'escalfor de dalt i de baix a 180 graus durant mitja hora, aproximadament (comproveu que sigui cuit abans de treure'l del forn!).

A "merenar"!

Patates farcides de carn amb alls tendres confitats

2008-10-12T07:02:00.000-07:00

La setmana passada vam reprendre les nostres activitats extraescolars: esgrima, futbol, dansa, cursos..., cal molta energia per fer front al canvi d'estació enmig de tant de moviment! Així que ens toca cuidar-nos força i menjar bé! L'altre dia, per exemple, vam fer aquest plat amb unes patates boníssimes que ens van regalar els meus pares, importades directament de Torelló. Són com cocos energètics!

Vam fer servir una recepta senzilla i boníssma del llibre La cuina que no amoïna de la Mireia Carbó, que us recomano un cop més.

Ingredients (per a 4 persones)

4 patates grosses (semblants de forma i mida)
150 g de carn de vedella picada
50 g de pernil salat (com més bo, millor)
4 làmines de formatge per fondre
1 ceba petita
1/2 l de llet, aprox.
oli d'oliva
sal
pebre

Per als alls tendres:

1 manat d'alls tendres
oli d'oliva
sal

Preparació

Per començar, preparem els alls tendres confitats. Netegem els alls i els tallem a rodanxes, els posem en una paella amb oli fins cobrir-los i deixem que es vagin coent a foc molt lent fins que estiguin ben tendres. Quan ja els tinguem llestos, els reservem.

Tot seguit coem les patates al microones (o bullides) fins que siguin tendres (comprovarem que estan al punt punxant-les amb un ganivet) i les deixem refredar. Després les tallem per la meitat longitudinalment i les buidem amb una cullereta amb compte de deixar una mica de carn perquè mantinguin la forma. Guardem la polpa de la patata per fer-la servir més tard i disposem les patates sobre una safata de forn amb 1/2 làmina de formatge al fons de cada meitat.

A part, en una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba picada ben fina fins que comenci a agafar color. A continuació hi afegim la carn picada, la salpebrem i la fem coure durant uns minuts fins que agafi color. Hi agreguem el pernil tallat a tiretes i ho fem cure un minutet més. Mentre la carn i el pernil es couen, aixafem la polpa de la patata que havíem reservat i l'afegim a a la carn juntament amb la llet. Remenem bé per aconseguir una pasta homogènia i cremosa. Rectifiquem de sal i de pebre. Ara ja podem farcir les patates i gratinar-les durant un parell de minuts abans de servir-les.

A l'hora de dur-les a taula, les amanim amb una cullerada d'alls tendres confitats.

Bon profit!

Pollastre amb taronja

2008-10-07T01:26:00.000-07:00

El Sr. Refredat ha envaït casa nostra. La setmana passada em va tocar a mi, i aquesta sembla que "l'afortunat" és en Davide. En fi..., paciència, infusions calentones... i taronges! :)

Aprofitant que havia comprat tarongetes per fer suc, vaig fer aquest pollastre amb taronja deliciós i facilíssim que ens va ensenyar a fer la Lis, a mi i a mig col·lectiu terminològic de Catalunya! :P

Ingredients (per a 4 persones)

• 3 o 4 pits de pollastre tallats a daus
• 8 tires de bacó tallades a trocets (a mi m'agrada a tiretes fines)
• suc de taronja (3 o 4 taronges)
• oli i sal

Preparació

Comencem enrossint el pollastre en una cassola amb oli. Quan ja comença a agafar color de cuit hi afegim les tiretes de bacó i remenem una miqueta i deixem que tot plegat s'acabi d'enrossir. Quan el bacó i el pollastre ja han agafat un bon color, afegim a la cassola el suc de taronja fins que quedi tot cobert. Ho deixem coure a foc lent que vagi fent xup-xup fins que el suc de taronja es redueixi i llestos!

Si voleu que la salsa quedi espesseta, hi podeu afegir un polsimet de fècula de blat de moro (Maizena) barrejant-la bé amb el suc, que no quedin grumolls, i sacsejar la cassola de tant en tant fent moviments circulars (com si féssim "pil-pil").

Com en el cas del pollastre amb poma, podem acompanyar aquest plat amb una mica d'arròs basmati (en aquest cas, amb 3 pits de pollastre per a 4 persones n'hi haurà prou).

Nota de la xef Lis: Si ho fem un dia per sopar, per exemple, i no tenim gaire temps de cuinar, podem coure la carn el dia abans i així per sopar només ho hem de posar tot a la cassola juntament amb el suc de taronja!

Pastís màgic

2008-09-20T07:31:00.000-07:00

Aquesta recepta va dedicada a totes les futures "tietes" d'en Martí i a la seva mama estupenda, la Marina! Quina panxona taaan bonica i rodoneta! :D

És una recepta popularíssima entre els blocaires gastronòmics de mig món i es compon de dues capes diferents: una de flam i una de coca de xocolata de l'estil d'un brownie. Ja d'entrada sona bé, eh? I la màgia està en que, tot i que durant la preparació aboquem al motllo primer la capa de brownie i després la de flam, durant la cocció les masses s'inverteixen i queda el brownie a sobre i el flam a sota. Màgia! :) I, com ja us podeu imaginar, a part de màgic, és boníssim!

Ingredients

Per al caramel

4 cullerades de sucre
2-3 cullerades d'aigua

Per al flam

600ml de llet
1 beina de vainilla
4 ous
150g de sucre

Per al brownie

200g de xocolata de postres
150g de mantega
150g de sucre
3 ous
100g de farina
1 pessic de sal
1 culleradeta de llevat

Preparació

Per començar fem el caramel posant el sucre al foc amb una mica d'aigua i remenant fins que agafi un color torrat, i el distribuïm uniformement pel fons del motllo.

Tot seguit comencem a fer el flam. Aboquem la llet en un cassó juntament amb la beina de vainilla oberta i ho deixem coure a foc lent. Quan arrenqui el bull, apaguem el foc i deixem que es refredi.

Mentre la llet es refreda, fem el brownie. Trossegem la xocolata i la mantega i ho posem en un bol. Posem el bol dins el microones a baixa potència un parell de minuts perquè es desfaci i ho barregem bé. Aboquem la xocolata en un bol més gros i hi afegim el sucre i l'ou batut, i ho batem bé. A continuació, hi anem incorporant a poc a poc la farina tamisada i el llevat. Quan ja tenim la massa llesta, la posem dins el motllo.

Ara toca acabar de fer el flam. Batem els ous dins un bol juntament amb el sucre. Després hi afegim la llet, colant-la amb un colador fi, ho remenem i aboquem el flam dins el motllo amb compte.

Per acabar, tapem el motllo amb paper de plata, el posem dins un recipient amb aigua i el coem al bany maria al forn preescalfat a 200 graus durant 20 minuts. Passat aquest temps, destapem el motllo, abaixem la temperatura del forn fins a 180 graus i seguim la cocció durant uns 40 minuts més. Traiem el pastís del forn, el deixem refredar i ja el podem desemmotllar.

Bon profit!

Trofie al pesto

2008-09-11T12:09:00.000-07:00

Aquí teniu les trofie que vam portar d'Itàlia, gentilesa del germà d'en Davide, en Sergio. Les hem fet avui, amb pesto, com cal. Han quedat molt bones!

L'expert en pesto de la casa és el Davide, així que mentre l'anava fent, jo m'hi he fixat molt bé per poder explicar-vos bé la recepta. Crec que s'ha sentit una mica observat, pobric... :)

Ingredients ( per a 4 persones)

40 fulles d'alfàbrega (les he comptades, eh?)
1 pessic de sal
20 gr de pinyons
1 punteta d'all (molt poquet)
15 o 20 gr de formatge parmesà o de grana padano
un bon raig d'oli
250 gr de trofie

Preparació

Posem tots els ingredients del pesto (alfàbrega, sal, pinyons, all, formatge i oli) al got de la batedora i ho triturem. Si veiem que queda una mica massa sec, hi afegim oli sense por. Quan ja tinguem la salsa lligada, hi tirem un raig d'oli per sobre perquè la salsa no s'oxidi mentre esperem que es faci la pasta.

Bullim la pasta en aigua amb sal durant el temps que ens indiqui el fabricant, l'escorrem i servim les trofie amb la salsa a sobre i, si volem, una mica de parmesà ratllat.

Llestos!

Itàlia!

2008-09-09T06:42:00.001-07:00

Ai, mireu, abans de tornar a publicar una altra recepta, em feia gràcia ensenyar-vos això:

Fa goig, eh? Sembla el contingut d'una panera de Nadal, però no ho és! Són, res, "quatre coses" que hem dut d'Itàlia. :)

Resulta que ens hem escapat una setmana al Piemonte, a casa els pares del Davide. Sempre venim carregats de menjar, però crec que aquest cop ens hem superat! Per poc no hem de pagar per sobrepès a l'avió!

Hi ha: galetes Mulino Bianco de dues varietats, un paquet de pasta De Cecco, un paquet de trofie, crema d'avellanes Novi, dos tipus de xocolata Novi diferents (Nocciolato i Gianduja), un tros de parmesà, una cunya de fontina, gorgonzola de dos tipus diferents, polenta (en total 2 quilos) i un salame! I a la foto encara hi falten una safateta de baci di dama fets amb avellanes piemonteses de cultiu ecològic i un paquet de cafè Lavazza, que se m'han oblidat. Tenim provisions per a un quant temps!

Crec que no cal que digui que la propera recepta serà italiana, oi? ;)

Muffins de préssec i raïm

2008-08-24T04:51:00.000-07:00

Ja veieu que aquest mes d'agost m'ha envaït una maaaandra terrible. Deu ser la calor, o que m'enyoro de les vacances, o totes dues coses alhora! Ahir, però, gràcies a la pluja, la calor ens va donar una treva i jo vaig aprofitar l'avinentesa per cuinar alguna coseta al forn i inaugurar oficialment el meu souvenir d'Edimburg:

Això que fos una guia "amb sentit comú" em va agradar molt. :) El fet és que els dies que vam passar a Escòcia el Davide i jo ens vam fer addictes als blueberry muffins, aquesta mena de magdalenes gegants farcidetes de nabius, que ens cruspíem en un tres i no res per esmorzar; i que em vaig marcar com a objectiu aconseguir un llibre amb receptes de muffins per poder fer-ne a casa. I aquí tenim la primera!

Ingredients (per a unes 12 peces)

375 gr de farina
1 cullerada sopera de llevat Royal
180 gr de sucre morè
125 gr de mantega desfeta
2 ous
250 ml de llet
185 gr de fruita (nabius, préssec, poma...), en aquest cas préssec i raïm

Preparació

Preescalfem el forn a 200 graus amb l'escalfor de dalt i de baix, i preparem els motllos de magdalena amb els papers o untant-los amb mantega. Posem la farina en un bol, juntament amb el llevat, i ho remenem una mica. Hi afegim el sucre, ho barregem bé i fem un pouet al mig.

En un bol a part, batem els ous (com per fer truita), hi afegim la mantega desfeta i la llet i ho barregem. Quan ho tenim més o menys lligat ho aboquem dins el bol de la farina i ho treballem fins que la massa quedi lligada, no pas més (si ho treballem massa els muffins no sortiran bé).

Tot seguit, afegim la fruita a la barreja i, amb l'ajuda d'un parell de culleres, posem la massa dins els motllos de magdalena, amb compte de no omplir-los fins dalt (n'ompliren uns 3/4), i ja podem posar-los al forn. Els hi deixarem uns 20-25 minuts, fins que estiguin daurats i cuits.

Enjoy!

Copa dues llimones

2008-08-05T04:57:00.000-07:00

Ja torno a ser aquí, família!!
Les vacances, com sempre, fantàstiques però cuuurtes! Vam anar a desconnectar uns dies a Escòcia. Aquells prats verds, infinits i emboirats ens hi van ajudar força :) I la fresca que hi feia! No com aquí, que vaig que m'arrossego... Solució? Una d'aquestes copetes dues llimones que em vaig empescar per al dinar que vam tenir diumenge amb en Jordi i la Marta. Uns convidats així es mereixien unes postres boniques i refrescants com aquestes, i tant que sí!

Per fer-les, vaig barrejar dues receptes diferents: una de sorbet de llimona que vaig trobar a molts blocs i a la qual vaig afegir una mica de menta, i una de crema de llimona a l'estil anglès (allà en diuen lemon curd) que vaig trobar al bloc La cocina de Auro (fantàstic, per cert. Aquesta dona en sap un niu!).

Som-hi?

Ingredients (per a unes 6 o 8 copes)

Per a la crema de llimona:

215 g. de sucre
100 g. de mantega
la pell ratllada d'1 llimona
150 ml. de suc de llimona
3 ous

Per al sorbet:

el suc de 4 llimones
la pell ratllada d'1 llimona
1/2 l d'aigua
200 gr. de sucre
2 clares d'ou
un pessic de sal
menta fresca

Preparació

Primer prepararem la crema de llimona. S'ha de fer amb 1 dia d'antelació per assegurar-nos que serà ben freda el dia que la servim.
Triturem el sucre amb la batedora, hi afegim la pell de la llimona i triturem una miqueta més. Ho avoquem en un bol i hi afegim el suc i la mantega. Posem el bol en un cassó amb aigua i ho coem al bany Maria a foc ben suau. Anem remenant fins que el sucre i la mantega s'hagin desfet del tot, sense deixar que bulli.
A part, batem els ous i els afegim a la barreja anterior passant-los per un colador. Acabem de coure la crema, sempre amb el foc baix i sense deixar de remenar, fins que espesseixi. Ho retirem del foc, deixem qu es refredi i guardem la crema en un pot de vidre a la nevera.

Ara anem pel sorbet. Fem bullir l'aigua amb el sucre, i exprimim les llimones. Quan l'aigua ja s'hagi refredat una mica, hi afegim el suc i la pell de llimona ratllada i ho posem al congelador. Tot seguit, muntem les clares d'ou a punt de neu amb un pessic de sal. Quan el sorbet ja estigui mig congelat, el batem per trencar els cristalls, juntament amb unes fulles de menta. Tot seguit, hi afegim les clares d'ou a poc a poc i ho tornem al congelador fins a l'hora de muntar la copa. És possible que abans de servir haguem de donar-li una altre cop de batedora.

Quan arribi l'hora de servir les postres, posem al fons de la copa unes cullerades de crema i, a sobre, força sorbet. Ho decorem amb una fulla de menta i... a menjar!

Nota cítrica: Amb les quantitats de sucre que us indico, aquestes postres queden força àcides (mmmm!). Tant amb la crema, com amb el sorbet, comproveu-ne la dolçor durant la preparació i, si cal, afegiu-hi més sucre. Sense complexos, tu!

Papas arrugás

2008-07-09T03:38:00.000-07:00

Aquest és l'últim post que escric abans de marxar de vacances. En tinc moooltes ganes! Espero tornar carregada d'energia positiva i de ganes de cuinar cosetes bones :)

Abans d'explicar-vos la recepta de les patates, però, us he de confessar que he tornat a intentar de fer la coca de brioix i que m'ha tornat a sortir una galeta. Sigh! Aquest cop l'he amassada a mà, però ni així. Crec que hauré de buscar una recepta que estigui pensada per fer a mà directament. Potser després de les vacances...

Ara sí, passem a les papas!

Fa poc els meus pares van fer una escapada a Lanzarote i ens en van portar uns pots de mojo: un de mojo de cilantre i un de mojo picón.

Encara no els havíem tastat i ahir, per fi, vam decidir fer-ho com cal, amb unes papas arrugás típiques canàries. Són molt fàcils de fer i queden arrugadetes de veritat!
Les salses eren totes dues molt bones. A mi m'agrada especialment la de cilantre, mentre que al Davide li agrada més la vermella. No ens barallarem, tu. :)

Com no, mentre les feia em va venir al cap aquella cançó...: "Mojo picón, mojo picón. La rica salsa canaria se llama mojo picón". Uea!

Ingredients

patates petites (totes de la mateixa mida)
sal grossa (una cullerada per patata + 2 de propina)
aigua

Preparació

Primer de tot rentarem bé les patates. La gràcia és menjar-se-les amb pell, així que han de quedar ben netes! Després posem a bullir les patates en una olla amb la sal gruixuda i esperem uns 10 minuts a que siguin cuites (comprovarem que ho estan punxant-les).

Quan ja tinguem les patates al punt traiem l'aigua de l'olla. Tornem a posar-hi les patates i posem l'olla de nou al foc i remenem uns minuts les patates perquè s'acabin d'amarar de la sal que queda al fons del recipient. Tot seguit apaguem el foc i deixem reposar les patates una mica amb l'olla tapada amb un drap. En uns minuts veurem que les patates s'hauran arrugat i que tindran una capa blanca de sal. Ja les podem treure de l'olla i servir-les amb el mojo que més ens agradi.

Bon profit! I fins a la tornadaaaa!

Quiche lorraine

2008-07-02T11:40:00.000-07:00

A l'espera de la versió 2.0 de la coca de Sant Joan, per fi una altra recepta. Ueeee! Uf, de debò que necessito les vacances urgentment!
Aquest cop la recepta és salada. Es tracta d'una típica i tòpica quiche lorraine. La recepta me la va passar la Mònica quan encara treballàvem plegades (fa temps, eh? Però seguim tan estupendes, o més!). Txurri, va per tu!

Quan no tinc gaire temps (o gaire ganes d'amassar) la faig amb pasta de full refrigerada. Però si puc m'agrada fer la pasta brisa, queda molt bona i és facilíssima.

Ingredients

Per a la pasta brisa:

200 gr de farina
100 gr de mantega
1 ou
una punteta de sal

Per al farcit:

150 gr de bacó
200 gr de formatge emmental ratllat
1 ampolleta de crema de llet
4 ous sencers
perbre i sal

Preparació

Posem en un bol gros la farina, una mica de sal, la mantega a trocets i l'ou. Ho amassem pessigant la mantega fins que estigui prou lligat com per treure-ho del bol i treballar la massa sobre el marbre enfarinat fins que aconseguim una massa llisa i compacta.
Fem una bola i l'emboliquem amb film i la deixem reposar 1 hora a la nevera.
Estirem la massa sobre el marbre o sobreu un tros de paper de forn i folrem el motlle de quiche punxant el fons amb una forquilla. Cobrim la massa amb el paper de forn que hem utilitzat abans i coem la massa al forn a uns 200 graus durant 10 minuts.

Mentre es cou la massa, fem el farcit. En un bol batem amb la batedora els ous, amb la crema de llet, el formatge un pessic de sal i un polsim de pebre. Després hi afegim el bacó tallat a tiretes i ho barregem bé. Posem la barreja dins el motlle, que ja haurem tret del forn, i enfornem la quiche a 180 graus durant 45 minuts.
Deixem refredar, desemmotllem i llestos!

Nota: Si quan estireu la pasta brisa veieu que se us trenca una mica, no us atabaleu! Un cop posada dins el motlle la podem reconstruir fàcilment, com si fos plastilina :P

Cocafòrum

2008-06-26T06:08:00.000-07:00

Avui trairé el propòsit general del bloc i en comptes d'explicar-vos una recepta que em surt bé, us n'explicaré una que m'ha sortit malament. :)

Dilluns vaig fer el meu primer intent de coca de Sant Joan. Em feia molta il·lusió, però també em feia força respecte, així que vaig buscar alguna recepta que em fes confiança i em vaig decidir per la recepta de coca de brioix i fruites confitades del bloc La cuina de casa (només la foto ja fa venir salivera). Com que la recepta de la Gemma està feta amb la Termomix, vaig pensar que podria fer la massa amb la panificadora. Mira tu que fàcil.

Doncs no, no deu ser tan fàcil perquè la coca em va sortir una mica llufa. Em va quedar molt maca, l'olor era boníssima i el gust també (prova que la recepta, en efecte, és molt bona) però la massa no va fermentar bé i em va quedar un totxo fantàstic.

Tan bona pinta que feia... i tan atapeïda que em va sortir!

No sé ben bé on la vaig pifiar, però quan la vaig deixar reposar no va pujar gens. Vaig pensar que potser al forn acabaria d'agafar impuls, però res de res. Com que vull tornar a provar de fer-la, he pensat que potser entre totes i tots els que visiteu de tant en tant el bloc em podríeu ajudar a esbrinar què carai vaig fer malament. Què us sembla, fem un "cocafòrum"?

Us explico com vaig fer la coca:

Ingredients (els de la recepta de la Gemma, amb aromes diferents)

125ml de llet
300g de farina de força
75g de mantega
1 i ½ sobres de llevat de forner liofilitzat
pell de llimona ratllada
1 ou
125g de sucre
1 pessic de sal
½ baina de vainilla (les llavors)
1 ½ culleradetes d'aigua de flor de taronger
Per adornar: sucre, ou, crema pastissera, pinyons i ametlla laminada

Preparació

Vaig posar els ingredients per fer la massa a la màquina del pa; primer els líquids (ou, llet, aigua de taronger) i després els sòlids (en aquest ordre: sucre, una part de la mantega, llimona, vainilla, sal, farina, resta de la mantega i llevat). Vaig posar la màquina en marxa amb el programa de masses llevades. Quan la màquina va acabar la feina, vaig treure la massa de la cubeta i la vaig posar en una safata amb paper de forn, li vaig donar forma de coca i la vaig deixar reposar 1 hora. Després la vaig pintar amb l'ou batut i la vaig guarnir amb la crema, la fruita seca i el sucre. Tot seguit la vaig posar a coure a 180º fins que va ser daurada.

Com ho veieu? Heu detectat la pífia? Jo tinc algunes teories:

1. Vaig posar la llet freda i hauria d'haver estat calenta?
2. No hauria d'haver fet servir la panificadora?
3. Hauria d'haver treballat la massa a mà després que ho fes la màquina?
4. M'hauria d'haver dedicat a encendre bengales perquè sóc una cocaire negada?

Panna cotta

2008-06-17T06:25:00.000-07:00

Un dia en Davide em va confessar que s'enyorava de la panna cotta i de seguida em vaig posar a la recerca i captura d'una recepta que em fes el pes per fer-li una sorpresa. Ja no recordo on la vaig trobar, però funciona de meravella i és facilíssima.

Ingredients (per a 6 unitats o un motllo gran)

1/2 l de nata líquida
75 gr de sucre blanc
4 fulls de gelatina
1 baina de vainilla

Preparació

Comencem posant els fulls de gelatina en remull amb aigua freda perquè s'estovin. Tot seguit posem la nata líquida i el sucre en un cassó al foc, molt baixet. Hi afegim la gelatina ben escorreguda i les llavors de la baina de vainilla (l'obrim longitudinalment i rasquem l'interior amb un ganivet), remenem i ho deixem coure tot durant 15 minuts. Passat aquest quart d'hora ja podem apagar el foc i abocar la barreja en un motllo allargat o uns motllos individuals i la deixem refredar a la nevera com més temps millor.
Podem servir la panna cotta amb melmelada de fruita, mel, xocolata... Per a la de la foto jo vaig fer servir una salsa de maduixa que em va quedar boníssima gràcies a les instruccions de la Gemma de La cuina de casa (si encara no heu visitat aquest bloc, us el recomano molt enèrgicament!).

Que tingueu una dolça setmana!

Pasta burro e salvia (pasta amb mantega i sàlvia)

2008-06-09T00:59:00.001-07:00

Uf! Això de treballar no pot ser bo de cap manera. No em deixa escriure res al bloc! Però avui ja me n'he atipat i he decidit que era hora de tornar a treure el nas per aquí. I per fi...., una de pasta! :)

Es tracta d'una recepta italiana popular però que aquí no sé si es coneix gaire. El primer cop que vaig tastar la pasta amb sàlvia a casa els sogres em va xocar molt, suposo que és perquè relacionava el gust de la sàlvia amb les infusions i no l'havia tastada mai en un plat salat. Ara ja m'hi he acostumat i la trobo boníssima. De fet, des de fa uns tres anyets tenim una fantàstica planteta de sàlvia al balcó que no falla cap estiu i que ens permet fer aquest burro e salvia tan sovint com volem.

Aquesta recepta la fem sempre amb pasta farcida. Com que la sàlvia té un sabor força fort no us recomano que la combineu amb farcits massa potents de gust, podria quedar una mica estrany. Amb tot resulta un plat força calòric, però de tant en tant bé que ens podem donar una alegria, oi? :)

Ingredients (per a 2 persones)

1 paquet de pasta fresca farcida (uns 100 gr. per persona)
sal
2 cullerades de mantega
4 fulles de sàlvia fresca
parmesà ratllat

Preparació

Posem l'aigua per fer la pasta al foc i, mentre esperem que bulli, preparem el condiment. En un cassó posem les fulles de sàlvia netes i a sobre hi tirem la mantega. Remenem la mantega perquè es vagi desfent i s'amari del sabor de la sàlvia amb el foc baixet. Quan ja estigui la mantega desfeta apaguem el foc i reservem. Quan l'aigua de l'olla ja bulli hi tirem un parell de grapats de sal gruixuda i la pasta. Fem coure la pasta el temps que ens indica el fabricant (molt important!) remenant de tant en tant i l'escorrem bé. Servim la pasta amb la mantega fosa per sobre i una mica de parmesà ratllat.

Bon profit!

Pa de pita

2008-06-02T01:06:00.001-07:00

Aquest cap de setmana ha estat mogudet i fins avui no he pogut publicar res de nou. Però ja sóc aquí amb el pa de pita que vaig fer dissabte passat per acompanyar l'hummus eurovisiu.

Va quedar la mar de bé! Vaig fer servir una recepta que vaig trobar a Internet, mot ben explicada pas a pas i amb fotos del procediment. Em va agradar molt fer-la, és molt divertit veure com els pans s'inflen dins el forn. A més com que es couen en un moment és força ràpida de fer (tenint en compte que es tracta de fer pa). La repetiré segur, i us animo a provar-la, triomfareu!

Ingredients (per a 8 peces)

250 ml d'aigua
3 gots de farina normal
1 culleradeta de sal
1 culleradeta i mitja de sucre
1 cullerada d'oli d'oliva
1 culleradeta i mitja de llevat sec per a pa

Preparació

Si fem servir la màquina del pa, posarem tots els ingredients dins la cubeta en l'ordre següent: aigua, oli, farina, llevat, sucre i sal (procurant que la sal i el llevat quedin ben separats i no es toquin). Posem la màquina en marxa amb el programa de masses llevades i esperem que acabi.

Si ho fem a mà, haurem de fer un volcà amb la farina i anar afegint l'aigua al mig i incorporant la resta d'ingredients a poc a poc mentre amassem. Quan ja tinguem la massa llesta, la deixem reposar tapada am un drap fins que hagi doblat el volum (calculo que deu ser 1 hora).

Quan la massa ja hagi llevat, la treballem una mica sobre el marbre enfarinat i li donem forma de cilindre allargat. Si veiem que està molt humida (a mi em va passar), hi podem afegir més farina. Tallem la massa en vuit parts iguals i amb cada tros de massa en fem una bola i l'estirem amb el corró. Deixem reposar els panets tapats amb un drap durant uns 30 minuts i posem a escalfar el forn a uns 250 graus (amb l'escalfor de dalt i de baix).

Un cop passat aquest temps, ja podem coure les pites. Han d'estar al forn molt poca estona, 5 minutets. Veurem que de seguida es van inflant i es torren lleugerament. Hem d'anar amb compte que no quedin massa torrades perquè llavors es poden trencar quan les obrim.

Les deixem refredar i ja estan llestes per sucar a l'hummus o farcir-les amb el que vulguem!

Hummus

2008-05-24T04:56:00.000-07:00

Avui toca sopar eurovisiu! Sóc conscient que això de l'Eurovisió ja no és el que era i que ara sembla un concurs per veure qui fa la proposta més friqui. Però, bé, qualsevol excusa per reunir-se amb els amics i fer un soparet divertit em sembla fantàstica. Així doncs... visca el friquisme!

Com que els anfitrions, la Cris i l'Àlex, ens han dit que la idea era fer un sopar tipus pica-pica, he pensat de contribuir-hi amb un hummus i una mica de pa de pita (que intentaré fer aquesta tarda i que, si em surt bé, ja veureu aquí).

Per fer l'hummus segueixo, més o menys, la recepta que en Salah Jamal proposa al llibre Aroma àrab. Us el recomano moltíssim, a més de receptes força assequibles hi trobareu anècdotes i històries curioses explicades per l'autor amb molta gràcia.

Les quantitats dels ingredients que us indico són força aproximatives, la gràcia és adaptar la recepta als gustos de cadascú. Jo us recomano que comenceu amb aquestes quantitats i que aneu tastant i adaptant la recepta al vostre gust. Per exemple, segons la recepta d'en Salah Jamal s'hi han de posar 2 grans d'all, i jo només n'hi poso mig. :)

Ingredients

1/4 kg de cigrons cuits
1 culleradeta rasa de sal
1/2 gra d'all
un raig de suc de llimona (al gust)
1 tasseta de cafè d'aigua
2-3 cullerades de tahina (mantega de sèsam)
1-2 cullerades de iogurt natural

Preparació

Posem tots els ingredients al got de la batedora i els triturem fins obtenir un puré cremós però força sòlid. A l'hora de servir-lo, el posem en un plat i el decorem amb un rajolí d'oli d'oliva i pebre vermell. També s'hi pot posar una mica de sèsam o unes fulles de julivert..., com més us agradi!

Coca de iogurt

2008-05-19T01:23:00.000-07:00

I algú dirà: "Apa, nena! Si això ja ho sap fer tothom!". Doncs jo crec que ningú no neix ensenyat, oi? A més, aquesta mena de receptes tan populars sempre tenen moltíssimes versions diferents, i he pensat que estaria bé que tothom expliqués la seva manera de fer-la. Sempre s'aprenen coses noves! :)

També voldria aprofitar l'ocasió per dir que no sé qui es va inventar aquest sistema de mesurar els ingredients amb el vaset de iogurt, però que em sembla una bellíssima persona. Se m'ha gastat la pila de la balança digital de la cuina i ahir, que vaig estar treballant i em va venir de gust cuinar alguna coseta dolça per distreure'm, gràcies al sistema del iogurt no em vaig quedar sense coca. La vida moderna ja les té, aquestes coses...

Ingredients

2 ous
1 iogurt natural (farem servir el vaset com a mesura)
1,5 vasets de sucre (blanc o de canya, com us agradi més)
1 vaset d'oli de girasol
3 vasets de farina (podem barrejar farina blanca amb farina integral)
1 sobre de llevat
canyella en pols
pell de llimona ratllada

Preparació

Separem els rovells d'ou de la clara. En un bol batem els rovells, el iogurt, el sucre i l'oli. Hi afegim també les aromes que haguem triat, en aquest cas jo proposo pell de llimona ratllada i un polsim generós de canyella. A part, batem les clares a punt de neu i les afegim a poc a poc a la barreja anterior. (He de dir, però que si us fa mandra batre les clares a part, podeu passar tranquil·lament d'això i posar-hi els ous sencers, la coca quedarà bona igualment.)

Tot seguit, barregem el llevat a la farina i ho anem incorporant a la massa a poc a poc procurant que no quedin grumolls.

Aboquem la barreja en un motlle que haurem enfarinat prèviament perquè la coca no s'enganxi, i el posarem al forn preescalfat a 180º durant uns 45 minuts, aproximadament. Sabrem que la coca ja està cuita quan punxant-la amb un ganivet, aquest surti net. Deixem refredar la coca i ja la podem desemmotllar.

Un consell: Hi ha qui fa servir iogurts de sabors per aromatitzar la coca. Jo, però, us recomano fer servir aromes naturals. Hi podem afegir tot el que ens passi pel cap (pell de llimona, pell de taronja, canyella, vainilla, coco ratllat, anís...) i també queda fantàstica amb trossets de fruita dins (a mi m'agrada molt amb poma, per exemple) o perletes de xocolata. Imaginació al poder!

Us animo a que recupereu aquesta recepta. A l'hora d'esmorzar, és una manera ben sana i dolça de començar el dia. :)

Coulant de xocolata

2008-05-12T04:52:00.001-07:00

M'he adonat que feia un munt de posts que no penjava una recepta dolça. No em reconec! No pot ser, així que avui, per fi, us tempto amb un fantàstic coulant de xocolata, recepta imprescindible per a qualsevol xocoaddicte, com ara jo. Mai no agrairé prou a la Marta M. que me'n passés la recepta! Martona, són taaaan bons! Gràcies de xocolata (que valen per dos)!

Ingredients (per a 10-12 peces)

250 g de mantega
250 g de xocolata per fondre
113 g de farina
150 g de sucre
5 clares d’ou
6 rovells d’ou
motlles de paper de plata mida flam

Preparació

Pirmer desfem la xocolata i la mantega al bany maria o al microones per separat i després ho barregem fins que quedi ben homogeni (i intentem no menjar-nos-ho encara!). Tot seguit batem les clares a punt de neu i, en un bol a part, batem els rovells amb el sucre fins que quedi una crema de color claret. Barregem la xocolata fosa (quan ja no estigui calenta) amb els rovells batuts i després hi afegim les clares amb compte que no baixin. En acabat, hi afegim la farina a poc a poc.

Ara ja només ens cal repartir la barreja en els motllos que haurem untat generosament amb mantega i cacau en pols (o farina) i coure'ls al forn a temperatura alta, en el meu cas són uns 230º durant 8 minuts. Cada forn és un món, per això us recomano que feu alguna prova abans de coure els coulants que vulgueu servir. Heu de pensar que ha de quedar ben cuit de fora i cru de dins. El truc per saber que estan al punt és que desaparegui el foradet que es forma quan es comencen a coure, al mig del coulant.

Quan ja estan cuits, els desemmotllem amb molt de compte i els decorem amb el que més ens agradi. Al de la foto només hi vaig afegir sucre llustre i un polsim de canyella. Sublim!

Un consell: Podem guardar els coulants al congelador, així sempre tindrem aquestes postres espectaculars a mà. Quan els vulguem fer, els traurem una mitja horeta abans perquè es descongelin.

A gaudir-ne!

Lluç mariner de la meva mare

2008-05-08T07:10:00.000-07:00

Aquesta és una de les primeres receptes que em va ensenyar la meva mare, la Montse. Queda boníssima, i més fàcil, impossible! A més, es pot fer amb el peix que us agradi més o que us vagi millor en aquell moment. La meva mare normalment ho fa amb lluç o rap. Jo aquest cop he fet servir lluç.

Ha passat molt de temps des de l'ultim cop que vaig fer aquesta recepta (anys!) i, ara que l'he recuperada, la repetiré tan sovint com pugui!

Ingredients (per a 4 persones)

8 rodanxes de lluç (a la foto hi ha una ració de 4 rodanxes perquè eren molt menudes, no us penseu!)
1/2 ceba
4 cullerades de tomàquet triturat
2 fulles de llorer
2 grans d'all
un grapat de rossellones
1 gotet de vi blanc
una mica de farina
oli
sal
pebre
julivert picat

Preparació

Comencem salpebrant el peix i enfarinant-lo lleugerament. Tot seguit posem una mica d'oli a la cassola i, amb el foc encara apagat, posem el peix a sobre. Piquem la ceba ben petita i la hi afegim. Posem també dins la cassola el tomàquet triturat, el llorer, els grans d'all esberlats i les rossellones. Ho rematem tot plegat amb un gotet de vi i el julivert picat. Ara ja podem engegar el foc, ben suau.

Mentre va fent xup-xup anem sacsejant al cassola perquè la salsa s'espesseixi. A la meitat de la cocció donarem la volta als talls de peix perquè es facin bé de l'altra banda. Mentre es cou, podem tapar uns minuts la cassola perquè, amb el vapor, s'acabin d'obrir les rossellones; les que no s'obrin, les llençarem. No hem de deixar-ho massa estona al foc, amb uns 15 min. ja n'hi haurà prou. Abans d'apagar el foc comprovarem que estigui bé de sal, i llestos!

No oblideu una bona llesca de pa per sucar a la salseta, mmmm!

Nota mama: si disposem de temps per cuinar amb calma, podem sofregir la ceba amb l'oli abans de posar-hi tots els altres ingredients. Quedarà encara més bo!

Pollastre amb poma i salsa de soja

2008-04-30T11:57:00.001-07:00

Si us pensàveu que havia abandonat la blocosfera catalana i m'havia quedat a Santiago per dedicar-me a la contemplació meditativa del polbo à feira, us equivocàveu! He tornat, i encantada, com sempre que vaig per terres gallegues.
Per celebrar-ho, us deixo una recepta que a casa ens agrada molt i que vaig pescar un dia a la tele, en un dels programes de l'Isma Prados. Aquell dia tenia de convidada la cantant del grup Pastora, que va explicar que havia treballat en un bar i que feia sovint aquest pollastre amb poma. Som-hi!

Ingredients (per a 4 persones)

3 pits de pollastre
1 ceba
2 pomes (millor d'alguna varietat dolça)
1/2 tasseta de salsa de soja
1/2 tasseta d'aigua

Preparació

Primer de tot fem el pollastre a trossets i el coem amb una mica d'oli a la cassola. No el salarem perquè la salsa de soja ja és prou salada. Mentre el pollastre es cou, piquem la ceba i pelem i tallem les pomes a dauets.
Quan el pollastre ja estigui cuit (no cal que sigui daurat), el traiem de la cassola i el reservem. Si ens ha quedat massa oli, en traiem el que calgui i hi sofregim la ceba fins que sigui dauradeta. Tot seguit hi afegim la poma i ho deixem coure tot junt un parell de minuts. En acabat, hi incorporem el pollastre, ho remenem una mica i ja hi podem tirar la salsa de soja i l'aigua. Deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts perquè la salsa es vagi reduïnt. Si veiem que la salsa queda molt líquida,hi podem tirar una miqueta de farina i remenar-ho bé, per espessir-la.
Passats els deu minuts, ja podem apagar el foc, i a menjar!

Per acompanyar el pollastre a casa sempre fem una mica d'arròs basmati, que hi va molt bé. Si poseu a bullir l'aigua en el moment que incorporeu la poma al sofregit, l'arròs i el pollastre estaran llestos més o menys alhora.

Bon profit!

Pastís de ricotta i porro

2008-04-23T06:02:00.000-07:00

Un cop més, una recepta d'importació italiana. Aix, és que en saben molt per allí! Aquest cop he d'agrair a la Roberta que me la passés, l'he feta un munt de vegades i sempre ha tingut molt d'èxit. A més, és molt fàcil de fer.

Ingredients

1 ou
2 porros
250 g de ricotta (una terrina, vaja)
1 làmina de pasta de full
una mica de formatge parmesà o grana padano ratllat
nous per decorar
sal

Preparació

Primer de tot coem els porros tallats petits en una paella amb una mica d'oli i un polsim de sal. per una altra banda, barregem l'ou batut amb la ricotta i el formatge ratllat. Quan el porro ja sigui cuit, esprem que es refredi una mica i l'afegim a la barreja.
Folrem un motlle de quiche amb la pasta de full. Punxem una mica el fons amb una forquilla, la cobrim amb un paper d'enfornar i la posem al forn, preescalfat a 180 graus, 5 minutets, que s'infli una miqueta. Traiem la pasta de full del forn, li traiem el paper de sobre i la farcim amb la barreja dels formatges i els porros. Decorem el pastís amb unes quantes nous i el coem al forn a 180 graus fins que veiem que la superfície ha agafat una mica de color. Desemmotllem i llestos!

Tot i que es pot menjar calent, jo trobo que aquest pastís és molt més bo tebi o fred, així que haureu de tenir la precaució de fer-lo amb una miqueta de temps ; )

Nyaaam! I bona diada de Sant Jordi a tothom!

Crema de carabassa

2008-04-18T07:33:00.000-07:00

Verdurita buena, sí!

Avui recepta i musiqueta, què més es pot demanar? Aquesta cançó m'encanta, em dóna molt bon rotllo. No veia l'hora de poder-la posar al bloc! :P Trobo que és una cançó ideal per escoltar mentre fem aquesta crema de carabassa, dolceta i suau.

Ingredients (per a 4 persones)

mitja carabassa
1 patata mitjana
1 porro (o mitja ceba)
un dauet petit de mantega
sal
pebre
aigua

Preparació

Per fer la crema faig servir la fantàstica olla a pressió que em va regalar la meva mare fa un parell d'anys per Reis. En el seu dia vaig pensar "I jo què en faig, d'això?". Doncs mira, una cremeta ben bona, entre altres coses. Si no teniu olla a pressió, haureu de tenir una mica més de paciència, no passa res.

Primer de tot hem de pelar la carabassa. No és una tasca fàcil (sense perdre cap dit), però trobarem que fem més via si anem tallant la carabassa a trossos petits i, a partir d'aquí, traiem la closca. Després pelem la patata i la fem a daus, i netegem el porro i el tallem a rodanxes.

Hi ha qui prefereix sofregir una mica el porro o la ceba a l'olla abans de fer bullir les verdures. Jo, com que hi poso una miqueta de mantega al final, prefereixo evitar afegir més greixos a la crema, així que posem totes les verdures tallades dins de l'olla a pressió, les cobrim amb aigua i hi tirem un polsim de sal i un polsim de pebre. Tanquem l'olla i la posem al foc. Quan comenci a sortir el vapor, esperem 5 minuts, i l'apaguem. Quan ja puguem obrir l'olla en traiem l'aigua que sobra (amb la precaució de reservar-ne una mica en un bol per si ens cal afegir-ne) i ho triturem tot amb una punteta de mantega. Corregim de sal i pebre i llestos!

L'últim dia que la vaig fer la vaig servir amb unes engrunetes del formatge feta que em va sobrar del pa d'olives del post anterior. Va quedar molt bo, tot i que la propera vegada reprimiré el ratolí que porto dins i hi posaré menys formatge :P

Nota tàper: Has vist com penso en tu, Laura? ;) La crema aguanta bé un parell de dies a la nevera, no pas més. Així que si la voleu guardar per menjar-la durant la setmana, millor congeleu-la (però, llavors no hi poseu patata, que fa grumolls).

La màquina del pa

2008-04-13T12:00:00.000-07:00

Avui m'ha vingut de gust explicar-vos com funciona la panificadora, la nostra adorada maquineta de fer pa. N'hi ha de moltes marques i preus diferents, la nostra és aquesta:
Ocupa força espai, però la vam trobar bé de preu i, fins ara, ens ha funcionat la mar de bé. La vam comprar després de Reis, i des de llavors hem comprat pa molt poques vegades. El funcionament és molt senzill: poses els ingredients dins la cubeta, una pala que hi ha dins els amassa, i una resistència que hi ha al voltant de la cubeta escalfa la massa per fer-la llevar i coure-la. Màgia! Obres la maquineta i et surt un pa!

Els pans que cou la màquina tenen sempre forma de pa de motllo, clar, però heu de pensar que ni el gust ni la consistència tenen res a veure amb el pa de motllo que podem comprar a qualsevol lloc. A més, hi podem posar el que vulguem: olives, orenga, tomàquet assecat, nous, pipes... Imaginació al poder.

La maquineta té diferents programes per fer diferents tipus de pa, fer pastissos, amassar i, fins i tot fer melmelada (a mi això em fa por). El millor, però, és fer servir el programa d'amassat, que treballa i fa llevar la massa, i coure el pa al forn amb la forma que vulguem.Nosaltres estem molt contents de com ens han sortit la majoria de pans fins ara. També ens fa molta il·lusió poder fer coses com ara croissants casolans, que de no ser per la maquineta no ens hauríem atrevit a fer mai. La gràcia de la màquina és que la massa sempre puja bé, perquè el llevat no depèn de la temperatura ambient que hi hagi en aquell moment a la cuina per fermentar.

Us deixo unes "afotos" i la recepta de l'últim pa que hem fet: pa d'olives negres i formatge feta. Brutaaaaal!
La recepta és d'un llibre que ens ha deixat la Mònica. Gràcies!

Ingredients

210 ml d'aigua tèbia
375 g de farina de força
1 cullerada de llet en pols
1,5 culleradetes de sucre
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de llevat de pa liofilitzat
55 g d'olives negres sense pinyol
55 g de feta fet engrunes
oli d'oliva
orenga

Preparació

Posem a la cubeta de la màquina l'aigua barrejada amb la llet, ho cobrim amb la farina i a sobre, sense que es toquin, hi posem el sucre, la sal i el llevat. Posem el programa d'amassat i llevat i esperem que faci el senyal per afegir ingredients (si no en tenim, esperem que el procés d'amassat ja estigui per la meitat), llavors hi incorporem les olives picades, el feta i una mica d'orenga.

Quan ja s'hagi acabat el programa, retirem la massa de la cubeta i la posem a sobre d'una superfície enfarinada. L'amassem una mica i formem un cercle (com si fos una pizza gruixuda). Posem la massa sobre un paper vegetal, la passem a la safata del forn on la courem i la tapem amb una mica de film untat amb oli. La deixem reposar així uns 40 minuts.

Passats els 40 minuts, quan la massa ja hagi tornat a pujar, la pinzellem amb oli, la decorem amb unes olives i un polsim d'orenga i la coem al forn a 200 graus durant uns 45 minuts. Traiem el pa del forn, el deixem refredar sobre una reixeta i a menjar!

Pizza!

2008-04-08T06:06:00.000-07:00

A casa hi va haver un abans i un després de començar a fer pizza casolana. Bé, potser ara he exagerat una mica, però és que no té res a veure amb les pizzes precuinades del súper, encara que vagin molt bé per improvisar quan tens poc temps i la nevera deserta. Evidentment, sense un forn de llenya no quedarà mai com una pizza de pizzeria, però nosaltres trobem que amb aquesta recepta queda prou bona (ha passat la prova de foc de l'italià de la casa) i és molt fàcil de fer.

Només heu de tenir una mica de previsió i començar a fer la massa unes tres hores abans de menjar-la. Amb la màquina de fer pa, el temps es redueix a la meitat (a la nostra el programa d'amassat i llevat dura una hora i mitja).

La foto és molt dolenta, però la pizza era molt bona!

Ingredients

Per a la massa

250 gr de farina
125 ml d'aigua tèbia
1 culleradeta rasa de sal
2,5 gr de llevat fresc premsat
2 cullerades d'oli d'oliva

Per al "farcit"

3-4 cullerades de tomàquet natural triturat o tamisat
1 mozzarella fresca
un rajolí d'oli d'oliva
orenga
ingredients al gust

Preparació

Primer mesurem l'aigua i dels 125 ml en separem un gotet. Al gotet hi dissolem la sal i a la resta hi dissolem el llevat. Fem un volcà de farina sobre el marbre i hi anem afegint l'aigua amb el llevat dissolt, primer, i l'aigua amb la sal dissolta, després. Ho amassem una miqueta. Tot seguit hi afegim l'oli. Hem d'anar treballant la massa i, si veiem que queda massa humida i enganxosa hi afegim una mica de farina. Trigarem una estoneta a tenir una massa tova, llisa, uniforme i que no s'enganxi gens a les mans. Quan ja tinguem la massa llesta, fem una bola, la posem dins un bol cobert amb un drap i la deixem reposar unes 3 hores.

Passat el temps de fermentació del llevat, veurem que la massa ha pujat. Llavors, empolvorem el marbre amb un mica de farina i ja la podem estirar amb un corró (o donant-li voltes en l'aire, això ja dependrà de les habilitats pizzeres de cadascú !) fins a donar-li la forma que vulguem. A nosaltres ens agrada la massa ben fineta, però això ja va al gust del consumidor. Un cop ja la tinguem a la safata del forn o al motllo de pizza, hi escampem una capa fineta de tomàquet per sobre, repartim una mica de sal a sobre del tomàquet, i hi posem la mozzarella talladeta a trossets més tot els ingredients que vulguem. Ho rematem amb un polsim d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva ben bo, i cap al forn! L'hem de coure a temperatura màxima (220-250 graus) i en uns 15 minutets o menys ja estarà llesta. El temps de cocció dependrà una mica de l'espessor de la massa.

Un consell: podeu fer el doble de massa i congelar-ne la meitat per a un altre dia. Un cop descongelada, aquesta massa funciona igual de bé.

Tonyina en semiescabetx

2008-04-04T10:05:00.000-07:00

Em fa molta il·lusió penjar avui una recepta original del meu pare, el xef Cesc :). Li agrada molt fer experiments a la cuina i, de vegades, li surten coses tan bones com aquesta tonyina, que molt amablement m'ha explicat per poder-la compartir amb tothom. Dono fe que queda molt bona i molt gustosa. Som-hi, doncs!

Ingredients (per a 2 persones)

4 talls de tonyina fresca
4 alls (sense pelar)
3 fulles de llorer
1 branqueta de farigola
8 cullerades de tomàquet triturat
1 polsim d'all i julivert
2 cullerades de vinagre de vi
oli
farina
sal
sucre

Preparació

En una paella amb oli generós posem a fregir els alls, sense pelar, després de haver-los esberlat donant-los un cop.

Un cop ben dauradets (amb compte que no es cremin) hi tirem les fulles de llorer i les hi deixem només uns segons perquè no es cremin. Retirem els alls i el llorer i ho reservem en un plat.

Salem i enfarinem els talls de tonyina i els fregim lleugerament en el mateix oli. Un cop cuits, els traiem i els reservem.

En la mateixa paella, i amb el foc suau, hi tirem el tomàquet amb un polsim de sucre (per matar l'acidesa del tomàquet), all i julivert, la branqueta de farigola i els alls fregits i les fulles de llorer que teníem reservats. Esperem que es cogui tot plegat una mica i ja hi podem afegir els talls de tonyina i el vinagre. Donem una volta als talls de tonyina perquè s'amarin de la salsa i... a servir.
Es pot presentar en una safata amb una branqueta de farigola al mig.

El xef recomana acompanyar el plat amb un vi rosat d'agulla. :)

Rosquilles de la Laura

2008-03-30T03:05:00.000-07:00

Quan vaig estrenar el bloc, la Laura de seguida em va oferir la seva recepta de rosquilles. Jo encara no l'he feta mai, però qui hagi tingut la sort de tastar-les estarà d'acord amb mi que són mooolt bones i molt vicioses, quan comences a menjar-ne no pots parar. Gràcies, Laura!

Us copio la recepta tal com l'explica ella. : )

Ingredients

1 ou (separem el rovell de la clara)
1 xupito d'oli d'oliva
1 xupito de sucre
1 xupito de llet
1/2 xupito d'anís (si us agrada molt l'anís en podeu posar més)
1/2 sobre de llevat
farina (a ull)

Preparació

Es posen tot els ingredients en un bol gran (menys el llevat, la farina i la clara) i es barregen bé. Tot seguit s'hi afegeix la clara a punt de neu i, un cop barrejat, s'hi incorpora tanta farina com calgui per espessir la massa i el mig sobre de llevat.
Quan la pasta ja sigui prou consistent, es treu del bol i es treballa al marbre fins que ja no s'enganxa a les mans. Es fan boletes i un foradet al mig (amb el dit petit :-P), es fregeixen en oli d'oliva i s'ensucren. Jo aquí faig una cadena de muntatge: primer faig les boletes foradades, les vaig fregint i, al costat de la paella, tinc un bol amb sucre i paper per escórrer. Quan ja s'han escorregut una mica de l'oli, les poso al bol per ensucrar-les i llavors al pot.
La llauna no s'ha de tapar de seguida perquè si no les rosquilles s'estoven.

Risotto ai funghi porcini e zafferano (Risotto de ceps i safrà)

2008-03-26T12:39:00.000-07:00

Avui, una recepta de la mamma del Davide, la Marcella. Ella és la culpable que m'hagi tornat una fan absoluta del risotto en qualsevol de les seves variants.
Fins fa poc el Davide era el "risottaire" oficial de la casa perquè jo no m'atrevia a fer-ne i a ell li queda tan bé... Però finalment em vaig decidir a provar-ho un dia, i, mira tu, tampoc és tan difícil! Només cal estar pendent de l'arròs, que també té dret que li facin una mica de cas, pobric.

Com que aquest matí m'he adonat que encara tenim uns quants funghi porcini secs de l'última visita a Itàlia, no m'he pogut resistir de fer aquest risotto que està espectacular de bo.

Ingredients (per a 4 persones)

350 g d’arròs
1 ceba
1 pastanaga
2 fulles de llorer
oli d’oliva
1 l de brou de verdures o de carn
un grapat de ceps secs
una mica de safrà mòlt
parmesà ratllat

Preparació

Primer posem els bolets secs en un bol amb aigua calenta i una mica de llet perquè es rehidratin mentre preparem l'arròs. Després, piquem la ceba i la pastanaga ben petites i les sofregim amb oli a foc baixet. Hi afegim també les fulles de llorer perquè vagi agafant gustet. Mentre es fa el sofregit comencem a escalfar el brou en un cassó.

Quan la ceba ja està dauradeta tirem l’arròs a la cassola i ho remenem un parell de minuts perquè agafi el gust del sofregit.Tot seguit hi posem una mica de brou (que ja hauria d’estar bullint) fins a cobrir l’arròs, no pas més.Hi tirem també una mica de l’aigua dels bolets, que ha agafat un color marronet.

A partir d’aquí calculem que calen uns 20-25 minuts per coure l’arròs, durant aquest temps anirem remenant l’arròs tota l’estona i afegint brou bullint i aigua dels bolets fins a cobrir l’arròs cada cop que veiem que ha absorbit gairebé tot el líquid. Ja veureu que això passa aproximadament cada cinc minuts, però no us guieu pel rellotge, mireu sempre l'arròs!

Quan fa aproximadament 15 minuts que l’arròs és al foc, hi afegim el safrà i els bolets i remenem. Quan falten uns 5 minuts per acabar la cocció ja no cal que hi afegim més brou, deixem que l’arròs s’acabi de coure i que el brou que queda es consumeixi.

Quan veiem que l’arròs ja és cuit i que ha quedat prou cremós (o sigui, que ja no té líquid), apaguem el foc i servim el risotto amb una mica de parmesà ratllat per sobre.

Buon appetito!

Crema catalana

2008-03-18T07:25:00.000-07:00

Demà és sant Josep, per tant toca crema, estava cantat! Com que aquest migdia he tingut una estoneta lliure, ja la tinc feta. "Apanyada" que és una.

A mi sempre m’havia fet molta por fer crema, perquè em semblava molt difícil; fins que vaig provar de fer-la amb la recepta que la Mireia Carbó recull al llibre La cuina que no amoïna. Els llibres de la Mireia són fantàstics, estan plens de receptes bones, “resultones” i, sobretot, molt fàcils i molt ben explicades. Amb aquesta recepta, doncs, ja no hi ha excusa: tothom a fer crema! Queda boníssima i surt sempre perfecta.

Ingredients (per a 4-6 persones)

1 l de llet
200 g de sucre
8 rovells d’ou
40 g de farina de blat de moro (Maizena)
1 branca de canyella
la pell d’1 llimona

Preparació

En un bol barregem els rovells d’ou amb la Maizena i un rajolí de llet. Escalfem la resta de la llet en un cassó, juntament amb el sucre, la canyella i la pell de llimona. Quan trenqui el bull, apaguem el foc i la deixem refredar uns minuts.
Un cop la llet s'hagi refredat una mica, l’aboquem a sobre dels rovells, sense parar de remenar (si no ens quedaria una truita!!). Colem la barreja dins el cassó i coem la crema a foc mitjà sense parar de remenar fins que bulli. Llavors ja podem treure-la del foc i repartir-la en les terrines.
Abans de servir-la, podem cremar la crema amb sucre o decorar-la amb canyella mòlta. Jo encara no m'he decidit, però mira que amb unes maduixetes també estaria molt bona...

Cuscús amb verdures i pollastre

2008-03-14T03:21:00.000-07:00

Després de fer una recerca intensiva de receptes per Internet, per fi un intent reeixit de fer un cuscús una mica digne sense haver de complicar-se la vida. Hi juga un paper clau el descobriment del ras el hanout, una barreja d'espècies marroquina fantàstica (el Carrefour de vegades et dóna sorpreses). Mai no m'havia quedat tan bo!

Ingredients (per a 2 persones)

mitja ceba
1 pastanaga
1 nap
1/2 carbassó
1/2 albergínia
1 tomàquet
2 cuixes de pollastre
2 culleradetes de ras el hanout
aigua
sal
panses

Preparació

Primer de tot posem oli a la l'olla i hi sofregim una mica la ceba picada. Quan ja està una mica transparent, hi afegim el pollastre amb una miquetona de sal i dues cullerades de ras el hanout. Passats uns 15 minuts tirem a l'olla aigua fins que ho cobreixi tot bé i hi afegim la pastanaga i el nap. Ho deixem bullir mitja horeta.

Mentre l'olla bull fem el cuscús. L'ideal seria fer-lo al vapor de l'olla, però com que no tinc la cistelleta per coure al vapor, ho faig una mica com puc. Jo sempre el poso en un tàper amb una mica de sal i una punteta de mantega i hi tiro aigua calenta barrejada amb una mica de caldo de l'olla fins que veig que està tot més o menys empapat. Ho remeno i tapo el tàper perquè es vagi fent. De tant en tant obro i remeno i, si falta aigua, en tiro una mica.
L'últim cop que vaig fer aquest cuscús vaig posar les panses dins el tàper també, perquè s'estovessin una mica.

Passats els 30 minuts afegim a l'olla el carbassó, l'albergínia i el tomàquet (pelat millor), tot tallat a trossos grossos, i ho deixem bullir uns altres 30 minuts.

Una mica abans d'acabar la cocció podem treure la cuixa de pollastre i desossar-la perquè sigui més agradable de menjar. Un cop desossada, tornem a tirar la carn dins de l'olla i deixem que acabi de coure's.

A l'hora de servir posem primer el cuscús al plat i a sobre les vedures i la carn, i tant de brou com vulguem.

Bon profit!

Tiramisú

2008-03-14T00:58:00.000-07:00

He pensat que per estrenar el bloc començaria amb aquesta recepta boníssima de tiramisú, importada directament d'Itàlia gràcies a la nostra amiga Pierfranca.

Ingredients

1/2 ou per persona (si som 6 persones, 3 ous)
una cullerada ben plena de sucre per cada ou
100-125 gr de mascarpone per cada ou
savoiardi = galetes d'aquelles que segons la Bella Easo es diuen "bizcochos de huevo"
cafè
cacau amarg en pols

Preparació

Per anar bé, el tiramisú s'ha de fer el dia abans i deixar-lo a la nevera perquè quedi pres.

Comencem muntant les clares a punt de neu. A part, batem els rovells amb el sucre fins que queda una crema de color claret. Hi afegim el mascarpone i, a poc a poc, ho barregem tot bé (costa una mica, primer el podem remenar a part per amorosir-lo) i finalment, hi incorporem les clares a punt de neu. Ha de quedar una crema força consistent. Deixem la crema a la nevera mentre preparem el cafè.

En una safata hi posem el cafè amb sucre i hi suquem les galetes. Posem les galetes al fons d'uns recipients individuals o d'una safata fonda i fem una o dues capes alternant la crema i les galetes sucades (l'última capa serà de crema, clar). Al final hi tireu cacau en pols per sobre i, au, a la nevera!

Un consell: si voleu menjar el tiramisú al vespre és millor fer servir cafè descafeïnat, que ja hem tingut algun "sustu" amb això, i no miro ningú... ehem... ;)

Quan en tingui una foto la penjaré, palabrita.